Resultats de la cerca
Es mostren 2017 resultats
Joan Fogassot
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474 El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari, amb Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Pere Vilaspinosa i Francí Joan Poculull A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de l’…
,
Brunsvic
Família principesca alemanya del llinatge dels güelfs, fundada per Otó I l’Infant, el qual rebé el ducat de Brunsvic l’any 1235.
Foren branques principals les dues de Brunsvic-Lüneburg 1252-1388 i 1428-1705, la darrera de les quals donà lloc a la branca electoral 1692 i després 1714 reial de Hannover, la de Brunsvic-Grubenhagen 1279-1596, la de Brunsvic-Göttingen 1286-1437 i la de Brunsvic-Wolfenbüttel 1318-1806 El 1806, arran de la dissolució del Sacre Imperi, el duc de Brunsvic-Wolfenbüttel es convertí en sobirà de Brunsvic, i en morir sense fills el darrer duc 1884, el ducat havia de passar a la branca reial de Hannover, que havia estat expulsada 1866 del tron pels prussians, però Bismarck s’hi oposà i nomenà regent…
Apol·loni
Personatge literari nascut probablement de la literatura grega hel·lenística, però la més antiga aparició del qual es troba en una novel·la llatina anònima del segle III dC: Historia Apolloni regis Tyri .
Les diverses aventures que corre Apolloni, príncep de Tir, culminen successivament amb la seva unió amb Lluciana i, en una segona part, amb l’accidentat recobrament de la seva filla Tarsiana El tema, que tingué una gran acceptació a l’edat mitjana, fou recollit en la Gesta Apolloniis , probablement del segle X, en el Libro de Apolonio , poema anònim castellà datable a mitjan segle XIII i, ple d’aragonesismes, fou inclòs en la Gesta Romanorum del segle XIV, etc Reaparegué en obres com el Patrañuelo 1567, de Joan de Timoneda, Pericles 1609, de WShakespeare, etc, i el personatge de…
panegíric
Literatura
Religió
Discurs de caràcter persuasiu i encomiàstic en lloança d’una persona il·lustre, d’una ciutat o d’una institució de renom.
Semblant a l’epitafi, l’elogi i l’encomi, el panegíric es desenvolupa com a gènere en la literatura clàssica al segle V aC, a partir de la sofística Gòrgies En són exemples clàssics l' Olímpic de Lísies i el Panegíric i el Panatenaic d’Isòcrates La literatura catalana dels segle XIII al XVI conservà el primitiu caràcter líric de l’elogi usat com a panegíric en la poesia cortesana de Cerverí de Girona, Andreu Febrer, Lleonard de Sors, Joan Fogassot, Pere Torroella o Romeu Llull Entre els humanistes destaca l' Apologeticon Panegyricon 1550 de Joan Baptista Anyes en defensa de sant Jeroni En la…
Grigorij Jefimovič Rasputin
Grigorij Jefimovic Rasputin
© Fototeca.cat
Història
Monjo rus, el nom de família del qual era Grigorij Jefimovič Navykh.
Abandonà la família i menà una vida aparentment d’asceta i taumaturg Favorit del tsar Nicolau II i de la tsarina Alexandra F’odorovna, el 1905 s’introduí a la cort i, utilitzant el misticisme de la família reial, se’n convertí en l’home de confiança Exemple d’intrigant, donat a una vida de disbauxa, influí en la política reaccionària del tsar, activitat facilitada per l’avançat estat de descomposició de la cort i dels assessors del tsar Foren tan grans el seu pes i la seva influència, que fou assassinat per un grup de monàrquics Jusupov, Puriškevič i el gran príncep Dmitrij…
regnat
Època i durada del govern d’un rei, una reina, un príncep, un sobirà, etc.
Albert de Brandenburg
Història
Cristianisme
Príncep elector i arquebisbe de Magúncia (Albert IV: 1514-45) i cardenal des del 1518.
Fill de l’elector Joan I Ciceró de Brandenburg Intervingué directament en l’afer de les indulgències, causa de la Reforma protestant, enfront de la qual es mostrà primerament moderat, per raó del seu esperit tolerant i humanista Fou amic d’Erasme i promotor de l’art renaixentista a Alemanya protegí Dürer, Cranach, Grünewald Adoptà una actitud més rígida després, però hagué de concedir als seus súbdits la llibertat de cultes
Jofré de Borja
Història
Príncep de Squillace, fill del cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de Vannozza Catanei.
Aquell tenia dubtes sobre la paternitat, però el féu legitimar perquè pogués rebre beneficis eclesiàstics a nou anys era ja canonge de València El 1494 es casà al Castell Nou de Nàpols amb Sança d’Aragó, filla natural d’Alfons II de Nàpols Aquest atorgà als nuvis el principat de Squillace i el ducat de Cariati a Calàbria, més el dret d’anomenar-se Borja d’Aragó Refugiats a Roma durant l’ocupació de Carles VIII, retornaren a Nàpols, on el 1506 morí Sança, que s’havia fet cèlebre per les seves infidelitats conjugals Es casà novament, amb Maria Milà d’Aragó, filla del comte d’Albaida, de la qual…
Shotoku Taishi
Història
Príncep japonès, regent de l’imperi (600-621) durant el regnat de l’emperadriu Suiko.
Introduí el budisme al Japó, promulgà un codi de lleis 604 d’influència xinesa i contribuí al desenvolupament de la civilització japonesa L’any 620 publicà dues obres històriques, el Termo-ki i el Koku-ki , d’un gran interès
Felip de Savoia
Història
Príncep d’Acaia (Felip I) (1301-07) i senyor del Piemont (Felip I) (1282-1334).
Fill i hereu de Tomàs III, lluità contra el seu oncle, el comte Amadeu V de Savoia, per conservar els seus estats El 1301 es casà amb Isabel de Villehardouin, princesa d’Acaia L’emperador Enric VII el féu vicari imperial a Itàlia 1311
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina