Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Eneolític
Prehistòria
Fase de la prehistòria que segueix el Neolític i que correspon al primer moment de l’ús del metall (coure), mentre la indústria bàsica continua treballant sobretot la pedra.
Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de Catalunya i del…
Jean-Yves Thibaudet
Música
Pianista francès.
Començà els estudis al Lycée Saint-Exupéry de Lió, i els continuà al conservatori d’aquesta ciutat i posteriorment al de París, on ingressà a dotze anys, encoratjat per la pianista Lucette Descaves A quinze anys fou primer premi de piano del Conservatori de París i entre els disset i els dinou aconseguí diversos guardons internacionals, entre els quals el Young Concert Artists Internationals a Nova York Ha actuat arreu del món amb les principals formacions nord-americanes i europees i amb directors com V Ashkenazy, R Chailly i J Levine La seva discografia comprèn les integrals de l’obra de…
Frédérique Fontanarosa
Música
Pianista francesa.
Filla dels pintors francesos Lucien Fontanarosa París, 19 de desembre de 1912 - Créteil, Val-de-Marne, 27 d’abril de 1975 i Annette Faive-Fontanarosa París, 1911 - novembre del 1988 Començà els estudis de piano a cinc anys i de seguida ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on estudià amb Charlotte Causeret del 1949 al 1958 Posteriorment perfeccionà els seus estudis a les classes de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París i el 1964 obtingué el primer premi de piano L’any següent guanyà el primer premi de música instrumental a la classe de Pierre…
Ramon de Sentmenat i de Lanuza
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Galceran de Sentmenat i d’Oms, baró de Dosrius Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic 1639 Prengué possessió del bisbat el 1640 En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d’oberta oposició als francesos Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses per això el seu vicari general, d’acord amb ell…
Pere de Santacília i Pacs
Història
Militar
Militar.
Un dels caps del bàndol dels Canamunts , a causa de la mort del seu germà Arnau de Santacília i Pacs el 1615 pel bàndol contrari dels Canavalls, dugué a terme una famosa venjança —fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani FMde Melo— El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels Trenta Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal Fou…
Mohamed ibn Abd el-Krim
Mohamed ibn Abd el-Krim
© Fototeca.cat
Política
Caid de la cabila dels Beni Uryaġel.
Fou cadi de Melilla i estigué al servei del govern espanyol fins el 1921, any en què es revoltà i predicà la guerra santa Després de la victòria d’ Annual 1921 es convertí en el cap de la insurrecció del Marroc El 1925 atacà el territori francès llavors els governs d’Espanya i de França acordaren una acció conjunta, iniciada amb el desembarcament d’Alhucemas Però Abd el-Krim resistí encara fins a l’any següent el 22 de maig de 1926 es lliurà als francesos i fou deportat a l’illa de la Reunió, on restà fins al 1947 el govern francès li concedí la llibertat i l’autoritzà a residir a la costa…
DomènecCorominas i Prats
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Metge, escriptor i dibuixant.
Exercí com a metge, però també es dedicà a la illustració tipogràfica en publicacions com Mediterrània i Vida Així mateix, és autor de diversos exlibris Dirigí la revista catalanista de Berga Lo Pi de les Tres Branques 1898 Quant al teatre, l’interès pel món clàssic el portà a fundar el Quadre Dramàtic del Teatre Grec, on estrenà les seves traduccions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides i Sòfocles També fou traductor d’autors francesos Eugène Brieux i Paul-Ernest Hervieu Escriví algunes comèdies de to popular amb ingredients propis del costumisme burgès, sempre en collaboració…
,
Juli II
Cristianisme
Nom que prengué Giuliano della Rovere en ésser elegit papa (1503-13).
Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als quals encarregà diverses…
Miquel Isalguer
Cristianisme
Eclesiàstic, doctor en lleis.
El 1456 fou nomenat abat de Sant Joan, càrrec que tingué fins a la mort El 1461 era diputat per Catalunya i ambaixador de la generalitat per reclamar a Joan II la llibertat del príncep de Viana Tanmateix, després d’ésser detingut uns quants mesos a Camprodon per la host del capitost remença Francesc Verntallat, fidel a Joan II 1463, es reconcilià amb el rei i defensà la vila de Sant Joan de les Abadesses contra els exèrcits francesos de Joan de Lorena 1468-69, i assistí igualment a Girona al palau del bisbe Margarit per organitzar la defensa de la ciutat 1469 És autor d’una…
Cambrésis
Petita regió al sector sud dels departaments francesos del Nord i del Pas-de-Calais, entre la planura de Flandes i la conca de París.
La capital és Cambrai Altres nuclis importants són Cateau i Solesmes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina