Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
Club de Bitlles la Galera
Bitlles
Club de bitlles catalanes de la Galera.
Fundat el 2001, participa en competicions d’àmbit català i en la Lliga territorial de les Terres de l’Ebre Es proclamà campió de la Lliga nacional en totes les edicions disputades entre el 2005 i el 2011 També guanyà el Campionat de Catalunya de clubs en tres ocasions 2004, 2010, 2011 i diverses lligues territorials Destaquen els campions de la Lliga nacional individuals Joan Lleixà 2007, 2009 i Joan Josep Ferreres 2011, i els campions de Catalunya individuals Roser Cherta 2007, 2008 i Jordi Gilabert 2004 Des del 2008 utilitza les pistes municipals Promou l’esport escolar
Country Club Hípic del Ripollès
Hípica
Club hípic de Ripoll.
Fou fundat el 1997, amb la finalitat de promoure l’hípica Anualment organitza el Raid Hípic de Ripoll, prova internacional de 120 km puntuable per al rànquing de la Federació Eqüestre Internacional i per a la Lliga d’alta competició de la Reial Federació Hípica Espanyola També programa raids de promoció de 20, 40 i 60 km puntuables per a la Copa Catalana de raids No té installacions pròpies i utilitza un terreny municipal Entre els seus genets més rellevants cal destacar Miquel Casas Vaqué, campió estatal júnior de raid el 1999 i membre de la selecció espanyola
Escola de Bàsquet Nacho Solozábal
Basquetbol
Escola de basquetbol de Barcelona.
Fundada el 1993, fou impulsada pels antics jugadors Pedro César Ansa i Ignasi Solozábal, que n’és el director tècnic, en collaboració amb la Federació Catalana de Basquetbol i l’Ajuntament de Barcelona El seu principal objectiu és fomentar la pràctica del bàsquet a través de l’ensenyament entre els més joves Utilitza les installacions dels centres esportius municipals Nova Icària, Estació del Nord i Marítim Aposta per la no-participació dels seus alumnes, d’entre sis i catorze anys, en competicions oficials Les seves activitats es complementen amb la realització anual d’un campus…
Jesús Pedret González
Futbol
Porter de futbol.
Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits
Wacław Sieroszewski
Etnografia
Literatura
Escriptor i etnògraf polonès.
Utilitzà el pseudònim de Sirko Exiliat el 1878, passà uns quants anys a Sibèria, on adquirí coneixements sobre certs pobles desconeguts i obtingué un premi de la Societat Geogràfica de Peterburg per l’obra Dwanaście lat w kraju Jakutow ‘Dotze anys entre els iacuts’ Inspirat en els temes orientals, fa conèixer Sibèria, la Xina i el Japó, introduint una nota d’exotisme i un ambient d’aventures en la literatura polonesa De la seva obra cal destacar Na Kresach lasów ‘A les vores dels boscs’, 1894, Korea 1905, Powieści chińskie ‘Contes xinesos’, 1903, Miłość Samuraja ‘L’amor del samurai’, 1927,…
Pietro Verri
Literatura italiana
Economia
Economista i literat italià.
Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà activament a…
Francisco de Vera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa
Pietro Tacca
Escultura
Escultor italià.
Deixeble i collaborador de Giambologna, continuà les obres que aquest havia deixat inacabades, entre altres les estàtues de Ferran I 1608, Piazza dell’Annunziata, Florència, Felip III 1606-13, Madrid i Enric IV 1613, París, avui perduda Autor dels relleus a la base del monument a Ferran I 1615-24, Liorna i de l’estàtua de Felip IV a cavall 1634-40, Madrid, executada sobre un esbós de Velázquez i un bust del rei obra de JMartínez Montañés Utilitzà quasi exclusivament el bronze, material que li facilità el traspàs des de les fórmules rígides del corrent manierista al naturalisme barroc
Vicent Albors i Gisbert
Industrial.
S'ordenà de sacerdot i estudià filosofia i teologia a València El 1755 sollicità autorització per convertir en molí paperer un batan situat a la riera del Molinar d’Alcoi El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència i que el 1757 fou introduït a l’oficina de l’estat El 1764 muntà una màquina de cilindres o pila holandesa, primera fàbrica que utilitzà aquesta màquina, aviat estesa a les altres fàbriques alcoianes Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers
Demetri
Història
Usurpador del tron rus (1605-06).
D’origen dubtós, ha estat identificat com el monjo Grigorij Otrep'ev Serví el rei Segimon III de Polònia, que l’utilitzà en els seus projectes russos Aprofitant el desordre intern de Rússia, Demetri, sostingut per un exèrcit de polonesos, cosacs i nobles, usurpà la identitat i la corona de l’hereu d’Ivan el Terrible, Demetri Ivanovič, mort el 1591 Fou derrotat per Borís Godunov 1605, però a la mort d’aquest fou proclamat tsar La seva indiferència pels costums nacionals, el seu catolicisme, els seus lligams amb Polònia i els seus excessos el feren molt impopular Morí assassinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina