Resultats de la cerca
Es mostren 1549 resultats
Jordi Canals Fontan

Jordi Canals Fontan
Arx. J. Canals
Alpinisme
Esquí
Alpinista, esquiador de muntanya i dirigent esportiu.
Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, del Centre Acadèmic d’Escalada, de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i del Club Poliesportiu Puigcerdà Participà en nombroses competicions d’esquí de muntanya i aconseguí més de cinquanta podis 1978-90 Escalà als Alps, els Andes i l’Atles, i participà en expedicions a l’Himàlaia i el Karakoram Manaslu 1982, Everest 1983, 1985, K2 1988 i Broad Peak 1988 Fou director esportiu d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya 1994-97 i des del 1997 és director del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya També fou…
Guido Adler
Música
Musicòleg austríac.
Estudià al Conservatori de Viena, amb A Bruckner i FO Dessof Es llicencià en dret i en història de la música a la Universitat de Viena, i es doctorà el 1880 El 1885 guanyà una plaça de professor de musicologia a la Universitat alemanya de Praga Durant els seus estudis a Viena es beneficià dels ensenyaments d’Eduard Hanslick, a qui succeí com a professor El 1892 fou elegit president del comitè central de l’Exposició Internacional de Música i Teatre que se celebrà a la ciutat Entre el 1894 i el 1938 fou l’editor general de la collecció dedicada als monuments musicals autríacs "Denkmäler der…
Hiroshi Wakasugi
Música
Director d’orquestra japonès.
Estudià direcció d’orquestra amb Hideo Saito i Norbert Kaneko, i començà la seva carrera el 1965 Ben aviat fou considerat un dels més destacats directors del Japó, fet que es confirmà l’any 1967 amb la concessió del premi del Ministeri de Cultura japonès en reconeixement a la seva tasca Dirigí pràcticament totes les orquestres del seu país i oferí les primeres audicions dels Gurrelieder , d’A Schönberg, la Passió secundum Lucam , de K Penderecki, i Ariadne auf Naxos , de R Strauss, entre moltes altres Convidat habitual d’orquestres europees i americanes, fou titular de la…
Otto Klemperer
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Berlín, on fou deixeble de J Kwast i de H Pfitzner El 1906 debutà al Neues Theater de la mateixa ciutat amb una producció d' Orfeu als inferns , amb direcció escènica de M Reinhardt Un any més tard, i per recomanació de G Mahler, fou contractat com a director coral del Teatre Alemany de Praga, on dirigí fins el 1910 Posteriorment treballà a Hamburg 1910-12, Barmen 1913-14, Estrasburg 1914-17, Colònia 1917-24 i Wiesbaden 1924-27 Divulgà les obres de compositors alemanys del principi del segle XX, com ara A Schönberg, K Weill o P Hindemith En 1933-39 dirigí l’…
Jacques Samuel Handschin
Música
Musicòleg i organista suís d’origen rus.
Començà els seus estudis d’orgue a Moscou, i després els amplià a Munic Fou alumne de M Reger i K Straube La seva formació musicològica es basà en unes quantes lliçons amb H Riemann i una curta temporada amb EM von Hornbostel a Berlín Exercí de professor d’orgue al Conservatori de Sant Petersburg 1909-20, mentre desenvolupava, des del 1914, una brillant carrera com a solista virtuós i d’acompanyant a l’església luterana de Sant Pere Destacà en el moviment rus de revaloració de JS Bach i participà en la interpretació de l’obra completa per a tecla d’aquest compositor Després de la…
Helmuth Rilling
Música
Director d’orquestra i de cor alemany.
Nas cut en el si d’una família de músics, estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de K Gerock orgue i de JN David composició En 1952-55 es formà com a director de cor a la Musikhochschule de Stuttgart al costat de H Grischkat, i amplià els seus coneixements a Roma i Siena El 1954 fundà un cor d’estudiants, el Gächinger Kantorei, posteriorment professionalitzat i amb el qual ha realitzat diverses gires internacionals Del 1963 al 1966 treballà a Berlín com a director de cor de l’Spandauer Kantorei i com a professor a l’Spandau Kirchenmusikschule El 1965 es feu càrrec de la…
Ralph Leonard Kirkpatrick
Música
Clavecinista i musicòleg nord-americà.
Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare Es diplomà a la Universitat de Harvard el 1931 i posteriorment es traslladà a París per a perfeccionar-se amb Wanda Landowska i Nadia Boulanger, i a Haslemere Anglaterra, on fou deixeble d’Arnold Dolmetsch En 1933-34 fou professor del Mozarteum de Salzburg Becat l’any 1937 per la Fundació John Simon Guggenheim Memorial, s’endinsà en el terreny de la recerca musicològica, cosa que li permeté descobrir a la Península Ibèrica obres desconegudes de Domenico Scarlatti Elaborà una nova catalogació de la producció d’aquest compositor i des d’…
Chinto Mordillo Morante
Altres esports de combat
Lluitador de kick-boxing i karateka.
Conegut com Malas noticias , és cinturó negre setè dan de kick-boxing i sisè dan de karate kumite, cinturó negre quart dan de karate kyokushinkai i isshin ryu, cinturó negre segon dan de kungfu i primer dan de taekwondo Competí representant el gimnàs KO Verdun de Barcelona Com a karateka fou dues vegades campió del món professional 1994, 1996 i dues vegades d’Europa 1994, 1995 També fou campió d’Europa de karate kyokushinkai 1994 i subcampió de boxa francesa 1991 També s’imposà al Campionat d’Espanya de karate 1988 i fou subcampió de Catalunya 1986 i campió d’Espanya de kick-boxing…
Jill Clayburgh
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Després de formar part del Charles Street Repertory Theater de Boston, al final dels anys seixanta anà a Nova York, on actuà a Broadway S’inicià en el cinema en Portnoy’s Complaint 1972, d’Ernest Lehman, i després d’algunes actuacions irregulars i de participar en nombroses sèries de televisió —activitat que continuà amb assiduïtat durant tota la seva trajectòria professional—, l’any 1978 triomfà amb An Unmarried Woman , de Paul Mazursky, interpretació per la qual guanyà el premi a la millor actriu al Festival de Canes Tot seguit actuà en La luna 1979, de Bernardo Bertolucci Starting Over…
radioactivitat

Radioactivitat natural. Un camp magnètic desvia els raigs α i β, però no afecta els raigs γ
© Fototeca.cat
Física
Fenomen físic que presenten certes substàncies.
Consisteix en l’emissió espontània de partícules alfa, beta, neutró o radiacions gamma, captura K, o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d’un arranjament de llur estructura interna activitat La radioactivitat pot ésser natural o artificial , segons que la substància ja la posseeixi en l’estat en què és trobada en la natura o bé li hagi estat induïda per irradiació El conjunt dels nuclis radioactius d’una mateixa espècie, que hom diu que formen un radionúclid , tenen una radioactivitat ben definida, comuna a tots…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina