Resultats de la cerca
Es mostren 68643 resultats
Siger de Brabant
Filosofia
Cristianisme
Escolàstic.
Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i 1277 pel…
Knud Togeby
Lingüística i sociolingüística
Romanista danès.
Professor de la Universitat de Copenhaguen, s’especialitzà en l’estudi gramatical del francès i de l’espanyol moderns La seva tesi Structure immanente de la langue française 1951 té com a objectiu l’aplicació de la teoria glossemàtica de LHjelmslev en un idioma concret Més endavant s’allunyà bastant d’aquestes idees, particularment en la seva extensa gramàtica francesa del 1965, en danès, on procura descriure com funciona una llengua, partint però de dades positives Al castellà va dedicar un llibre sobre les categories verbals, Mode, aspect et temps en espagnol 1953, i una història de la…
Presa de Menorca
Literatura catalana
Peça dramàtica anònima menorquina de la segona meitat del segle XVI, en què es representen escenes de la conquesta de l’illa al segle XIII.
La Presa o Conquista de Menorca ha estat definida com un drama bèllic, però també com un misteri èpic, ja que conté aspectes que remeten al teatre medieval religiós consta de 485 versos, repartits en dues jornades, amb el rei Alfons II com a protagonista destacat, i té un doble caràcter lúdic i didàctic Com a font més probable s’ha esmentat la Crònica menorquina inserida a les Cròniques d’Espanya de PM Carbonell S’ha conservat dins d’un compendi històric manuscrit amb diverses còpies sobre Menorca, obra probable de Francesc Mercadal , del final del segle XVII Sembla un text dramàtic compost…
fèria
Cristianisme
Qualsevol dia de la setmana llevat del dissabte i del diumenge.
Hom compta el dilluns com a segona fèria, el dimarts com a tercera, etc Només són dies de fèria els no festius que no tenen tampoc cap ofici especial en honor de Crist, la Mare de Déu o algun sant important Les fèries es divideixen en majors com les d’advent, quaresma i témpores i menors les altres Entre les primeres hom considera fèries privilegiades el dimecres de Cendra i totes les de setmana santa
Ignasi Pusalgas i Guerris
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fou preparador anatòmic de la Universitat de Barcelona i catedràtic substitut de l’Escola de Botànica i Agricultura de la Junta de Comerç Autor d’obres de tema mèdic, com Compendio de higiene 1831 i una història del còlera de 1854 històric, com Acontecimientos políticos e históricos de Barcelona 1843, en què descriu l’alçament contra Espartero novelles, com El nigromántico mejicano 1838, i obres de moral per a infants, de caire conservador
acetat de plom (II)
Química
Tecnologia
Sòlid cristal·lí blanc, soluble en aigua i glicerol i poc soluble en alcohol, que es fon a 280°C.
Hom l’obté per acció de l’àcid acètic sobre el litargiri o làmines molt fines del metall Forma un trihidrat, anomenat sucre de plom , també cristallí i blanc, que perd aigua per escalfament a 75°C i es descompon a 200°C, i és emprat en la preparació de sals insolubles de plom, com a mordent en la tinció del cotó, com a impermeabilitzant, en la manufactura de vernissos, en medicina i com a reactiu analític
perborat
Química
Nom que hom dóna a l’anió [B2(O2)2(OH)4]2 -, obtingut per tractament de borats amb peròxids d’hidrogen.
El perborat més important és el perborat sòdic, el qual és un sòlid que es fon a 63°C És moderadament soluble en l’aigua, i es descompon alliberant peròxid d’hidrogen, pel qual fet és emprat com a agent blanquejant Hom l’obté per reacció d’àcid bòric amb peròxid sòdic És un oxidant suau quan actua en medi alcalí És emprat també com a germicida, com a desodorant i en odontologia
acetona-cloroform
Química
Fàcilment sublimable, fa olor de càmfora i es fon a 97°C.
És poc soluble en aigua freda, però soluble en els dissolvents orgànics dóna un hemihidrat que es fon a 78°C Hom l’obté per acció de l’hidròxid de potassi sobre una mescla de cloroform i acetona Fou utilitzat en medicina com a sedant, hipnòtic, anestèsic local i antisèptic L’ús prolongat pot causar habituació Té aplicacions com a plastificant d’èters i èsters cellulòsics i com a conservatiu de solucions orgàniques
àcid sulfamídic
Química
Monoamida de l’àcid sulfúric, de fórmula H2NSO3H.
Es presenta en forma de pólvores cristallines blanques, estables a la humitat, que es fonen a 205°C És poc soluble en aigua, però es troba fortament ionitzat en dissolució Les seves sals són molt solubles en aigua Té aplicació en la neteja de metalls, en anàlisi química com a estàndard per a alcalimetria, en síntesi orgànica, com a agent estabilitzant del clor i els hipoclorits i com a blanquejant del paper i les fibres tèxtils
ramfoteca

Bec de flamenc
© Xevi Varela
Anatomia animal
Beina còrnia que recobreix les mandíbules dels ocells, juntament amb les quals forma el bec.
És constituïda per diverses plaques, generalment ben soldades i amb la sutura invisible, però en certs casos —com en procellariformes— resten separades, o bé la línia de sutura és visible —com en els estruços, els paràsits, etc— En la majoria de les espècies la ramfoteca creix contínuament, a fi de compensar el desgast per l’ús de l’extremitat, i en algunes altres, com el fraret, el gavot, etc, es muda periòdicament tota sencera