Resultats de la cerca

El primer text, escrit amb caràcters pali, data de mitjan s XI S'estengué com a llengua religiosa de cultura amb la penetració del budisme provinent de l’India Es caracteritza, dins el seu grup lingüístic, pel fet de posseir un nombre important de mots disíllabs deguts a aglutinacions i a manlleus de llengües indoàries fonèticament, per la desaparició dels grups consonàntics, de les oclusives palatals esdevingudes sibilants i de les consonants finals morfològicament, per la desaparició de la funció dels afixos

És situada en un sector muntanyós i encinglerat, sota els vessants orientals del puig de la Calma 1050 m Esmentada ja el 1228 com a parròquia després esdevingué sufragània de la parròquia de Tortellà, és un edifici romànic del començament del segle XIII amb elements que demostren l’existència d’un altre d’anterior, probablement del segle XI, d’una nau, absis semicircular i campanar d’espadanya Prop seu hi ha la masia de Montella El lloc fou de la baronia de Sales

Format fins al decenni dels cinquanta per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción UVA amb 2 000 habitatges El lloc, esmentat ja al s XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà

És obra del segle XI, però ampliada al XIII i al XIV fou unida a la parròquia d’Illa el 1561 Les pintures al fresc que la decoraven escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes, publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló i són una transposició de les miniatures que decoraven els Beatus catalans del segle X El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA

El lloc és esmentat ja al s XI com a pertanyent a la canònica de Solsona l’església és romànica Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l' hostal de Vantolra , prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l’antiga cella o monestir de Sant Pere de Vantolra , que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’any 971, quan segurament ja no tenia comunitat

És l’antiga capella del castell de Sacama o de Cama , conegut des del 963 El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n'adquirí el domini total per compra el 1261 Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama , fusionada al segle següent amb Olesa Prop de la capella, edifici del s XI, hi ha la casa dels ermitans, avui en ruïnes, reedificada el 1637

Mitjançant aquest recurs una mateixa obra pot, almenys potencialment, donar un resultat sonor diferent en cada execució i per tant, des d’aquesta perspectiva, ser una obra no ’tancada' La forma oberta, també coneguda com a ’forma mòbil', és característica dels corrents avanguardistes de la segona meitat del segle XX i ha estat conreada per autors com K Stockhausen, en el seu Klavierstück XI 1956, o P Boulez, en alguns moviments de la seva Sonata núm 3 1957 per a piano

Per imitació dels episcopologis, les llistes d’abats comencen al segle VIII a França, però són rares fins al segle XI A Catalunya, el més antic que es conserva és el de Ripoll segle XIV L’erudició historiogràfica, a partir del segle XVII, generalitzà la recomposició d’abaciologis fins aleshores sovint plens d’errors i de dades fabuloses impulsada pels maurins Jaume Villanueva en el seu Viage literario reféu els de gairebé tots els monestirs i collegiates catalans que visità

La seva església parroquial, romànica s XI, és dedicada a sant Andreu Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló, que Guillem de So mort el 1428, vescomte d’Évol, feu fer per a la seva residència de la Bastida, així com un retaule renaixentista 1578 del Roser Al nord del poble s’aixequen les ruïnes del castell d’Évol , centre del vescomtat d'Évol, al peu del qual hi ha la capella de Sant Esteve

L’alqueria de la Torre Bufilla, Bétera, segles XI-XIV A B C D E F Blocs d’habitatges zones fosques àrees restaurades G H Banys J Albacar K Recinte fortificat de la torre principal L Possible estructura dels blocs d’habitatges, sense restes M Font d’aigua o pou N Banc adossat al mur dels habitatges, que dóna un caràcter de plaça al carrer 1 Torre principal 2 Torre secundària 3 Primera muralla 4 Segona muralla 5 Entrada al recinte / ECSA