Resultats de la cerca

Soci del Club Vasconia, ha estat campió d’Espanya de cesta punta amb Pau Garcia Revuelto 1987, Pere Pujol 1988, 1989, 1990 i Nacho Garcia 1991 Amb Pere Pujol assolí dues Copes del Rei 1986, 1987 i fou sotscampió del món 1986

Fou fundat el 1893 i tenia la seu en el Frontó Comtal Destacà especialment en cesta punta, però també practicà la pala i la paleta, entre altres modalitats Arran de la fusió amb el Frontó Barcelonès, el 1924 donà lloc al Club Vasconia

La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme, tanmateix, és…

El barranc de Basco neix a la collada de Basco o coll d’Erill la Vall que s’obre entre el pic d’Erill 2 508 m alt i Punta Lofaro 2 053 m alt, i desguassa, per la dreta, a la Noguera de Tor

El compàs de dibuix té una cama acabada en una punta que permet de fixar-la L’altra cama és proveïda d’una peça per a traçar línies amb llapis o amb tinta Uns altres compassos per a dibuixar són la ballarina i la bigotera

El plomatge és tot de color negre i li dóna un aspecte molt elegant La punta del bec és blanca, i la resta, de color vermell És difós per Austràlia i Tasmània, on viu en petits grups i és protegit per evitar-ne l’extinció

Tot el cos és de color blanc, excepte el coll i el cap, que són negres El bec és grisenc, amb la punta groga, i a la base hi ha una protuberància vermella És propi de les regions meridionals de l’Amèrica del Sud

Residí i exposà al Pakistan 1955 Obtingué el Premio Nacional de Grabado de Madrid 1958 i el premi Ciutat de Barcelona de gravat 1972 Treballà especialment l’aiguafort i la punta seca de la seva obra sobresurt l’àlbum Escenes taurines 1963 a l’aiguafort

És blanc, amb el dors i les ales grisos, el bec groc i les potes i la punta de les ales negres Nia a les costes de Noruega, Islàndia i Anglaterra, i a l’hivern arriba fins a la Mediterrània occidental És accidental als Països Catalans

El bec és blavenc amb la punta negra La femella, com a la majoria de les espècies, és bruna Mentre vola, emet un xiulet agut S'alimenta de vegetals, menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys Nia a Escandinàvia i hiverna al sud europeu