Resultats de la cerca
Es mostren 25781 resultats
Evaristo San Miguel y Valledor
Història
Militar
Militar asturià.
Fet presoner durant la guerra contra Napoleó, tornà a Astúries el 1814 Liberal entusiasta, compongué la lletra de l' Himno de Riego , derrotà els batallons insurgits de la Guàrdia Reial juny del 1822, fou ministre d’estat 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís , passà a Catalunya, com a cap d’estat major d’Espoz Mina, on fou ferit i fet presoner Alliberat a França el 1824, passà a Anglaterra Tornà a França després de la revolució del 1830 i intentà, endebades, d’organitzar una força armada per tal d’entrar a Catalunya Tornà a Espanya arran…
Santiago Rubió i Tudurí
Enginyer industrial.
Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de Nicolau Maria i Marià Rubió i Tudurí Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu 1919-22, i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc Durant la guerra civil fou director de l’Escola d’Enginyers i sotssecretari de Transports Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català Regional Planning Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l’Argentina, on projectà un funicular a…
Santa Maria del Castell de Bellpuig (Tortellà)
Art romànic
Les dades que tenim de la capella del castell de Bellpuig, dedicada a la Mare de Déu, són gairebé nulles D’altra banda, ben poca cosa sabem del castell de Bellpuig, que, malgrat el seu nom, era realment un palau fortificat o fortia , que pertanyia als Bellpuig, llinatge feudatari dels barons de Sales El posseïdor més antic del castell de Bellpuig del qual tenim notícia fou Berenguer de Bellpuig, documentat l’any 1252 El terratrèmol de l’any 1428, que tant afectà les terres de la Garrotxa, destruí el palau fortificat de Bellpuig, i la seva capella, els quals foren reconstruïts posteriorment,…
Ramon d’Abadal i Calderó

Ramon d’Abadal i Calderó
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític i advocat.
L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d’Advocats de Barcelona,…
Francesc Garriga i Barata
Literatura catalana
Poeta i periodista cultural.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica Dedicat professionalment a l’ensenyament, collaborà en mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya , Riutort , Guix , L’Esquirol , les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa’ns quan arribi el 2000 Les seves primeres obres, meticulosament elaborades — Entre el neguit i el silenci 1959, Foc nostre, somni 1960, Paraules 1962 i Paraules cap al tard 1973—, responen a un postsimbolisme melangiós i amb certs elements…
,
Leandre Cervera i Astor
Veterinària
Medicina
Metge (1914) i veterinari (1911).
Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies…
Episodis de la Història
Historiografia catalana
Col·lecció editada per Rafael Dalmau a partir de l’any 1960 i publicada a Barcelona.
Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J…
comtat de Nimes

Els vescomtes de Nimes i Albi
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes…
Joan d’Aragó
Història
Fill natural del comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa, Alfons d’Aragó, i de Maria Jonquers, d’Olot.
Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de Catalunya…
Alfons d’Aragó
Història
Primer duc de Vilafermosa (1464), comte de Ribagorça (Alfons VI: 1469-85), mestre de Calatrava (1443-54).
Fill bastard de Joan II de Catalunya-Aragó i de Leonor de Escobar, dirigí l’expedició enviada pel seu oncle Alfons IV de Catalunya-Aragó contra Conca 1449 Intervingué en les lluites a Navarra entre Carles, príncep de Viana, i el seu pare fou un dels capitans vencedors a la batalla d’Aybar 1451 El 1461 inicià una ofensiva que posà fi a la intervenció d’Enric IV de Castella els capitans castellans foren derrotats a Abarzuza Durant la guerra civil catalana contribuí a la victòria reialista de Rubinat 1462 assistí eficaçment Joan II als setges de Lleida 1464 i de Cervera…