Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
Trapani
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
És un port pesquer i comercial al NW de l’illa, al peu de l’Erice, al fons d’una petita badia Les principals indústries són les alimentàries El 30 d’agost de 1282 hi desembarcà Pere II de Catalunya-Aragó per tal d’iniciar la conquesta de Sicília, en poder dels Anjou, sollicitat pels mateixos sicilians Hi hagué consolat de catalans del s XIII al XVI L’any 1408 fou el port de partida de Martí I de Sicília en l’expedició a Sardenya Entre els monuments, cal destacar la catedral, del s XII, reedificada al XVIII, i l’església de l’Annunziata s XIV
Dosquers
Poble
Poble del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), estès a la riba esquerra del Fluvià, vora la seva confluència amb el Ser.
Fou municipi independent fins el 1969 Es formà al voltant del castell de Dosquers , fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l' hostal de Dosquers L’antic municipi comprenia els veïnats de la Riera i Vila-rodona En la Divisió Territorial de Catalunya 1936 fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa
diner de doblenc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana creada l’any 1222 per Jaume I, d’una llei de 2 diners i canvi de 88 sous el marc.
Fou la primera moneda catalana que portà l’heràldica de les quatre barres El doblenc rebaixava a la meitat la llei del diner i tingué mala acceptació Hagué d’ésser substituït pel diner de tern d’un contingut d’argent de 25%, llei que ja s’havia aplicat a les emissions de Mallorca i València del 1246 i que també s’aplicà a l’encunyació aragonesa del 1259 Ramon Berenguer V de Provença, també baté diners de doblenc, amb el símbol heràldic dels quatre pals, i foren d’aquesta mateixa llei els diners valencians del temps d’Alfons IV i els rossellonesos a partir de Martí l’Humà
gaia ciència
Literatura
Ciència de compondre poèticament, segons la tradició dels trobadors, pel grup de tolosans que el 1323 prentengué de revifar la somorta poesia trobadoresca mitjançant concursos literaris.
El consistori de la Sobregaya Companhia dels set trobadors de Tolosa funcionà, amb intermitències, des del 1324 fins al 1484 i atorgà premis a poesies de caràcter religiós —sobretot marià—, moral i polític, generalment a favor de la corona francesa Bé que el valor literari de les poesies que hi concorregueren era molt baix, aquella institució, per tal de crear una mena de codi i de reglamentació per a jutjar les composicions, suscità la compilació de les extenses Leys d’amors , encarregades a Guilhem Molinier n'hi hagué tres versions, redactades entre el 1328 i el 1355, que seguí la tradició…
música escocesa
Música
Art musical desenvolupat a Escòcia.
Giraldus Cambrensis, en la Topographia Hibernica ~1190, és el primer a esmentar-la El monestir de Saint Andrews fou el centre de la música polifònica d’altra banda, sorgí una música popular basada en l’instrument més típic del país el bagpipe , variant de la cornamusa Hom no coneix noms de compositors fins al segle XVI al Saint Andrews Psalter 1566 hi ha peces de David Peebles mort ~1579, de Robert Johnson mort ~1560, etc No hi hagué més compositors destacats fins al segle XIX, amb el desvetllament de la música nacional escocesa els principals foren Alexander C MacKenzie 1847-1935, John B…
Ptolemeu IX
Història
Rei d’Egipte (116-107 aC i 88-80 aC).
Fill de Ptolemeu VIII, governà amb la seva mare Cleòpatra III, la qual aconseguí d’allunyar-lo a Xipre 107 aC per donar el tron al germà Ptolemeu X , dit Alexandre I ~140 aC — 88 aC, el qual regnà del 107 al 88 aC, que hagué de fugir d’Egipte a causa d’un avalot A la seva mort 88 aC, el Soter ocupà novament el tron Durant aquesta segona etapa es produí la revolta de la Tebaida 88-86 aC El succeí, durant vint dies, el net Ptolemeu XI , dit Alexandre II ~100 aC — 80 aC, mort assassinat en un avalot En el testament lliurà Egipte als romans
Jaume Pontí i Vilaró
Literatura
Cristianisme
Escriptor i dominicà.
Rector del collegi dominicà de Solsona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell, publicà cinc opuscles polítics anticonstitucionals 1824 en forma de conversa entre un pagès i un rector el primer duia el títol Enterro solemne de la Constitució de Cadiz , reimprès el 1843 i adaptat al dialecte mallorquí el 1844 El 1827 traduí al català la Démonstration de l’Évangile de Du-Voisin, i el 1832 publicà Iglésia de Christo desde Adam fins a nosaltres , escrita en català, digué, perquè de “quatre parts las tres de nostres menestrals, no entenen paraula castellana” El 1833 hagué d’exiliar-se davant el…
William Penn
Història
Colonitzador anglès.
Fill de l’almirall WPenn, rebé una acurada educació puritana El 1666, a Irlanda, esdevingué el millor teòric dels quàquers El 1681 comprà terres a Nova Jersey, que anomenà Pennsilvània en honor al seu pare Organitzà 1682 una comunitat quàquera i redactà la seva constitució i legislació des d’un punt de vista liberal i democràtic Féu costat al rei Jaume II d’Anglaterra, i això li valgué l’enemistat de Guillem III des del 1688 Temporalment li fou anullada la propietat sobre Pennsilvània 1692-94, i el 1701 hagué de reformar la constitució a favor de l’assemblea territorial Morí a la presó
Pelagi I
Cristianisme
Papa (556-561).
Diaca de Roma, bon diplomàtic i teòleg, antiorigenista i oposat a la condemnació dels Tres Capítols qüestió dels Tres Capítols , escriví In defensionem Trium Capitulorum libri sex Apocrisiari del papa Vigili prop de JustiniàI, actuà després amb mà forta a Roma durant l’exili del dèbil Vigili Fet papa per ordre imperial, topà amb la resistència del clergat romà i, per acreditar-se, hagué de fer públicament una professió de fe a favor de Calcedònia, però no pogué evitar un cisma a Aquileia Des d’ell els papes hagueren de requerir la confirmació de l’elecció de part de la cort bizantina Deixà…
Mehmet II
Història
Setè soldà otomà (1444-46 i 1451-81).
Fill de Murat II, conquerí Constantinoble 1453, malgrat els intents de croada d’Alfons el Magnànim, i hi feu executar Joan de la Via, entre altres, per la seva defensa de la ciutat Ocupà Sèrbia 1459 i la Morea septentrional 1460, però hagué de signar la pau amb l’albanès Iskandar Beg, vassall de la corona catalanoaragonesa La llarga guerra contra Venècia 1463-79 menà a l’annexió turca del Negrepont 1470, Croia i Scutari 1479 Mehmet II posà fi al domini genovès a la mar Negra Sinop i Trebisonda, 1461, però fracassà a Rodes enfront dels cavallers de Sant Joan 1480 Protegí la cultura i les arts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina