Resultats de la cerca
Es mostren 12011 resultats
Ardó
Història
Rei visigot, successor d’Àkhila II en els territoris regits per aquest fins el 713.
Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne Després de la defecció d’Àkhila, i continuant l’acció diplomàtica que l’ocasionà, ‘Abd al-'Azīz, fill de Mūsā, el 5 d’abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l’extrem meridional dels dominis d’aquell Retuda Mèrdia, Mūsā i Tāriq, vers l’agost del mateix any, ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d’Àkhila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més ençà Fou el valí al-Ḥurr qui, en…
Sant Gili
Antiga església
Antiga parròquia de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas.
El raval fou poblat al començament del s XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II inclosa l’església parroquial, romànica restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d' horts de Sant Gili
San Baudel de Berlanga
Església
Església mossàrab dels segles X-XI, a 8 km de Berlanga (Castella i Lleó).
Té planta gairebé quadrada amb una columna central, de la qual arrenquen arcs de ferradura que sostenen la volta, una tribuna, als peus, i una capella adossada a la capçalera Bona part de la seva decoració pictòrica romànica es manté in situ i la resta es conserva al Museo del Prado de Madrid i als EUA
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Perella
Església
Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), situada dalt un turó, a la dreta del Ter.
Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan actualment depèn de la parròquia de Sant Pau de Segúries i es conserva en culte La masia ha estat renovada
Pardines

Paret de Pardines
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), al NE de la vila.
La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre El 1704 ja estava despoblat Resta una paret, sembla ser de l'església
el Mont
Priorat
Priorat benedictí (Sant Pere del Mont) dependent de Sant Pere de la Portella (Berguedà), situat al municipi de Castellfollit del Boix (Bages), a l’antic terme de Grevalosa.
És esmentat ja el 1140 Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s’encarregava de l’església i de la veïna de Sant Miquel Des del segle XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella Hi ha les ruïnes de l’antiga església
Sant Quirc de Colera
Llogaret
Llogaret del municipi de Rabós (Alt Empordà), situat uns 3 km al S de l’antic monestir de Colera, centrat per l’església de Sant Quirc.
Fou possessió del monestir El 1987 foren declarades com a reserva natural parcial 680 noves hectàrees al voltant del llogaret, dins el municipi de Rabós, per a ampliar la zona de protecció de les poblacions de tortuga mediterrània Aquest espai de protecció especial resta integrat dins les terres del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
baronia d’Arenós
Història
Feu que incloïa els castells d’Arenós i el lloc de la Pobla d’Arenós amb un terme que comprenia els actuals termes municipals de la Pobla d’Arenós i de Campos d’Arenós (Alt Millars), concedit el 1242 a Eiximèn Peres de Tarassona, dit des d’aleshores Eiximèn Peres d’Arenós.
El 355, la baronia passà a la casa ducal de Gandia pel matrimoni de Violant d’Arenós amb Alfons d’Aragó, primer duc de Gandia el 1464 fou confiscada a llur net Jaume, contrari a Joan II de Catalunya-Aragó La baronia restà inclosa en el ducat de Vilafermosa concedit pel mateix rei al seu fill Alfons
Fezzān
Geografia històrica
Regió del SW de Líbia, al desert del Sàhara, que limita a l’oest amb Algèria i al sud amb Níger i el Txad.
Al nord s’estenen els altiplans calcaris Al-Ḥamāda al-Ḥamra’, recoberts per basalts, i al sud, la depressió de Marzūq Més de la meitat de la població, formada per àrabs, tibus i tuàregs, és sedentària, i viu, agrupada als oasis del sud dels escarpaments calcaris, d’una agricultura de subsistència la resta és nòmada Jaciments de petroli
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina