Resultats de la cerca

Fou tipògraf de professió Inicialment adscrit al republicanisme federal, posteriorment s’uní als aliancistes bakuninistes dins el congrés obrer de Barcelona del 1870 Dirigí La Federación el 1871, i tingué un notable paper el 1872 dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT Passat a l’anarcocomunisme, edità a Gràcia, amb Martí Borràs, La Justicia Humana 1886 i Tierra y Libertad 1888-89, contra l’anarcocollectivisme defensat per El Productor i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola És autor d' El socialismo colectivista y el comunismo anárquico 1890

Es llicencià en dret el 1912 Milità en la Unió Catalanista i collaborà en periòdics nacionalistes “La Nació”, “La Tralla” 1922 S'especialitzà en dret municipal, fou professor a l’Escola de Funcionaris de la Mancomunitat i ponent del tema dedicat a les finances municipals, al primer congrés municipalista català 1933 Fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació de Catalunya Publicà Las mancomunidades provinciales 1915, El municipi modern 1919 Fou un dels fundadors i collaboradors de la revista “Catalunya Municipal” 1933

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, està especialitzat en medicina de muntanya Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, al Karakoram Gasherbrum II, 1980, i K2, 1988, als Andes del Perú 1981 i a l’Himàlaia Manaslu, 1982 Everest, 1983, 1985 Lhotse Shar, 1984, 1987 Cho Oyu, 1992, Annapurna I, 1999 Subdirector de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, formà part del comitè organitzador del Congrés Mundial de Medicina de Muntanya i Fisiologia d’Altitud Barcelona, 2002

És Mestre Internacional Començà a jugar al Club d’Escacs Barcelona, i fou campió de Catalunya 1971 i d’Espanya juvenil 1972 En categoria absoluta, es proclamà campió català 1974, 1979, 1980, 1984, 1997, 2000 i estatal 1976, 1984, 1986, 2000 individual, i assolí el Campionat d’Espanya per equips en nou ocasions També jugà al Club d’Escacs Congrés i al Club d’Escacs Vulcà Disputà cinc Olimpíades amb Espanya 1976, 1982, 1984, 1986, 1988 Dirigeix la revista Peón de rey , i participa a l’escola EDAMI

Fundador 1963, juntament amb  Lluís Lliboutry , i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes Germanor, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló

Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universidad Complutense de Madrid 1995, el 2012 es doctorà per la Universidad Camilo José Cela, on exerceix la docència des del 2008 Afiliat al Partido Socialista Obrero Español  el 1993, fou assessor al Parlament Europeu 1998 i cap de gabinet de l’Alt Representant de les Nacions Unides a Bòsnia durant la guerra de Kosovo 1999 Del 2000 al 2004 treballà com a directiu de l’OCU i a la Comissió Econòmica i Financera del PSOE Regidor de l’Ajuntament de Madrid 2004-09 i diputat al Congrés 2009-11 i des del 2013 Fou el primer secretari general del PSOE…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…

Inicià la seva vida política l’any 1976 com a membre del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , formació de la qual fou designat membre de la Comissió Executiva i secretari de Política Local i Territorial i membre del Comitè Federal del PSOE 2000 Fou diputat provincial des del 1983, alhora que exercia de vicepresident de la Diputació de Barcelona El 1994 fou escollit alcalde de l’Hospitalet de Llobregat Del 1999 al 2001 fou vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya FMC i, dins la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP, ocupà la presidència de la Comissió…

Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…