Resultats de la cerca
Es mostren 5864 resultats
Manuel Cubedo i Alicart
Música
Guitarrista.
Deixeble de Daniel Fortea i Emili Pujol , tingué una notable trajectòria com a concertista arreu del món i fou premiat en el concurs internacional de Ginebra 1956 Fou impulsor del Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega 1966, del qual fou també president del jurat Autor de la banda sonora de la pellícula La revolta dels ocells 1982, de Josep Lluís Comerón, fou també intèrpret de viola de mà, instrument amb el qual l’any 2002 inicià una sèrie d’enregistraments d’autors hispànics del Reneixement acompanyant Montserrat Caballé Com a guitarrista acompanyà també, entre d’altres, Joan…
Antoni Vicent i Tolz
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País…
Manuel Vicent i Recatalà
Literatura
Escriptor en castellà.
Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha publicat també…
Manuel Martín i Picó
Cristianisme
Frare dominicà.
Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví diversos sermons i una Oració 1792, precedida d’un llarg pròleg sobre castellonencs illustres València engrandida i cèlebre en tot el món per Sant Vicent 1784 i 1804 i Carta del sacristán de Tírigs 1806, en què defensa la filiació valenciana del pintor Francesc Ribalta
Francesc Jover
Cristianisme
Teòleg.
Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis Sanctiones ecclesiasticae , 1555 i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job Divi Thomae Aquinatis longe difficillimum historia dilucidaque explicatio , 1557
Josep Maria Rubert i Candau
Filosofia
Filòsof.
Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí Com a historiador de la filosofia estudià el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual confrontà amb el de Duns Escot D’altra banda esbossà un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió 1936, La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió…
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Història
Política
Polític moderat.
Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences religioses amb…
Dídac Mas
Filosofia
Filòsof.
Estudià arts i teologia a la Universitat de València El 1574 ingressà al convent dominicà de Salamanca El 1582 restà afiliat al convent valencià i es graduà en arts a la universitat i dictà dos cursos de filosofia en 1586-87 Commentaria in VIII libros Physicorum , 1599, 1618 El 1589 li fou adjudicada la càtedra de teologia a la universitat, que regentà fins a la mort Entre les seves obres figuren Methaphysica disputatio de ente 1587, 1623, Commentaria in Porphyrium, in universam Aristotelis logicam 1592, 1617 —citats per Cervantes al Quixot —, diverses biografies de sants i personatges…
Albert Fabra i Part

Albert Fabra i Part
Política
Polític valencià.
Titulat com a arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de València, l’any 1982 ingressà a Alianza Popular des del 1989, Partido Popular i milità en les joventuts d’aquest partit Nuevas Generaciones Posteriorment ocupà càrrecs de responsabilitat d’àmbit regional, fins que el 2009 hom el nomenà coordinador general del PP valencià Al juliol del 2011 accedí a la presidència del partit L’any 1991 entrà a l’Ajuntament de Castelló, on fou regidor d’urbanisme i primer tinent d’alcalde Elegit alcalde de la ciutat el 2005, fou confirmat en aquest càrrec el 2007 i el 2011 Diputat a les Corts…
Empar Granell i Tormos
Educació
Pedagoga i activista cultural.
Estudià magisteri i començà a treballar de mestra el 1968 al Collegi Lluís Vives d’Ontinyent, on el 1974 aconseguí plaça definitiva i treballà fins el 2007, que es jubilà Durant els anys d’exercici destacà per la seva activa implicació en els moviments de renovació pedagògica del País Valencià, promovent l’escola pública i en valencià Participà també en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seva aplicació Participà des del començament en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi 1985-86 Cofundadora de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina