Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid 1951 Començà la trajectòria com a redactor de La Hoja del Lunes de Barcelona 1942-70 i arribà ser-ne sotsdirector 1970-78 Parallelament també fou redactor de l’agència EFE 1952-78, sotsdirector als esportius Dicen i Lean 1952-75 i redactor al setmanari Dicen 1969-76 Entre altres llibres, publicà una Història del futbol català 1968

Especialista en proves de velocitat, competí pel Club Natació Catalunya, on arribà procedent del Real Club Náutico Vigo Establí els rècords de Catalunya de 50 m lliure 1998 i d’Espanya de 4 × 100 m estils 1997 amb l’equip del Club Natació Catalunya Disputà el relleu 4 × 100 m en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i dos Campionats d’Europa 1995, 2000 amb la selecció espanyola

Arribà a Catalunya el 1988 i començà a jugar amb el Sitges abans de fitxar per la Unió Esportiva Santboiana 1988-2001 La seva posició al camp era la de tercera línia Guanyà una Lliga 1989 i dues Copes del Rei 1989, 2000 Fou internacional quatre vegades amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí el Cornellà i el Sant Cugat, fins que el 2010 fou nomenat seleccionador català

S’inicià al Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà cinc vegades campió de Catalunya de lluita en la modalitat de lliure olímpica 1972, 1973, 1975, 1977, 1980 i quatre en la modalitat de lluita grecoromana 1973, 1976, 1977, 1978 També fou campió de sambo 1978 En abandonar l’alta competició, es dedicà a l’arbitratge i arribà a ser jutge internacional de categoria tercera

Arribà al FC Barcelona, procedent del Tenerife, a mitjan temporada 1971-72 Actuava d’extrem, romangué al club blaugrana fins a la campanya 1973-74 i disputà 84 partits i marcà 21 gols Guanyà una Lliga 1974 i fou finalista de la Copa del Generalísimo 1974 Després passà a l’Hèrcules d’Alacant 1975-76, el Salamanca 1976-81, el Tenerife 1981-82 i el Mensajero 1982-83

Defensa que, després de destacar a l’Ajax d’Amsterdam 1994-97, arribà al Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1997-98 Jugà 41 partits i marcà 4 gols fins que la temporada 1999-2000 fitxà pel Chelsea Amb el Barcelona guanyà dues Lligues 1998, 1999, una Copa del Rei 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Fou campió d’Europa 1995 i internacional per Holanda en 20 ocasions

Fou campió de la Supercopa sud-americana 1997, del Torneo Apertura 1996, 1997, 1999 i del Torneo de Clausura 1997, 2000 amb el River Plate, i jugà amb la selecció argentina 18 partits Arribà al Futbol Club Barcelona el 2001, i en fou el porter fins el 2004 Fitxà pel Múrcia 2003-04 i pel Deportivo Alavés 2004-08 Jugà un total de 69 partits a la primera divisió espanyola

S’inicià en el món de l’arbitratge el 1960 i amb tan sols disset anys arribà a la màxima categoria estatal Adquirí la categoria internacional i durant més d’una dècada fou un habitual en els partits de les competicions europees També xiulà un europeu 1981 i un Mundial 1982 i el seu darrer partit abans de retirar-se fou la final de la Copa del Rei del 1982

Fundat el 1933, tenia un caràcter eminentment popular Arribà a un acord amb l’Escola d’Aviació Progreso per oferir vols gratuïts als socis i també beques de pilotatge, amb la qual cosa aconseguí molts socis en poc temps El primer president fou Manuel Valdés El 10 d’octubre del mateix any es fusionà amb l’Aeroclub de Barcelona i en sorgí l’Aero Club Popular de Barcelona

El títol arribà fins i tot a substituir el mateix nom sagrat de Jahvè en la lectura sinagogal de la Bíblia, costum que ha seguit després la tradició litúrgica cristiana El Nou Testament aplica aquest títol diví al Crist glorificat “Déu li ha donat un nom per sobre de tot altre nom Jesús és el Senyor”, significant amb això que participa del domini i el poder de Déu