Resultats de la cerca

Fou un dels jugadors més destacats de la Unió Esportiva Santboiana durant la primera etapa del club, i és considerat com un dels grans prohoms del rugbi de la ciutat Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Participà amb la selecció catalana en el partit contra Itàlia en la inauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc 1929 Fou internacional amb la selecció espanyola en tres ocasions També fou entrenador, dirigent i president 1954-56 de la Santboiana També exercí d’àrbitre estatal i internacional

Fou un dels jugadors pioners de la Unió Esportiva Santboiana, club degà del rugbi català, abans de la Guerra Civil Fou president del club 1961-63 i secretari general en diverses de les seves juntes directives Tingué un paper clau en la negociació amb l’exèrcit, al final dels anys quaranta, que permeté al club obtenir els terrenys de l’actual emplaçament

Fou un dels grans jugadors de la Unió Esportiva Santboiana dels anys trenta, abans de la Guerra Civil Fou un dels davanters de referència de la seva època Jugà cinc partits oficials amb la selecció espanyola A la dècada de 1940, poc abans de morir, encara era cridat per la Santboiana per a jugar els partits més difícils

El 1948 fundà la secció d’atletisme del Grup Cultural i Recreatiu la Seda, empresa on treballava, mentre competia amb el Club Atlètic Laietània de Mataró en proves de fons i cros principalment L’any 1960 deixà el Laietània per a ser entrenador, delegat i atleta de la Seda També fou regidor d’esports a l’Ajuntament del Prat Dirigí un grup de marxadors que aconseguiren nombrosos èxits internacionals durant els anys vuitanta En destacaren els olímpics Josep Marín, Manuel Alcalde, el seu fill Jordi subcampió en els Jocs de Moscou el 1980 i Daniel Plaza or en els Jocs de Barcelona el…

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima Sant Feliu de Guíxols, que presidí Destacà en la modalitat de mar-costa, en què fou campió d’Espanya en categoria individual 1992 i subcampió 1991 També assolí el Campionat Estatal de clubs 1994 i el subcampionat 1996, i formà part de la selecció catalana que guanyà l’or 1992 i la plata 1991 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat Amb l’equip del seu club, obtingué la medalla de plata en el Campionat del Món de mar-costa 1996 Fou vicepresident de la Federació Catalana i de l’Espanyola de Pesca

Començà a jugar al Club d’Escacs Sant Boi i poc després s’incorporà al Club d’Escacs Barcelona El 1989 fou campió de Catalunya juvenil i subcampió català absolut El 1991 fou campió d’Espanya juvenil Formà part de la selecció espanyola a l’Olimpíada 1996 i al Campionat d’Europa per equips 1997 Guanyà l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer en dues ocasions 1997, 2001 Obtingué el títol de Gran Mestre poc abans de la seva mort

Presidí la Unió Esportiva Santboiana en dues etapes 1956-59 i 1963-75 També fou directiu del club en altres etapes i collaborà decisivament en la modernització de l’entitat El 1971 promogué la construcció de sis pistes de tennis, d’un frontó i d’un edifici modern Amb motiu del cinquantè aniversari del club se li concedí la insígnia d’or

Membre del Club Atlètic Bisbalenc, guanyà dues vegades els 100 km de Santander, es proclamà campiona d’Espanya en una ocasió i establí un nou rècord de Catalunya en l’altra 1985 Morí en ser atropellada mentre entrenava al terme de Corçà La seva germana Catalina 31 de març de 1963, també fou atleta de fons i es proclamà campiona de Catalunya de marató 1982

Començà a jugar al Club Bàsquet Prat i passà després al GER la Seda d’Educación y Descanso L’any 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà en el segon equip El 1956 s’incorporà al Club Bàsquet Aismalibar de Montcada i Reixac, on romangué fins que el 1964 fitxà de nou pel FC Barcelona, amb el qual jugà tres temporades més Fou trenta-quatre vegades internacional absolut amb Espanya i medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1959

Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10000 m i 3000 m obstacles 1946 Un cop…