Resultats de la cerca
Es mostren 1580 resultats
les Pereres
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), a l’esquerra del Segre, aigua amunt del poble de Queixans.
L’església parroquial Sant Esteve és romànica
la Copa d’Or
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), dins el terme de la ciutat, a l’esquerra del Segre.
tossal de Carrassumada
Cim
Cim (212 m d’alt.) culminant de la serra de Carrassumada, al municipi de Torres de Segre (Segrià).
S'ubica el santuari de la Mare de Déu de Carrassumada
Vallimés
Partida
Partida de l’horta de Balaguer (Noguera), a la vora dreta del Segre, al S de la ciutat.
la Parròquia d’Hortó
Poble
Poble (797 m alt.) del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat a la dreta del Segre.
L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839 La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al s XIX els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs La nova entitat rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet El municipi comprenia…
vegueria d’Agramunt
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d’Oliana i l’estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera de Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses.
En un principi, Agramunt era només cap de sotsvegueria el territori que després fou la vegueria formava part, al s XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera L’any 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins el 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt
Vall-llebrera
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, situat a la dreta de la riera de Vall-llebrera o de Seguers (afluent, per la dreta, del Segre), al peu de la muntanya de Sant Ermengol.
De la seva església parroquial Sant Ponç depèn Vall-llebrerola El lloc fou donat el 1054 per Arnau Mir a la veïna canònica de Montmagastre
Soses
Soses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén a la dreta del Segre, al sector de ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca Limita amb els municipis de Fraga a l’W, amb l’enclavament del Coll de Vinganya pertanyent a Alcarràs al NE, amb el municipi de Torres de Segre al N i a l’E, i amb el d’Aitona al S La part de llevant, a la zona alluvial fèrtil del riu, és regada per la séquia de Remolins o de Soses, i la resta, a la zona de plataformes seccionades en plans i turons que separen les conques del Segre i del Cinca Serra Pedregosa, és regada per séquies derivades del canal d’Aragó i Catalunya El terme…
Museística 2013
Museologia
El 2013 va ser un any difícil per als museus catalans, perquè la crisi va afectar fortament els pressupostos dels museus i centres patrimonials al llarg de l’any molts van patir reajustaments, reduccions de personal i una notable disminució de l’activitat, a la vegada que va disminuir el nombre d’equipaments remodelats i dels nous projectes Malgrat tot, la dinàmica de les institucions museístiques va donar nous fruits i hi va haver diverses novetats El Born Centre Cultural conté les restes arqueològiques trobades a la zona de la Ribera © El Born Centre Cultural / Marçal Font A Barcelona la…