Resultats de la cerca

Va davant el flabioler , muntat en un ase anomenat popularment sa somereta , i és seguit successivament pel caixer fadrí amb la bandera, el caixer menestral, els dos caixers pagesos, la resta de cavallers ordenats de menor a major edat, el caixer senyor i el caixer capellà La indumentària dels membres de la colcada ha anat evolucionant segons l’època fins a fixar-se en la del començament del segle passat bicorn popularment, guindola , frac negre, guardapits, calçons curts, botes amb esperons, espasí corbat a la cintura i fuet a les mans, bé que alguns genets presenten detalls particulars Els…

Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i…

Són ocells d’uns 15 cm de llargada, plomatge suau, cap arrodonit, bec recte i fi, i cua que al damunt presenta un dibuix característic d’una T negra i invertida sobre fons blanc Sedentaris, sovintegen en els paratges rocallosos, els camps llaurats i els erms Canten molt bé i nien en forats El còlit gris O oenanthe mascle té el dors de color gris blavós i les ales negres El còlit ros O hispanica , que, com l’anterior, és comú a la península Ibèrica, té el plomatge del dors ocraci i les ales també negres Molt semblant a aquests és la merla de cua blanca O leucura , de plomatge totalment…

Mineral del grup de les espinelles, de color negre grisenc l’hàbit dels cristalls, poc definit, és a vegades octaèdric, de composició variable Sovint la molècula conté grups MgO, ZnO, FeO 3 , Al 2 O 3 i altres La duresa, a l’escala Mohs, és de 5,5, i la densitat, de 5,1 g/cm 3 Hom la troba com a mineral accessori en les roques ígnies ultrabàsiques, sovint associada amb l’olivina, la serpentina, el piroxè i les clorites cròmiques Els jaciments més importants són al sud de Zimbàbue, a Turquia i als Urals És l’única mena important del crom i és usada com a metall d’aliatge per a…

Mineral de coure que cristallitza en el sistema regular formant cristalls normalment octaèdrics i, no tan sovint, dodecaèdrics o cúbics A vegades també es presenta en forma fibrosa, terrosa o granular La duresa oscilla entre 3,5-4 de l’escala de Mohs, i la densitat és de 6,1 g/cm 3 El color és vermell i a vegades quasi negre Els cristalls s’alteren amb facilitat i passen a d’altres pseudomòrfics de malaquita Hom la troba en la zona d’oxidació dels jaciments de coure i normalment associada amb coure, malaquita, atzurita, calcosina, òxids de ferro i argiles És centrada principalment a Ely…

Rebé aquest nom per l’emblema un moltó negre de llur estendard Independitzats al territori de Mossul 1375 i Tabriz 1387, el seu emir Qara Yūsuf es negà a reconèixer la sobirania de Tamerlà i hagué de refugiar-se a Egipte 1403 Mort Tamerlà, reconquerí Tabriz 1406 i derrotà la confederació rival dels Ak Koyunlu 1418 El seu fill i successor 1420 Iskandar resistí amb èxit els atacs del timúrida Shāh Rūkh, que concedí el govern de l’Azerbaidjan al germà d’Iskandar, Jahān Shāh 1434 Aquest amplià considerablement els seus dominis Pèrsia i Iraq, però morí 1467 lluitant contra l’horda del…

Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle de Sant Lluc…

Emigrà als EUA 1913, i el 1925 s’installà a Nova York Practicà una pintura expressionista fins el 1939, posteriorment conreà l’abstracció d’inspiració surrealista i, des del 1947, se centrà en les formes pures i el color, plasmats en grans teles, en una progressiva simplificació que el portà pràcticament a la monocromia i al rectangle com a forma única Cap als últims anys de la seva vida els colors purs i apassionats s’enfosquiren, i el negre passà a predominar en les seves obres El 1987, la Tate Gallery de Londres, la fundació Juan March i la Fundació Caixa de Pensions, a Madrid…

Ha estat conservador 1971-85 i director 1982-84 del Museu Arqueològic de Barcelona És conservador del Museu Monogràfic d’Empúries des del 1985 i fou director de les excavacions entre el 1985 i el 1992 És membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS Ha excavat a Albintimilium Itàlia, a Cartago Tunísia, a la factoria fenícia de Toscanos Màlaga i en diferents jaciments ibèrics La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar La cerámica campaniense de…

Ha cursat estudis de filologia i treballa com a administrativa Collabora en les revistes Celobert i Lletres de Canvi És autora del text dramàtic Ferrabràs 1990, i de les novelles   Un mort al sindicat 1999, en el gènere negre, 2001,   Les ratlles de la vida  2010, premi Andròmina de Narrativa i El temps de cada cosa 2015, premi El Lector de l'Odissea En el gènere juvenil és autora dels relats Van ploure estrelles 2001, El quadern d'Àngela 2009, En les mars perdudes 2012, premi Ciutat d'Alzira 2011 i El ciutadà perfecte 2015 És també autora del volum Costums i tradicions 2008,…