Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot el 1948 i considerat com el millor sexòleg cristià, cercà de reconciliar la moral catòlica amb els descobriments més incontestables de la psicologia moderna Denunciat a Roma, fou objecte de mesures severes inclusió de la seva tesi a l’Índex de llibres prohibits i interdicció de continuar exercint el seu ministeri als seminaris D’entre les seves nombroses obres, Une morale pour notre temps 1964 i Le célibat 1966 foren traduïdes al català

De jove ingressà a la marina de guerra i feu posteriorment nombroses expedicions a les regions àrtiques El 1818, sota el comandament del capità Ross, intentà de trobar el pas del NW El 1819 dirigí ell mateix una expedició a l’Àrtic amb els navilis Griper i Hecla Explorà la península de Melville En una altra expedició 1827 superà els 82° de latitud nord Escriví, entre altres obres, Journal of a Voyage to Discover the North-West Passage 1821

Fou professor a la universitat i a l’escola d’hidràulica de Grenoble És considerat com un dels grans especialistes en hidrologia Ha estudiat en particular els règims del Roine, del Mississipí, la Garona i rius de l’Europa oriental, així com les crescudes fluvials i les inundacions a diverses parts del món Entre les seves nombroses obres cal destacar Fleuves et rivières 1933, Hydrologie fluviale 1943 i Sur la puissance des crues en diverses parties du monde 1961

Deixeble de LVittori i ACesti, des del 1661 fou organista de diverses esglésies romanes Fou molt apreciat com a clavicembalista en nombroses corts europees de l’època Com a compositor, destaca la seva obra per a teclat fou un dels primers a utilitzar-hi la forma sonata, composició en què precedí DScarlatti A més de les sonates és autor de 24 tocates, 11 suites , diversos concerts, una trentena d’òperes i oratoris, cantates i motets, entre d’altres

L’obra, escrita en grec, segueix l’ordre de la compilació de Justinià i té el doble interès de presentar l’aplicació del dret romà en una època no gaire allunyada de Justinià i de fer conèixer el criteri dels antics juristes, afegit en forma de notes i escolis Alguns fragments figuren interpolats en les nombroses edicions vulgatae del Corpus Iuris Civilis i, sobretot als ss XVI-XIX, arribaren a gaudir de la consideració de dret comú

Al s XIV esdevingué feu de l’Imperi Passà a formar part dels feus de Hessen s XV, sofrí nombroses particions i fou augmentat amb els comtats de Pyrmont 1625, Cuylenburg i Tonna 1640 El 1682 esdevingué principat del Sacre Imperi, amb el nom de principat de Waldeck-Pyrmont Formà part de la Confederació del Rin i el 1867 fou incorporat a Prússia Estat lliure des del 1919, d’ençà del 1945 forma part del land de Hessen

Per bé que escriviren algunes obres per separat, tots dos foren coneguts arran de l’èxit de les nombroses novelles policíaques, com The Roman Hat Mystery 1929, Drury Lane's Last Case 1933 o Why So Dead 1966, de factura tradicional i escrites en collaboració El 1941 fundaren la revista Ellery Queen Mystery Magazine , una de les plataformes de llançament més importants dels escriptors del gènere, i on collaboraren autors com J Steinbeck i A Miller

Doctor en medicina per la Universitat de Madrid, s’especialitzà en bioquímica, disciplina en la qual adquirí renom internacional Exercí de professor a la facultat de medicina de Barcelona 1946-50 i investigà a la University of Washington Medical School 1951-53 i al CSIC 1954-75 Fou professor i catedràtic 1976 de bioquímica de la facultat de medicina de Madrid Guardonat amb nombroses distincions acadèmiques, és autor d’un centenar de treballs, especialment sobre enzimologia

Provinent d’una família de samurais, estudià literatura anglesa i el 1910 fundà, amb altres escriptors, la revista literària “Shivakaba” ‘El bedoll’, que propugnava ideals humanistes Conreà una prosa acurada i precisa amb la qual confegí novelles i narracions, entre les quals Nigotta Akama ‘Confusió tèrbola’, 1911, Han no hanzai ‘El crim de Hanzai’,1913, Wakai ‘La reconciliació’, 1917 i Anya kōro ‘El pas per la tenebra’, 1933-46, totes elles de contingut psicològic i amb nombroses referències autobiogràfiques

Deixeble de CSalviati, installà el seu taller a Venècia féu cartons per a mosaics Genealogia de la Mare de Déu , 1542, basílica de San Marco, participà en la decoració del gran saló de la Libreria Vecchia 1556 i pintà nombroses obres a les esglésies venecianes Daniel i Habacuc , a Santa Maria della Salute Crist amb quatre sants , a San Zaccaria, que mostren l’influx de les fórmules manieristes a través del seu mestre i dels pintors venecians coetanis