Resultats de la cerca
Es mostren 9359 resultats
el Soler
Poble
Poble del municipi de Graus, Aragó, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la dreta de l’Isàvena, prop del límit amb el terme català de Güel, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, també dita de Sant Marc.
Al segle XIX formà part del municipi de Torrelabat i el Soler
les Pobles

Panoràmica del nucli de les Pobles, al municipi d’Aiguamúrcia
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), a la dreta del barranc del mas d’en Prat (afluent, per l’esquerra, del Gaià), al NE de Santes Creus.
La parròquia fou segregada de la de Santes Creus al segle XIX
Buida-sacs

Pont i molí de Buida-sacs sobre el Cardener, a Clariana de Cardener (Solsonès)
© Fototeca.cat
Història
Antiga quadra del municipi de Clariana de Cardener, al Solsonès, situada al límit amb el terme de Cardona, a la vall del Cardener.
Al s XIX formà un sol terme amb la quadra de Borrelles
Fontsagrada
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l’aiguabarreig amb el riu d’Abella.
Al s XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada
les Casetes de Badia
Barri
Barri de Montcada de l’Horta (Horta del Nord), al peu del santuari de Santa Bàrbara.
Existent ja al s XIX, s’ha desenvolupat durant el s XX
batuta
Música
Vareta de fusta que empren els directors d’orquestra per a allargar l’efecte visual del braç dret i —conjuntament amb altres recursos tècnics— fer possible a l’orquestra la precisa comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una obra.
El seu ús s’ha anat generalitzant a partir del s XIX
agnosticisme
Filosofia
Actitud intel·lectual de qui no pretén saber més enllà del que la ciència permet en cada moment, no accepta més veritat que aquella que ha estat substanciada pel mètode científic i, per tant, rebutja la noció d’absolut i qualsevol metafísica, creença o dogma bastit sobre aquesta noció.
El terme fou emprat per primera vegada, al s XIX, per ThHuxley
marquesat de Sant Marçal
Història
Títol concedit, el 1727, pel rei Lluís XV de França a Àngel Carles Delpàs-Camporrells i d’Oms, baró de Pià i senyor de Sant Marçal (Vallespir).
S'extingí, amb la família, a la primera meitat del s XIX
pla de Palau

La Duana Nova, del comte de Roncali, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de la ciutat de Barcelona, vora la mar, que esdevingué el centre de la ciutat als segles XVIII i XIX.
És situada en l’antic centre comercial segle XV testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment després Hala dels Draps i les drassanes, també centre ciutadà del segle XVII, testimoniat per la conversió de l’antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents 1668 —el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875— La restauració de la Llotja 1774-1902, la construcció de la nova Duana 1790-92, la urbanització de la plaça 1825-34, i l’edificació dels Porxos d’En Xifré 1836 li acabaren de donar fesomia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina