Resultats de la cerca

Des del 1870 residí a Xile, on estudià Amplià estudis a París 1886-92 Professor de química orgànica de la Universidad de Santiago, de química inorgànica a l’Escuela de Farmacia 1894 i de química i mineralogia a l’Instituto Pedagógico 1907-32, fou degà de la facultat de ciències de la Universidad de Chile i director 1934 de l’Escuela de Química y Farmacia Publicà Química orgánica introducción histórica 1904 i La obra de Berthelot 1929

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble d’Anselm Viola i de Jacint Boada Guanyà la plaça de mestre de capella de música de Martorell Actuà com a cantant a les catedrals de Santiago de Compostella, Segòvia, Burgos i Palència i fou mestre de capella a Lerma i a Lleó Obtingué per oposició la plaça d’organista de l’església de San Isidro de Madrid És autor de nombroses obres musicals de tècnica avançada

Nebot i deixeble de Segundo Matilla Fou també deixeble de Santiago Rusiñol , amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona 1916, ciutat on exposà sovint, i ho féu també a París 1922, Saragossa, Bordeus, Biarritz i París Conreà el tema de toros —fou illustrador taurí a El Día Gráfico i La Noche —, escenes de gitanos i de cafè concert, però sobretot fou un paisatgista correcte de línia impressionista

Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres

Inicialment pertangué al partit conservador, però ingressà després al liberal, del qual fou un dels caps a Tarragona i a la seva comarca Membre de la diputació provincial de Tarragona des del 1896 fins a la Dictadura 1923, n’ocupà quatre vegades la presidència Membre de la comissió coordinadora de la Mancomunitat, fou conseller d’aquest organisme des de la seva constitució El 1931 es passà al partit de Santiago Alba, que s’integrà al partit radical de Lerroux

La seva primera novella s’inspirà en la resistència antifeixista Il sentiero dei nidi di ragno 1948 posteriorment evolucionà cap a l’humorisme poètic i fantàstic i introduí l’element meravellós en la seva obra És autor de la trilogia I nostri antenati Il visconte dimezzato 1952, Il barone rampante 1957 i Il cavaliere inesistente 1959, on, seguint el model de la novella filosòfica, expressa amb un humorisme punyent el sentiment de culpa que l’intellectual, sorgit de la resistència, experimenta davant els fets D’altres obres seves són La speculazione edilizia 1957, La nuvola di smog 1958, La…

Deixeble d’Asín Palacios, fou catedràtic de la Universitat de Madrid És autor d’una Historia de la España musulmana 1925, una Historia de la literatura hispanoarábiga 1928 i cinc volums d' Estudios histórico-literarios 1942-48 Collaborà amb Juan Hurtado en una divulgada Historia de la literatura española 1922

S’inicià al Club Natació Olot, sota les ordres del seu pare, Àngel Robredo, i el 1996 passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i fitxà pel RCT Barcelona-1899 Com a júnior guanyà en dues ocasions l’Orange Bowl 1998, 2000 Ja en categoria absoluta fou campió de Catalunya 2000, 2003 i d’Espanya d’individual 2002 i de dobles 2000, amb Santiago Ventura També fou subcampió d’Espanya d’individual 2001 Al llarg de la seva carrera ha guanyat dotze títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Sopot 2001, 2007, Bastad 2006, 2008, Comte de…

A deu anys el seu pare va ser destinat a un camp de concentració a França i la seva mare a un centre per a refugiats Posteriorment, la família s’embarcà al Winnipeg , el vaixell que Pablo Neruda aconseguí per a portar més de 2500 exiliats de la Guerra Civil a Xile A Santiago de Xile estudià art dramàtic a la Universidad Católica i debutà als escenaris el 1948 a El burlador de Sevilla Hi conegué també altres exiliats, com Joan Oliver  i Xavier Benguerel, que la posaren en contacte amb la cultura catalana Tornà a Catalunya 1956, on actuà a La cárcel de cristal , de…

La policia deté a Barcelona, Badalona i Tortosa nou joves skins a qui acusa d’haver comès diversos atacs racistes, una violació i un intent d’homicidi Els joves, entre els quals hi ha Santiago Royuela, fill del conegut ultradretà Alberto Royuela, són membres de les Brigadas Blanquiazules i de l’organització Resistencia Nacional de la Juventud, la branca juvenil d’Alianza por la Unidad Nacional, que dirigeix Ricardo Sáenz de Ynestrillas Quatre dels detinguts ingressen a la presó l’endemà