Resultats de la cerca

Fill de Suttarna II, pujà al tron després de l’assassinat del seu germà Artaššumara Casà la seva filla, Tadu-Ḫepa, amb Amenhotep III, i continuà així la política proegípcia iniciada pel seu avi Artatama I 1450 aC Derrotat, però, per Šuppiluliumaš I ~1365 aC, perdé les possessions síries de Karkamiş, Alep, Mukiš, els països Nuḫaš, Neya, Araḫtu i Ukulzat en una nova derrota ~1355 aC perdé la resta dels dominis, amb la capital de Mitanni Waššuganni Fou assassinat pel seu fill Kurtiwaza

Fou membre de l’anomenada Escola del Pacífic Fou professor de belles arts des del 1946 El 1950 anà a Nova York, on continuà la seva tasca d’ensenyament La seva pintura, com tota la de l’expressionisme abstracte, és una recerca específicament pictòrica, on la superfície del quadre es presenta plena de taques de color sense un ordre aparent Els grans formats d’aquestes composicions fan de l’espai pictòric quelcom d’illimitat, projectat més enllà dels límits físics de la tela

Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política

És autor d’un Breve tratado de Grimalte y Gradissa 1495, que continua la Fiammetta , de Boccaccio, i d’una Historia de Grisel y Mirabella con la disputa de Torrellas y Bracayda ~1495, amb elements realistes i trets de novella sentimental, on l’actitud misògina de Pere Torroella és castigada amb la mort del poeta a mans de les dames, com una paròdia del mite d’Orfeu Aquesta obra, molt traduïda, influí sobre Lope de Vega i Ariosto, entre altres

Contribuí a foragitar castellans i portuguesos del SE d’Àsia fou governador de les Índies 1618-23, lluità contra els anglesos i els prohibí el comerç a les Moluques, destruí Jakarta i al costat hi fundà Batàvia 1619 Després de vèncer el soldà de Bantam, continuà combatent els anglesos fins a conèixer l’aliança entre Anglaterra i Holanda Arrasà la població de Banda 15000 h perquè havia continuat comerciant pel seu compte Morí en el setge de Batàvia pels prínceps de Mataram

Sortí de Trípoli 1822 amb Oudney i Denham per explorar l’Àfrica central el 1823 arribaren al Txad, on no havia estat mai cap europeu, i, poc temps després, al regne de Bornu, on restà quasi un any en prosseguir amb el propòsit d’explorar el Níger, morí Oudney, i Clapperton continuà fins a Kano i Sokoto esgotat, tornà a Bornu i després a Anglaterra juntament amb Denham El 1826 emprengué una nova expedició i tornà a Sokoto, on morí de disenteria

Entrà en guerra 1454-66 amb l’orde teutònic en acceptar la proposició de Prússia i Pomerània d’incorporar-se a Polònia Vencedor en la decisiva batalla de Puck 1462, signà la pau a Toruń Thorn el 1466, per la qual rebé la Prússia occidental Prússia oriental continuà sota el gran mestre de l’orde, però sota el vassallatge de Polònia Confirmà els drets de la noblesa a Nieszawa 1454 i aconseguí de la Santa Seu el dret de nomenament dels bisbes

Diplomat en magisteri, s’ha dedicat al periodisme Com a escriptor, ha publicat la major part de la seva obra en castellà, amb llibres de poesia com Canción para Chose 1985 i Los cuerpos del delito obra completa 2002, i obres en prosa com El domador de leones 1989 i La risa del idiota 2000, entre d’altres En català ha publicat el poemari Sessió contínua 1987, i les novelles Els paradisos artificials 1995 i L’home mort 2001, premi Ciutat d’Elx

A partir del segle XVIII, cop d’arc que facilitava aquesta articulació Segons el tractat de F Geminiani 1751, consistia a separar les notes tot fent rebotar l’arc sobre la corda, deixant-la ressonar en el lloc dels silencis Actualment, hi ha una certa confusió pel que fa al seu significat mentre que per a alguns continua essent un cop d’arc clarament associat a l’articulació staccato , per a d’altres és simplement una mena de non-legato

De professió era comerciant Compilà dos manuscrits ms 28 i ms 76 de la BC amb poesies pròpies i d’altres autors contemporanis o anteriors, en català i en castellà, moltes de les quals devien ser llegides en una tertúlia literària documentada durant els anys 1780-1793, encara que ell continuà copiant composicions almenys fins el 1808 Es tracta generalment de peces de caràcter popular, satíric o polític, algunes de les quals comenten fets esdevinguts a Barcelona i el poble de Sarrià