Resultats de la cerca

Vida El seu pare l’inicià en la música, i entre el 1903 i el 1907 s’estigué a Montserrat, on fou escolà i alumne del pare Guzmán Després de l’etapa montserratina estudià a França Étampes 1908-10, Pithiviers 1910-13 i la Schola Cantorum de París 1913-17 En aquesta institució parisenca estudià piano amb Ferdinand Motte-Lacroix i composició amb Vincent d’Indy Del 1917 al 1924 sojornà a Figueres, on contactà amb Antoni Juncà, que el formà en música sardanística També es relacionà amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa El 1924 s’establí a Girona, on visqué -tret de l’exili…

Estudià direcció al Conservatori de Moscou amb el seu pare, Nikolaj Anosov per a diferenciar-se del qual adoptà el patronímic de la seva mare i piano amb Lev Oborin El seu debut als vint anys al Teatre Bol’šoj fou l’inici d’una llarga collaboració amb aquesta institució, de la qual fou director assistent 1951-61 i director principal durant dos períodes, del 1964 al 1970 i del 2000 al 2001 Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm…

Filla dels cantants Josep Capsir i Martínez , 1861 - Barcelona, 13 d’octubre de 1933 i Ramona Vidal Veciana , de nom artístic Mercedes Tressols Barcelona, 1879 - 7 de maig de 1959, estudià piano, cant i composició al Conservatori de Música del Liceu, i el 1913 debutà a Girona amb el paper de Gilda Rigoletto El mateix any ho feu també al Liceu de Barcelona en l’estrena de Parsifal com una de les noies flor A partir del 1914 inicià una intensa carrera, recompensada amb un gran èxit del públic i la crítica, que desenvolupà a Madrid, Oviedo, Bilbao, la Corunya, Lisboa i Buenos…

S’inicià musicalment a sis anys i posteriorment amplià els seus estudis a l’Escola Central de Música de Moscou i al conservatori de la mateixa ciutat Descobert per directors com Zubin Mehta, aviat fou convidat a realitzar diverses gires pels Estats Units Actuà algunes vegades sota la direcció de Leonard Bernstein, amb qui assolí un gran èxit de públic i crítica en ocasió d’uns concerts realitzats a París al setembre del 1975

Es formà amb R Castro piano i CJ Meneses composició Professor del Conservatori Nacional de Mèxic 1896-1936, compaginà les activitats pedagògiques amb la composició, amb una especial atenció al gènere operístic, amb títols com Juno 1900, Nicolás Bravo 1910 i El oidor 1942 També impartí classes a la Facultat de Música de la Universitat de la Ciutat de Mèxic, exercí la crítica musical i desenvolupà una important carrera com a concertista de piano

Estudià música amb J Lasalle, J Bourbon i A Petit, entre d’altres Especialitzada en el lied i l’oratori, el 1912 inicià una brillant carrera com a concertista en diverses sales d’arreu de França i d’Europa Destacà en el terreny sacre i, sobretot, en les mélodies franceses Retirada de forma prematura el 1941, dugué a terme una notable tasca docent al Conservatori Americà de Fontainebleau, on impartí classes fins el 1963

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, i estudià solfeig i clarinet amb R Joseph El 1910 es traslladà a París, on fou alumne de L Diemer al Conservatori Nacional Les seves obres per a piano, entre les quals destaquen Nibo Meringue de Carnaval , La Dangereuse Meringue Haitienne i Fleur d’Haití , recullen la tradició de la música popular haitiana i els ritmes caribenys Fou director de música de la República d’Haití

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona amb mestres com Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma i el 1876, a París, ciutats on estudià piano i contrapunt Tot i que la seva tasca compositiva es desenvolupà essencialment en el camp de la música escènica, amb sarsueles com La Santa Pagesa , Na Bet-Maria i òperes com Lo desengany , dins la seva producció també trobem alguna obra simfònica i música religiosa

Estudià piano i composició al Conservatori del Liceu El 1866 fou nomenat professor d’aquest centre, però dimití i es dedicà a l’ensenyament privat Tingué com a deixebles E Bosch i M Rodríguez d’Alcàntara Entre les seves obres destaquen Barcarola , Rapsòdia i altres peces per a piano, així com alguns romances Traduí a l’italià llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell

Compaginà els estudis de violí amb els de violoncel, i obtingué màximes qualificacions en ambdós títols al Conservatori de Música Joaquín Rodrigo de València Retirat de la vida acadèmica, passà una temporada a París, fins que reprengué la seva carrera com a violinista i amplià els seus estudis a Berlín Herbert von Karajan el contractà per a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, formació amb la qual efectuà nombrosos enregistraments com a primer violí