Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 de decatló Posseí el rècord català d’aquesta prova, però morí molt jove La secció d’atletisme del Reus Ploms, el club que defensà durant la seva carrera conjuntament amb el FC Barcelona, li dedicà un Gran Premi, celebrat per primera vegada el 1944, i també una cursa anual que es disputa des del 1947, a excepció d’un parèntesi 1957-63

Aristòcrata que ostentà els títols de comte de Güell, marquès de Comillas i comte de Sant Pedro de Ruiseñada Fou soci i jugador del Reial Polo Jockey Club de Barcelona en l’època que els partits d’aquest esport es disputaven als terrenys de Can Ràbia, al barri de Sarrià 1911-31 També fou un gran aficionat a la caça i un destacat jugador de golf Ocupà la presidència del Reial Club Nàutic

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, guanyà el Trofeu Poll Puig Bufa, a la Molina 1962 Fou quart a la cursa d’esquí gegant d’habilitats, competició social del CEC i tercer al cinquè Gran Premi de l’Oficina Nacional de Turisme de Suïssa, a la Molina 1967 Participà en l’equip català dels dotzens Jocs Universitaris d’hivern, campionat nacional 1967 Fou president de la secció d’esquí del CEC

Gran impulsor dels escacs a Catalunya, fou tresorer del Reial Cercle Artístic, el Club Lucen de Calella, i de les federacions catalana i espanyola d’escacs durant els anys vint Escrigué l’himne de la commemoració dels deu anys d’existència del Club d’Escacs Comtal 1933 i l’himne dels escacs per a la Federació Espanyola d’Escacs FEDA També publicà diversos llibres sobre escacs Fou soci d’honor de la FEDA

Com a amateur , guanyà les curses de la Unió Ciclista Barcelona 1933 i del Club Ciclista Colomenc 1934 Pertanyent a l’Agrupació Ciclista Montjuïc, participà al Gran Premi Internacional de Barcelona 1935 i disputà diverses curses de ciclocròs El 1936, ja com a professional, participà en la segona edició de la Vuelta a Espanya Competí fins el 1942 i guanyà la cursa del Front d’Aragó 1937 i la Pujada a Santo Domingo 1941

Guanyà nombrosos Campionats de Catalunya de dobles 1970, 1971, 1972, 1976, 1979, 1982, 1985, un amateur 1981 i un gran premi hexagonal 1986 En competicions estatals i internacionals guanyà nombrosos campionats individuals i de dobles 1969, 1970, 1975, 1979, i un Campionat del Món 1966 Com a dirigent esportiva, ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Golf, entre els quals destaquen el de vicepresidenta 1982-85 i el de vocal 1981 i 1986-94

Hom l’obté per reacció en el si d’etanol de la trifenilfosfina, C 6 H 5 3 P, amb el triclorur de rodi, RhCl 3 3H 2 0 Fou el primer agent actiu conegut per a la hidrogenació en fase homogènia d’olefines i alquins en condicions suaus de pressió i temperatura el seu ús fou introduït per G Wilkinson l’any 1966 És també actiu en processos de descarbonilació Té una gran aplicació

L’anglès és actualment la llengua indoeuropea, que té més parlants prop dels 300 milions, i la segona del món després del xinès Històricament, és una llengua germànica sud-occidental, formada a la Gran Bretanya després de la seva invasió ~ 450 per un grup de tribus germàniques, segurament provinents de la regió fronterera entre les actuals Dinamarca i Alemanya És tradicional de dividir la història de l’anglès en tres períodes l’anglès antic , des del 450 o, millor, ~ 700, data dels primers documents conservats fins al ~ 1150 l’anglès mitjà , fins al 1500 i l’anglès modern , d’aquesta data…

La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…

Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…