Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
Pete Treybenreif
Música
Compositor i humanista austríac.
Estudià a la Universitat de Viena l’any 1486 i a la d’Ingolstadt a partir del 1497 Es dedicà a l’ensenyament a l’escola catedralícia de Brixen L’any 1502 es doctorà a la Universitat de Pàdua A Ingolstadt conegué l’humanista Conradus Celtis i, sota la seva influència, escriví algunes composicions a quatre veus en estil sillàbic sobre textos d’Horaci en què s’observa molta cura en el metre i la quantificació sillàbica clàssiques Melopoiae sive Harmoniae Augsburg, 1507 Convidat per Celtis, es traslladà a Viena i ensenyà a la seva universitat fins el 1508, any de la mort…
Franz Welser-Möst
Música
Director d’orquestra austríac.
Debutà el 1985 al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Norrköping, i el mateix any actuà per primer cop al Festival de Salzburg L’any 1986 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Londres, de la qual esdevingué titular entre el 1990 i el 1996 Es presentà a l’Òpera de Zuric el 1992, i tres anys després en fou nomenat director musical, càrrec en el qual es mantingué fins que la temporada 2002-03 assumí la direcció musical de l’Orquestra de Cleveland Com a convidat ha dirigit a les òperes de Viena i Berlín, així com a la Brucknerhaus de Linz i al Festival de Glyndebourne Així mateix ha…
Thérèse Tietjens
Música
Soprano alemanya naturalitzada britànica.
Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon , de DFE Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia , de G Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera , el 1861, Faust , que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille , el 1864 També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York 1868 Dotada d’una tècnica molt…
Johann Nepomuk Mälzel
Música
Constructor i inventor d’instruments alemany.
Fill d’un orguener, el 1792 s’installà a Viena amb el seu germà Leonhard i es guanyaren la vida com a professors de música i constructors d’instruments automàtics Johann Nepomuk es feu més cèlebre a causa de la invenció del panharmonicon , instrument automàtic que incloïa flautes, trompetes, percussió, clarinets, violins i violoncels El mecanisme es basava en uns pesos que actuaven sobre uns cilindres El presentà a Viena el 1804 i aviat l’invent fou conegut més enllà de les fronteres austríaques El 1808 fou nomenat mecànic de la cort imperial Mälzel, però, passà a la…
Ernst Fritz Schmid
Música
Musicòleg alemany.
Estudià violí i viola a la Munich Academy, teoria musical i direcció orquestral privadament i musicologia a les universitats de Munic, Friburg, Viena i Tübingen, centre aquest darrer on es doctorà el 1929 Fou deixeble de W Gurlitt a Friburg, d’A Sandberger a Munic i de K von Fischer i R Haas a Viena Feu un postdoctorat a la Universitat de Graz 1934 i ensenyà a la Universitat de Tübingen des del 1935 Fundà l’Arxiu Musical de la Regió de Suàbia i fou president de la Societat Mozart d’Alemanya 1951-57 S’interessà especialment pels precursors de WA Mozart i els lligams…
Doron Rabinovici
Literatura
Escriptor i historiador austríac d’origen israelià.
Nascut en una família jueva, fou confrontat des de jove amb la història d’Àustria durant el règim nacionalsocialista i l’Holocaust Resideix a Viena Àustria des del 1964 Actiu políticament en l’àmbit de l’antiracisme, és autor, entre altres, del recull de contes Papirnik , les novelles Suche nach M ‘A la recerca de M', Ohnehin ‘Així com així’ i Andernorts ‘Per altra banda’, i el recull d’assaigs Credo und Credit Einmischungen ‘Credo i crèdit Ingerències’ Els seus llibres tematitzen sovint la història d’Àustria des de la Segona Guerra Mundial i la situació dels jueus dins la…
Francesc Lázaro i Salvador
Música
Tenor.
Inicià la seva trajectòria professional amb activitats mercantils, ocupació que abandonà quan optà per dedicar-se al cant Es formà al Conservatori de Música del Liceu amb G Markoff La temporada 1960-61 interpretà el paper de Gasparo de La favorita i el de Missatger d’ Aïda al Gran Teatre del Liceu A partir de llavors actuà en aquest teatre en diverses obres Els mestres cantaires de Nuremberg 1961-62, Otello 1962-63, Turandot 1966-67 i Manon Lescaut 1976-77 També actuà en teatres d’òpera de Stuttgart, Berlín, Frankfurt, Düsseldorf, Viena, Salzburg, Munic i Oslo, entre d’altres El…
,
Zubin Mehta
Música
Director d’orquestra indi.
El seu pare, Mehli Mehta, fou el fundador de l’Orquestra Simfònica de Bombai Inicià els estudis de medicina, però aviat abandonà la carrera per dedicar-se exclusivament a la música Entre el 1954 i el 1960 estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i posteriorment amplià la seva formació a Siena i a Tanglewood Fou deixeble de Hans Swarowsky El 1958 guanyà un premi de direcció orquestral a Liverpool i començà a dirigir a Bèlgica i a Iugoslàvia El 1961 fou contractat com a director associat de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, de la qual fou director artístic 1961-78 El 1962…
,
Lotte Lehmann
Música
Soprano alemanya naturalitzada nord-americana.
Estudià a Berlín i debutà el 1910 a l’Òpera d’Hamburg El 1916 estrenà a l’Òpera de Viena la nova versió que R Strauss havia fet de la seva òpera Ariadne auf Naxos i tres anys més tard estrenà en aquest mateix teatre Die Frau ohne Schatten 'La dona sense ombra' Especialitzada en l’obra de R Strauss, el 1924 estrenà també Intermezzo a Dresden El 1924 debutà al Covent Garden de Londres Romangué a l’Òpera de Viena fins el 1938, any en què abandonà Àustria arran de l’adveniment del nazisme Llavors es traslladà a Anglaterra, on actuà una altra vegada al Covent Garden…
Olivia Stapp
Música
Soprano nord-americana.
Estudià música i cant a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Itàlia per ampliar la seva formació Inicià una brillant carrera com a mezzosoprano i el 1960 debutà interpretant el paper de Beppe L’amico Fritz Després d’haver format part de les companyies de la Volksoper de Viena i de l’Òpera de Wuppertal, el 1972 es presentà amb el paper de Carmen a la New York City Opera, i el 1982 ho feu com a Lady Macbeth Verdi al Metropolitan de Nova York Posteriorment ha cantat amb gran èxit de públic i crítica a Roma, Viena, Ginebra, Hamburg i Milà, i també en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
