Resultats de la cerca

El sexisme codifica com a norma ideal les pràctiques sexuals pròpiament dites la manera de fer l’amor, els comportaments afectius la manera de sentir-se home o dona i les normes culturals la manera de manifestar-se com a home o com a dona La jerarquització d’aquestes identitats, hom l’anomena masclisme quan tracta de la identitat masculina per damunt de la femenina, i heterosexisme quan tracta de la relació heterosexual per damunt de l’homosexual

Per irradiació ultraviolada presenta una forta fluorescència i fosforescència És insoluble en aigua i lleugerament soluble en èter Té el punt de fusió a 245ºC i el d’ebullició a 355ºC És emprat industrialment com a primera matèria per a l’obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants, cautxú, també com a desodorant, i en l’obtenció de detergents En anàlisi química, hom l’empra com a reactiu per a identificar la lignina, els hidrats de carboni i el formaldehid

Com a actor creà un personatge d’aparença impertorbable i beneita, entre la candidesa i el cinisme The Cameraman , Steamboat Bill jr , 1928 Com a director evidencià un admirable sentit del ritme i de la construcció dramàtica dels films Cops 1922, Our Hospitality 1923, The Navigator 1924, Go West 1925, The General 1927, on també intervingué com a actor L’aparició del cinema sonor inicià la seva decadència, però encara tingué actuacions molt destacades en alguns films Limelight , 1952

Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat

Es formà musicalment a les catedrals de Sevilla i Toledo, on el seu pare exercia com a instrumentista Ben aviat adquirí una gran destresa amb l’orgue El 1584 fou nomenat organista de la catedral de Sevilla, on coincidí durant alguns anys amb Francisco Guerrero com a mestre de capella Gaudí de molta fama com a instrumentista Es té constància, a través de cròniques contemporànies, que escriví molta música, però no se n’ha conservat res

Va lligat a un cordill llarg i hom el deixa anar perquè s’elevi per mitjà de l’impuls de l’aire i s’aguanti enlaire gràcies a la pressió d’aquest Hom hi colloca, també, en un extrem una cua feta de draps perquè tingui més estabilitat Bé que construït com a joguina, ha estat utilitzat com a instrument d’investigació científica i els xinesos el fan servir com a element estètic en manifestacios folklòriques i festes populars

Estudià a Viena i el 1932 fou contractat com a violinista de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat, de la qual formà part com a concertino entre el 1939 i el 1971 Del 1954 al 1979 dirigí el tradicional concert d’any nou Parallelament fundà diverses formacions de cambra, com l’Octet de Viena 1948 Lligat a la música festiva i popular austríaca, realitzà nombroses gravacions, entre les quals destaca la integral de les danses i marxes de Mozart

Conegut com a Juanito , era fill de Joan Bert i Vila, també fotògraf esportiu Fou redactor gràfic en cap al Mundo Deportivo 1944-74 i redactor gràfic dels serveis informatius de Televisió Espanyola a Barcelona 1968-76 Treballà també com a periodista gràfic a la Volta Ciclista a Catalunya 1945-60 i collaborà com a fotògraf en les publicacions Triunfo , Destino, España de Tánger, España Gráfica de Buenos Aires , Vida Deportiva, Tele-exprés i Tele-estel , entre d’altres

Competí com a cadet amb l’Esport Ciclista V de Catalunya i, posteriorment, passà per les unions ciclistes Barceloneta i La Salut de Badalona Entre el 1977 i el 1983 competí com a amateur amb la Unió Ciclista de l’Hospitalet i el Grup Esportiu Bicardí, amb el qual guanyà una etapa i la Volta a Sedaví 1981 El 1988, treballà com a tècnic per a la selecció colombiana Formà part de l’Associació de Ciclistes Professionals 1989-92

Més conegut com Ponchi , s’inicià al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona En categoria juvenil fou campió de Catalunya 1995 i d’Espanya 1997 i assolí l’ascens a la divisió d’honor amb el primer equip 1996 també fou campió de Catalunya júnior 1996, 1997 Com a sènior, jugà cinc temporades a la màxima categoria com a lliure i guanyà tres Lligues Catalanes Es retirà al final de la temporada 2000-01