Resultats de la cerca
Es mostren 32638 resultats
action-painting
Pintura
Forma de l’expressionisme abstracte practicada després del 1945 per l’escola de Nova York.
Com a reacció contra l’esteticisme de París i en contacte amb immigrats europeus, alguns pintors com Jackson Pollock expressen el dinamisme de la vida primària pintant a partir d’esquitxos i regalims El pressupòsit bàsic és que l’inconscient s’apodera de l’artista i produeix l’obra d’art Aquesta tècnica té molt de semblant amb el tachisme L’èxit del moviment ha provocat, com a reacció, dos moviments contraris el pop-art i el hard edge
Alba
Història
Regne escocès fundat pels escots, després que Kenneth I sotmetés els pictes en 844-846.
Aviat, el regne d’Alba prengué el nom de regne d’Escòcia
Àfrica Oriental Britànica
Geografia històrica
Nom que portaren, abans del 1920, els territoris que esdevingueren després la colònia de Kenya.
Posteriorment el nom fou aplicat al conjunt format per Kenya, Uganda, Tanganyika i Zanzíbar Les temptatives per a la unificació entre aquests territoris començaren el 1905 Els lligams, però, no foren mai complets i es reduïren a la unió duanera i a la de determinats serveis públics
exiliarca
Història
Cap polític de les comunitats jueves a Babilònia després de l’exili (s VI aC).
Representava els jueus davant el govern i recaptava els imposts El càrrec fou suprimit pels mogols 1253
esvoranc
Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros.
xarleston
Dansa i ball
Dansa dels negres nord-americans que aparegué a Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Prengué el nom de la ciutat de Charleston Carolina del Sud De compàs quaternari i ritme sincopat, es balla amb passes elàstiques i voltes Hi predomina l’element rítmic d’ascendència africana Fou presentat a París el 1926 a la Révue nègre de Josephine Baker
marquesat d’Elx
Història
Títol concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda.
El seu net Bernardino de Cárdenas y de Portugal en fou el tercer marquès Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova
Sança I de Lleó
Història
Reina de Lleó, Galícia i Oviedo (1037-65) i comtessa i després reina de Castella.
Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir
New Criticism
Conjunt de teories sobre crítica literària sorgides als EUA després de la Primera Guerra Mundial.
Segons aquesta concepció, hom considera que l’anàlisi de l’obra literària ha d’ésser duta a terme amb independència del context històric, social o biogràfic Partint de la premissa que el llenguatge poètic és un discurs amb característiques pròpies, la finalitat de la crítica consisteix a definir i formalitzar aquests trets, tot cercant les regularitats en elements com les metàfores, els símbols, les possibilitats associatives i connotatives dels mots, etc Com a precedent més destacat d’aquest corrent cal esmentar TSEliot i, entre els seus representants, WEmpson, ATate i JCrowe Ransom, el qual…
Pere Pinya
Història
Personatge llegendari, que hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.
Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret molt fèrtil de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina