Resultats de la cerca

Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla

S’inicià en les tasques directives en la Federació Catalana de Rugbi Fou delegat del Camp de les Corts i, posteriorment, vicepresident del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1953-60, fou vocal de l’espanyola 1965-84, que també dirigí 1977, i vicepresident de la Unió Ciclista Internacional durant els anys seixanta Presidí el Comitè Organitzador del Campionat del Món de ciclisme de Sant Sebastià 1970 i Barcelona 1973 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Després d’alguns anys en què només tenia representació municipal, àmbit en el qual té una considerable implantació 18 alcaldies el 2003, el 1999 aconseguí 5 diputats a les Corts d’Aragó, resultat que millorà substancialment el 2003 amb 9 diputats, que tornaren a baixar a 5 el 2007 En les eleccions generals del 2000, el seu principal dirigent, el cantautor José Antonio Labordeta , obtingué l’acta de diputat al congrés, que revalidà el 2004 En les eleccions generals del març de 2008 la CHA no obtingué representació al congrés

Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI

Passà als Fernández de Heredia A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de La Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789 Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d' El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión 1706 Madrid, 1910

Estudià dret a la Universitat de València Tingué diversos càrrecs polítics en el PSOE, després d’haver militat un temps a la UGT Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per València El 1978 fou president del Consell del País Valencià fins a la retirada del PSOE del govern valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití el càrrec Poc temps després abandonà el PSOE El 2009 rebé el premi honorífic Octubre

Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París

Estudià retòrica i filosofia a Palma Lluità al Principat contra els francesos 1808 Pres i deportat a Anvers, hi cursà medicina i cirurgia, de les quals es doctorà el 1815 La seva actuació durant la pesta de Son Cervera 1820, que descriví més tard en unes Reflexiones 1821, li valgué el títol de metge militar Catedràtic a la facultat de medicina de Madrid 1829 durant la primera guerra Carlina fou metge de cambra de Carles Maria Isidre de Borbó, però després passà al bàndol d’Isabel II i fou diputat a corts per les Balears

Estudià a Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l’Escuela Especial de Ingenieros Dirigí les obres dels ports de València i d’Alacant Viatjà per Egipte i pels EUA, i en descriví els sistemes d’irrigació en dos llibres, que publicà juntament amb NPuig de la Bellacasa Fou director general de comerç, indústria i treball, al ministeri de foment, i diputat a corts per Tarragona 1910-23 Publicà també Proyecto de mejoras para el puerto de Alicante 1902 i Los aglomerantes en las obras marítimas 1928

Professional de la poesia, fou rebut a les corts de Ricard Cor de Lleó, del vescomte de Llemotges i dels reis de Castella, de Navarra, i de Catalunya-Aragó Era anomenat el “mestre dels trobadors” i potser exercí de mestre de trobar Prengué part en la tercera croada Hom en conserva 76 poesies, que palesen més bon ofici que no pas originalitat de pensament Tot i la seva tendència al trobar ric, quan debaté amb Raimbaut d’Aurenga defensà la poesia clara contra l’hermètica, propugnada pel seu adversari