Resultats de la cerca
Es mostren 1826 resultats
Emilio García Gómez
Història
Arabista castellà.
Deixeble d’Asín Palacios i de JRibera i fundador de la revista Al-Andalus 1933, s’especialitzà en literatura àrab És autor d’una vasta obra —traduccions, antologies, estudis, assaigs, etc—, dedicada principalment a la relació de la poesia andalusina amb els orígens de la lírica peninsular Las jarchas romances de la serie árabe en su marco 1965, Todo Ben Quzmān 1972, Ibn Zamrak, el poeta de la Alhambra 1975, La Silla del moro y Nuevas escenas andaluzas 1978 i Sevilla en el siglo XII 1981 Fundà les escoles d’estudis àrabs de Madrid i Granada Fou professor de llengua i literatura…
Josep Maria Carulla i Estrada
Literatura
Escriptor d’ideologia catòlica tradicionalista.
El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX A la tercera guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany Fundà a Madrid la revista La Civilización 1874-80 Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una pintoresca i popular versió de la Bíblia en versos castellans Publicà Roma en el centenario de San Pedro 1867, Homenaje filial a Su Santidad el papa Pío IX 1875, biografies de Pedro de la Hoz 1866 i de l’arquebisbe de …
Juan Bautista de Herrera
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Viatjà per Alemanya, els Països Baixos i Itàlia, on l’influïren AVignola i SSerlio principalment Al servei de Felip II, el 1563 fou nomenat ajudant de Juan Bautista de Toledo, que havia començat la construcció d' El Escorial i el qual succeí 1567 en la direcció de les obres Retocà els plans primitius modificant fonamentalment l’església i la façana principal Continuà la construcció del palau d’Aranjuez 1564, féu el projecte de la façana sud de l’alcàsser de Toledo 1571-85, projectà la catedral de Valladolid 1580, que no acabà, i féu els plans de la llotja de Sevilla 1583-97 És…
stretto
Música
Terme que indica una acceleració de tempo en una secció conclusiva; l’acceleració mateixa.
Aquesta acceleració, que no sempre comporta la presència del terme italià, és un procediment conclusiu que precipita el final i alhora el converteix en el punt climàcic L' stretto , també anomenat stretta en catala ’estreta', és característic dels finals collectius d’actes operístics WA Mozart Les noces de Fígaro , KV 492, final de l’acte 2n, Prestissimo , en particular d’obres italianes G Rossini El barber de Sevilla , final de l’acte 1r, però també és present en la música instrumental L van Beethoven Simfonia núm 5 , opus 67, IV Allegro B Britten Sinfonietta , opus 1,…
Francisco Fernández Rodríguez
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Gallego.
Fitxà pel FC Barcelona l’estiu del 1965 després d’haver jugat quatre temporades amb el Sevilla 1961-65 Pertanyé al Barça durant deu temporades 1965-75, equip amb el qual disputà 425 partits i marcà 24 gols Fou una vegada campió de Lliga 1974, dues de Copa 1968, 1971, una de la Copa de Fires 1966 i una de la Finalíssima de Fires 1971 També fou subcampió de Copa 1974 i de la Recopa 1969 Amb la selecció estatal s’arrenglerà en 36 partits i participà a la Copa del Món 1966 També jugà en dues ocasions amb la selecció catalana Fou considerat un dels millors centrals del futbol europeu…
Marcos Alonso Peña
Futbol
Futbolista i entrenador.
Jugà al Racing de Santander i a l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona 1982-87 Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Posteriorment, retornà a l’Atlético de Madrid 1987-89 i també jugà amb el Club Deportivo Logroñés 1989-90 i el Racing de Santander 1990-91 Fou internacional amb la selecció espanyola i es proclamà subcampió d’Europa 1984 Com a entrenador dirigí el Rayo Vallecano 1995-96, el Racing de Santander 1996-98, el Sevilla FC 1998-2000, l’Atlético de Madrid 2000-01, el Real…
consolat de mar

Façana principal del Consolat de Mar de Palma, Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Dret
Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims.
L’aparició d’aquest tipus d’institució dita també curia de mar es generalitzà a la Mediterrània a partir del segle XI, inicialment a les costes italianes Els primers cònsols de mar coneguts als Països Catalans són els de Barcelona, esmentats ja el 1282, bé que l’erecció del consolat d’aquesta ciutat no degué ésser gaire anterior, perquè l’anomenada Carta consulatus riparie Barchinone Universitat de Prohoms de Ribera és del 1258 El consolat de mar de Barcelona fou seguit pels de València 1283 i de Mallorca 1326, els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur…
José Manuel Caballero Bonald
Literatura
Escriptor andalús.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Sevilla, on es llicencià el 1952 Aquest mateix any publicà el seu primer llibre, el poemari Las adivinaciones Posteriorment exercí de professor de literatura 1959-62 a la Universidad Nacional de Colombia, a Bogotà, on al mateix temps prosseguí la seva carrera literària, que reflecteix una gran preocupació pels temes socials i que es caracteritza per un llenguatge molt elaborat Els anys cinquanta formà part del grup de joves escriptors antifranquistes que incloïa Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma i els germans Goytisolo En tornar a…
Standford White
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador nord-americà.
Practicà a l’estudi de HHRichardson i estudià a Europa 1878-80 El 1880 creà la firma McKim, Mead i White, la qual s’especialitzà, fins el 1887, en projectes de cases residencials, principalment d’estructura de fusta, conegudes amb el nom de Shingle Style, la més famosa de les quals és El Casino 1881, a Newport Rhode Island Ajudats per JMWells, que dissenyava els elements decoratius, contribuïren també a la imposició d’un neoclassicisme caduc Entre les obres més importants de White cal destacar les universitats de Nova York i de Virgínia, la Gorham Manufacturing Company, a Nova York —potser la…
Fèlix Millet i Maristany

Fèlix Millet i Maristany
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític, financer i mecenes.
Fou president i un dels principals animadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Dirigí durant una època El Matí Arran de la Guerra Civil, veient-se amenaçat fugí de Barcelona Salvat per la Generalitat, s’establí a la zona nacional, a Sevilla Des del 1939 es dedicà a les assegurances i fou un dels primers a ajudar com a mecenes la represa de la cultura catalana, a través de la Benèfica Minerva El 1947 fou secretari general de la Comissió Abat Oliba Després residí a Madrid i s’incorporà al món de les finances En retornar a Barcelona fou president de l’Orfeó Català i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina