Resultats de la cerca

Sempre desenvolupà la seva tasca al CN Montjuïc Com a jugador fou campió de Catalunya infantil i subcampió d’Espanya absolut Després de passar-se a la direcció tècnica, fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1992-93 Posteriorment es dedicà a l’arbitratge, i dirigí 520 partits per a la federació catalana i 185 per a la federació espanyola, incloent una final de la Copa de la Reina 2006 Al juny del 2007 fou designat president del comitè d’àrbitres de la federació catalana El 2006 rebé la placa de menció honorífica del CN Montjuïc

Amb el Club Natació Sabadell guanyà la Lliga 2004-05, 2007, 2008 2009, 2011-19, la Copa de la Reina 2004, 2005, 2008-15, 2017-18, la Supercopa d’Espanya 2009-17, la Copa d'Europa 2011, 2013, 2014, 2016, 2019 i la Supercopa d'Europa 2013, 2014, 2016 La temporada 2019-20 fitxà pel CN Terrassa Amb la selecció estatal participà dues vegades en la Lliga mundial, un cop en el Campionat d’Europa 2006 i en el Campionat del Món 2009 En total, fou disset vegades internacional i la federació espanyola li concedí la medalla de bronze de serveis distingits 2009

Davantera formada al Girona Club d’Hoquei, jugà a l’Hoquei Club Salt 2001-04 i al Club Hoquei Patí Sant Feliu 2004-07 Des del 2007 jugà al Club Patí Voltregà, equip amb el que es proclamà campiona de la Copa d’Europa 2008, 2011, 2013, 2016, 2017, 2019, del Campionat de Lliga 2011-14, 2016, la Copa de la Reina 2008, 2011, 2014, 2017 i la Lliga Catalana 2008, 2009 Amb la selecció espanyola fou campiona del món 2008 i d’Europa 2009 Amb la selecció catalana fou subcampiona 2007 i campiona 2010 de la Copa Amèrica

Formada al Club Deportiu Terrassa, jugà en aquest equip fins l’any 2005, en què marxà una temporada a l’HC Rotterdam dels Països Baixos La temporada següent passà al Club de Campo Villa de Madrid 2006-08, i tornà al CD Terrassa fins a la seva retirada al final de la temporada 2011-12 Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1997-2002, 2005, 2010, tres Copes de la Reina 1998, 1900, 2001 i cinc Lligues 2000, 2001, 2002, 2005, 2007 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i de Pequín 2008

Resident a Barcelona des del 1957, fou un dels principals promotors del criquet i del rugbi a la ciutat durant la dècada de 1990 Fou un dels fundadors del primer club de criquet de Catalunya, el Barcelona Cricket Club 1991 Un parell d’anys abans, el 1989, ja havia fundat el CNPN Rugby – Enginyers del Poblenou, del qual encara és directiu, i ha promogut la seva participació a la Lliga anglesa Fou membre del Comitè Olímpic Britànic a Barcelona Fou investit membre de l’Excellentíssim Orde de l’Imperi Britànic, per la reina Elisabet II 1998

Llançadora formada al CBS Hèrcules l’Hospitalet, equip on jugà fins la temporada 2008-09 Passà al Club Softbol Viladecans 2009-11, amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes de la Reina i participà en la Recopa d’Europa Fou escollida millor llançadora de la final de Copa 2010 Posteriorment, jugà a l’Atlético San Sebastián i als Eagles de Praga Participà en nombrosos partits amb la selecció estatal, amb la qual es proclamà campiona d’Europa de pool B 2007 És entrenadora i membre del Collegi d’Anotadors de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol

S’inicià a l’INEFC de Barcelona, on jugà cinc temporades Com a mig d’obertura, jugà cinc temporades més al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual obtingué un Campionat d’Espanya 1997 i una Copa de la Reina 1998 A partir del 2000 i fins el 2005, jugà cinc temporades amb la Unió Esportiva Santboiana Disputà 42 partits amb la selecció espanyola absoluta i fou una de les integrants de l’equip que quedà campió d’Europa el 1995 Jugà, a més, el Campionat del Món del 1996 i el del 2000, que tingué lloc a Catalunya

Segons dades oficials, el 2018 es va tancar amb un 10,2% d’increment d’arribada de turistes Malgrat aquest triomfalisme oficial, el cap de l’oposició, Phillip Pierre, del Partit Laborista de Saint Lucia SLLP, va anunciar al final d’any una moció de confiança contra el govern que es debatria el 2019 El 12 de gener, el veterà polític Emmanuel Neville Cenac va ser nomenat governador general del país, en absència de la reina Elisabet II Cenac havia ocupat diversos càrrecs polítics en dècades anteriors ministre d’Afers Estrangers 1987-92 i president del Senat 1993-97

El conveni fou signat a Oñati i ratificat per ambdós caps a Bergara 31 d’agost de 1839 Implicava el reconeixement d’Isabel II com a reina legítima, la conservació dels furs bascs compatibles amb la Constitució del 1837, la promesa d’una amnistia i el respecte a la graduació dels militars carlins El pacte fou rubricat amb l’abraçada dels dos exrivals Abrazo de Vergara El conveni de Bergara no fou reconegut pel rei carlí Carles V ni pels carlins catalans, ja que Cabrera continuà la guerra 1840, bé que, perseguit per l’exèrcit liberal, hagué de retirar-se a França

Primer marquès Tanucci Conseller de Carles, duc de Parma, quan aquest esdevingué el rei Carles VII de Nàpols, n'inspirà i serví l’absolutisme i en fou el secretari de justícia 1752, d’estat i de la casa reial 1754 En heretar Carles el tron espanyol 1759, formà part del consell de regència de Ferran I de les Dues Sicílies Més tard fou primer ministre d’aquest i, com a tal, seguí la seva política regalista i afavorí la signatura del tractat del 1761 amb França Fou destituït 1776 per instigació de la reina, Maria Carolina, que era proaustríaca