Resultats de la cerca

Germà de l’editor  Gustau Gili Es destacà com a paisatgista El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona En el període 1895-1908 collaborà en L’Esquella de la Torratxa , on emprà el pseudònim L Alegret Illustrà un Misal romano i altres obres

El 1911 s’establí a Madrid, on el 1915 obtingué la càtedra d’història de la farmàcia a la universitat el 1924 en publicà uns Elementos Fou president de la Unión Farmacéutica Nacional i membre de diverses acadèmies, entre les quals la Internacional d’Història de la Farmàcia, de la Haia És autor de diverses obres sobre història de la farmàcia

El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novella Francis de Cer , que ha restat inèdita Des del 1939 escriví, en castellà, nombroses novelles, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc En català publicà, entre altres, les novelles Un camí 1956, El gep 1956, Un benestar semblant 1957, Un poca-solta 1957 i L’altra ciutat 1968

El 1928 obtingué el grau d’almirall Creà l’Escola de Guerra Naval 1925 i en fou director 1925-28 ocupà també el càrrec de cap d’estat major de la flota 1929 D’idees tímidament liberals, formà part del govern 1930-31 que el general Berenguer constituí a la caiguda de la Dictadura, en el qual fou ministre de marina

Procedent d’una família de boiars els Belgun de la regió de Târnovo, dirigí l’aixecament de búlgars i valacs contra l’emperador bizantí Isaac II Àngel i obtingué 1178 el reconeixement del Segon Reialme Búlgar, amb Târnovo com a capital El seu fill Ivan II Asen deposà 1218 l’usurpador Boril I i engrandí el regne amb conquestes territorials

Fou el segon de la diòcesi restaurada desplegà una gran activitat en la seva organització consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta El 906, en un concili de Barcelona, féu una relació de l’estat de la seva diòcesi i obtingué d’exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell

Format a l’Escola d’Arts i Oficis amb Domènec Soler i Gili, fou membre de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1946-63 Participà en múltiples manifestacions internacionals de gràfica publicitària i obtingué diversos premis Fou membre fundador de Grafistes Agrupació FAD 1961, la direcció de la qual assumí el 1967, i fou membre de l’Associació Tipogràfica Internacional

Dama de la casa de Constança de Sicília, l’acompanyà a Catalunya en contreure aquest matrimoni amb el futur Pere II de Catalunya-Aragó 1262 Amb el seu marit obtingué de Jaume I el castell de Seta i, ja vídua, el de Queroles 1270 al Regne de València nou anys després Pere II l’autoritzava a comprar unes heretats a Dénia

Fill d’August II de Polònia Obtingué la corona en lluita contra Estanislau Leszczyński, sogre de Lluís XV, que havia estat elegit a la mort d’August II Nasqué així, per l’oposició de França, la guerra de successió polonesa Deixà el govern a les mans del primer ministre Brühl la seva passivitat reduí el regne a una província russa

Fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-93 procedent del Real Madrid Amb la Penya obtingué dos títols de Lliga 1991, 1992 i disputà la final de l’Eurolliga 1992 Dirigí la selecció espanyola 1993-2001, amb la qual conquerí un subcampionat d’Europa 1999 i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Posteriorment fou director tècnic de la federació espanyola