Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
circ de Colells
Circ
Circ glacial de la capçalera de la Valira, dins el terme d’Encamp (Andorra), entre els circs dels Pessons i el d’Envalira.
tossal de la Llosada
Cim
Cim (2 548 m) de la línia de crestes que separa la vall dels Cortals d’Encamp (Andorra) de la baga de Soldeu.
gorja de la Grella
Congost
Congost per on la ribera d’Ordino deixa la Vall d’Ordino (terme de la Maçana) i entra a la plana d’Andorra.
Al centre hi ha el santuari de Sant Antoni de la Grella
Incles
Riu
Nucli de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la vall d’Incles, al NW de Soldeu, a la dreta del riu Incles.
Francesc I de Navarra
Història
Rei de Navarra (1479-83), comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i senyor d’Andorra (1471-83).
Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja
pic de Medacorba
Cim
Cim (2 907 m) dels Pirineus axials, a llevant del port de Medacorba (2 745 m), que forma la divisòria d’aigües de la vall Ferrera (Pallars Sobirà) i les conques de l’Arieja (País de Foix) i de la Valira (Andorra), termenal entre els estats francès i espanyol i Andorra.
Ransol

Vista general del poble de Ransol
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.745 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol
, que davalla del pic de la Serrera i dels pics dels Menars, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters
Pepa Plana
Arts de l'espectacle (altres)
Nom pel qual és coneguda l’actriu i pallassa Josepa Plana i Llort.
Llicenciada a l’Institut del Teatre de Barcelona 1989, fundà la companyia Pretèrit Perfecte i participà en collaboracions amb altres companyies, com la turca Sandimay L’any 1998 creà la seva pròpia companyia, amb una clara intenció de fer teatre de pallassos pensat per a un públic adult, i és així com estrenà a la Fira de Tàrrega l’espectacle De Pe a Pa , guardonat amb el premi Aplaudiment FAD 1999 L’any 2000 presentà l’espectacle Giulietta al IX Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat En el tercer espectacle, Hatzàrdia , estrenat el 2004, jugà per primer cop amb un codi…
govern de Catalunya
Història
Demarcació militar i administrativa que comprenia el Principat de Catalunya (llevat de la Catalunya del Nord).
Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de Catalunya i…
Cèsar Martinell i Brunet
Edifici de la Cooperativa Agrícola de Falset, obra modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
