Resultats de la cerca

Pintà paisatges i, sobretot, retrats, a l’oli i al pastel se'n conserven alguns de personalitats de la noblesa anglesa, de la família reial, car el 1790 fou nomenat pintor del rei, i de nens, un dels seus temes preferits El nen de les cireres Musée du Louvre

Soci de la Royal Academy el 1807, fou nomenat acadèmic el 1811 Es destacà en els paisatges i en els temes animalístics Badia de Pegwell i Braus lluitant Victoria and Albert Museum, Londres, La desfilada de Gordale Tate Gallery, Londres i Vista de Harlech Castle National Gallery, Londres

A set anys Bériot el féu entrar al conservatori de París El 1871 fou nomenat professor a Brusselles, i director dels Concerts Populaires De la seva producció, totalment dedicada al violí, destaquen sis concerts, fantasies, concertinos i Caprices , amb orquestra La seva carrera fou interrompuda bruscament per una paràlisi

Format a Llotja, completà estudis a l’escola de San Fernando de Madrid, on s’establí Residí a París, on fou deixeble de Léon Cogniet, i a Roma Es dedicà preferentment a la pintura d’història Notable retratista, el 1857 fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II

Marquès de Felino Al servei de Felip V a Espanya 1730-48, fou nomenat ministre dels Borbó del ducat de Parma 1748-71 Partidari del despotisme illustrat, impulsà una política de reformes polítiques i socials, expulsà els jesuïtes del ducat 1767 i difongué les idees de la Illustració

A l’adveniment d’Elisabet I, refusà l' Act of Supremacy 1559 i abandonà Anglaterra 1565 El 1568 fundà a Donai Artois un seminari per a anglesos i el 1587 fou nomenat cardenal S'enfrontà a la reina d’Anglaterra i sostingué les iniciatives de Felip II d’Espanya

Anà a Florència 1574, on treballà en el taller de Giambologna Tornà a París 1604 i fou nomenat escultor de Lluís XIII, per a qui féu els esclaus de l’estàtua eqüestre d’Enric IV Altres obres seves són Orfeu 1598 i David 1608, ambdues al Musée du Louvre

Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte 1896 promogué la fundació d’escoles i de temples El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fessea, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis

Mestre de l’obra de la catedral de Tortosa, el 1381 fou cridat a València, on començà les obres del Miquelet Potser fou el mateix Andrea Giuliano que del 1356 al 1369 construí la sala capitular de la seu de València i que en fou nomenat mestre el 1358

Segon fill de Pere III i Maria I, fou nomenat regent en caure en demència la seva mare 1790-1816 El 1808 hagué de fugir de la invasió de les tropes napoleòniques, i es refugià al Brasil, on prengué el títol d’emperador El 1821, però, tornà a Portugal