Resultats de la cerca

Es crià a Chicago, on cantà en un quartet de gòspel Començà a actuar professionalment el 1937 amb Jimmie Noone Després cantà en diverses formacions, com ara la de Coleman Hawkins 1941 i Lionel Hampton 1943 Durant el període 1954-61 fou el cantant de l’orquestra de Count Basie, en la qual les seves interpretacions baladístiques i de blues li reportaren gran popularitat, especialment el tema Everyday I have the Blues 1955 Williams seguí després una carrera de solista apareixent en clubs, a la televisió i festivals Seguí cantant de manera esporàdica amb Basie i també actuà i gravà…

Estudià piano a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a França, on s’especialitzà en cant Debutà el 1984 en el Maig Musical de Bordeus A partir d’un programa de televisió dedicat als castrats es feu famós com a intèrpret del repertori d’aquesta tessitura, avui pràcticament desapareguda Ha dedicat la seva carrera principalment als recitals i als enregistraments discogràfics, cosa que ha anat en detriment de les aparicions en escena S’ha especialitzat en el repertori per a castrat del segle XVIII, i moltes de les seves interpretacions són fruit de la recerca, que li ha…

Es formà musicalment amb M Canals piano i C Bustamante cant a l’acadèmia Ars Nova de Barcelona, i posteriorment es graduà al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat Amplià la seva formació vocal amb G Bechi, P Schilawski, G Price i S Johnson Aviat inicià una intensa activitat pedagògica que l’ha dut a treballar en diversos centres musicals de Barcelona Parallelament ha participat habitualment en les temporades del Gran Teatre del Liceu, a més de mantenir una activitat continuada en el terreny del lied i l’oratori El 1991 interpretà el paper de Violetta La Traviata Ha fet…

Als catorze anys fou descobert pel director del circ estatal de Moscou i ingressà a la seva escola, on aprengué les diverses disciplines circenses El 1949 començà a actuar professionalment arreu de la Unió Soviètica, i des del 1954 fou el pallasso principal de la companyia Els anys seixanta feu gires per l’Europa occidental, el Japó i Austràlia Protagonitzà també amb gran èxit programes de televisió i alguns films El 1969 obtingué el títol d’Artista del Poble de la Unió Soviètica, i el 1982 el títol Clown d’Or del Festival de Circ de Montecarlo, un dels principals guardons de la…

Debutà a la televisió en la sèrie Bandolera 2011-12, gènere en el qual es projectà interpretant un dels personatges principals de Polseres vermelles 2013 Posteriorment ha actuat en les sèries El tiempo entre costuras 2013, Cuéntame un cuento 2014, Cites 2015, Habitaciones cerradas 2015 i Carlos, Rey Emperador 2015-16 Debutà en el cinema en diversos curts, i actuà com a secundària en el seu primer llargmetratge Tengo ganas de ti 2012, de Fernando González Molina Més tard protagonitzà  Fort Ross 2014, de Jurij Moroz,  Victoria 2015, de Sebastian Schipper, film amb el qual guanyà…

Pivot, fitxà pel FC Barcelona 1975-87 procedent del San Lorenzo d’Almagro argentí Amb l’equip blaugrana guanyà un Mundial de clubs 1985, dues Recopes d’Europa 1985, 1986, una Copa Korac 1987, tres títols de Lliga 1981, 1983, 1987 i sis Copes del Rei consecutives 1978-83 Posteriorment jugà al Fórum de Valladolid 1987-89, al Bàsquet Manresa 1989-90, al Tau de Vitòria 1990-91 i, entre el 1991 i el 1996, a diferents equips de les Illes Balears en les categories de primera B i segona divisió Formà part de la selecció espanyola absoluta en 131 partits, i aconseguí les medalles de plata del…

Treballà com a redactora al diari Dicen 1978-83, on escrivia principalment sobre futbol i hoquei sobre patins i tenia la seva pròpia secció, anomenada “La chica del Dicen” Durant aquesta època també collaborà com a redactora a les revistes Todo Sport i Patín Sport , la qual dirigí en una breu etapa El 1983 compaginà aquestes activitats amb la redacció d’esports de Catalunya Ràdio i, poc després, el mes de novembre del mateix any, passà exclusivament a TV3 A la Televisió de Catalunya, sempre al departament d’esports, feu el seguiment dels Jocs Olímpics de Seül 88 i Barcelona 92 i…

De jove participà en un quartet de jazz i formà una parella de pallassos Més tard estudià a l’escola de Jacques Lecocq Treballà al Piccolo Teatro de Milà —per formar una escola de mim— i a les companyies de Dario Fo A més d’espectacles del tipus one man show és autor, entre d’altres, de Teatre de Màscares i Moviment amb Cee Booth, 1969, Lavora, lavora che domani e domenica 1972, Síndola, Opera solo amb Philipe Capdenat, 1975 i El mosquit ditiràmbic A Catalunya ha presentat El bufó 1977, que recull experiències anteriors, L’aperitiu amb Carles Santos, 1979, Dansa per a un moment de silenci…

Llicenciat en dret, fou un actiu opositor a la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1953-58, a través sobretot del grup constituït entorn de la revista Sardio Posteriorment, fou secretari d’ambaixada a l’Argentina, professor de literatura a la Universitat de Caracas i, els anys noranta, agregat cultural de Veneçuela a l’Estat espanyol Durant més d’una dècada dirigí i presentà a la televisió pública veneçolana el programa Contratemas , sobre literatura Collaborà també a la premsa De les seves obres, d’un realisme ombrívol, es poden esmentar les narracions Las hogueras más altas 1959…

Format en el teatre i en la televisió, s’inicià en la direcció amb comèdies The Thrill of It All , 1963 Send Me No Flowers , 1964, etc Amb In the Heat of the Night 1967 fou guardonat amb l’Oscar a la millor realització Altres films seus són Fiddler on the Roof 1971, Jesus Christ Superstar 1973, Rollerball 1975, And Justice for All 1979, Agnes of God 1985,  In Country 1989,  Other People’s Money 1991,  Only You  1994, The Hurricane  1999,  Dinner with Friends  2001 i  The Statement  2003 Obtingué un Os de Plata a la millor direcció 1988 per  Moonstruck 1987, pellícula guardonada…