Resultats de la cerca

Els nombrosos i variats instruments musicals trobats pels conqueridors castellans del segle XVI testimonien que l’imperi inca tenia una cultura musical molt desenvolupada Els castellans hi introduïren la música occidental Gutierre Fernández Hidalgo ~1553-1618, autor de música religiosa, en fou el primer representant nadiu Altres compositors foren Tomás de Torrejón y Velasco 1644-1728, autor de l’òpera La púrpura de la rosa 1701 sobre l’obra de Calderón, José Bernardo Alzedo 1798-1878, autor de l’himne nacional peruà, José María Valle Riestra 1859-1925, Pablo Chávez 1899, Daniel Alomía 1871-…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets

Establert a Madrid vers el 1670, es presentà a la plaça de mestre de la capella reial, però la guanyà Cristóbal Galán el 1680 Obtingué el mateix càrrec al prestigiós reial monestir madrileny de La Encarnación, on apareix documentat entre el 1684 i el 1691 La seva fama com a compositor de música eclesiàstica es perllongà fins a les acaballes del segle XVIII Tomás Iriarte el cita, en el seu poema La Música 1779, entre els millors autors d’aquest gènere Excepte els cors de la Passió segons sant Mateu , editats a Madrid el 1702, la resta de la seva obra es conserva en nombrosos arxius peninsulars…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà en teologia i en dret canònic Fou degà de la catedral de València 1954, membre de la Institució Alfons el Magnànim València i director del Centre de Cultura Valenciana A banda d’un petit llibre titulat La Catedral de València y Jaime I el Conquistador , la seva producció es decantà vers l’estudi dels himnes litúrgics de la seu valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, i publicà al respecte El Códice Panthalia del venerable Juan B Agnesio 1962 També escriví el llibre Los tiempos del…

Jugador del Poble Sec i del Centre d’Esports Sabadell, posteriorment fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Futbol L’any 1964 inicià la carrera periodística a Tele/eXpres , i dos anys després ingressà a Mundo Deportivo , on es dedicà durant trenta-tres anys a la divulgació del futbol de base, i fou un pioner en aquesta matèria Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el Trofeu Husa a la divulgació periodística esportiva 1996 Publicà diversos llibres El ayer y hoy del fútbol catalán 1976, Día a día una recopilació dels partits del Futbol Club Barcelona…

Redactada en català, s’autodefinia com a “quaderns d’art, literatura i música” Dedicà números d’homenatge a Chopin, Ausiàs Marc, MA Salvà, AM Alcover i Ramon Llull, entre d’altres, i, malgrat el seu caràcter modest, intentà d’omplir en certa manera el buit cultural a la Mallorca del moment Hi collaboraren nombrosos escriptors mallorquins JM Llompart, Ll Moyà, G Mir, J Vidal i Alcover, B Vidal i Tomàs, etc i del Principat M de Pedrolo, M Serrahima, O Saltor, R Tasis La primavera del 1975 inicià a Cadis una segona etapa, bilingüe, com a òrgan del Dia Escolar de la No-violència i la Pau Deixà de…

Fill i successor de Bonifaci II el Gegant, regnà sota la tutela de la mare, Elionor de Savoia, i del seu oncle Tomàs II de Savoia Continuà la política gibellina de la seva família El 1260 s’oposà a la influència dels angevins al Piemont i el 1261 s’alià amb Manfred I de Sicília contra Carles d’Anjou, però després trastocà aquesta aliança i féu costat a Carles contra Manfred Més tard, encara aliat al seu sogre Alfons X de Castella, que el nomenà vicari seu a Itàlia, es declarà de nou contrari als angevins Capturat, però, a Alessandria, fou ficat dins una gàbia fins que hi morí de fam Dant el…

Clergue, ciutadà de Girona, es doctorà en drets i fou lector a la Universitat de Montpeller El 1386 fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria gironines És autor d’un aplec de costums de la diòcesi de Girona i d’uns comentaris als Usatges de Barcelona i a les Constitucions de Catalunya, perduts Tomàs Mieres el considerà com un dels seus mestres Síndic de la ciutat de Girona en el parlament del Principat de Catalunya del 1410, s’oposà a la constitució del quart braç de cavallers i homes de paratge, separat del de nobles i magnats, i participà a favor del comte d’Urgell en les…

Professor de dret constitucional de la Universitat de València Ha realitzat estudis d’història contemporània com El nacionalisme agrarista valencià 1918-1923 L’aportació de Vicent Tomas i Martí 1898-1924 al nacionalisme valencià 1980 o El blasquisme reorganització i conflictes polítics 1929-1936 1984 Es donà a conèixer com a poeta amb A l’altra vora del riu 1972 Després s’ha decantat per la narrativa curta amb obres com La vetla d’en Pere Ruixes 1978, primer premi de contes Malvarrosa, L’enquesta i altres contes 1985, La fuita d’en Quim Hortolà 1988 i Estiu a la carta 1991 L’any 1994 publicà…

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament Tenia una biblioteca important, d’uns trenta mil volums Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de sant Tomàs 1967 També publicà diversos opuscles biogràfics sobre Lluís Carreras, Joan B Manyà, Josep Torras i Bages i el pare Miquel d’Esplugues, entre d’altres a més d’alguns altres sobre autors més estrictament vinculats al món literari, com Joaquim Ruyra, Joan Sales, Joan Pons i Marquès, Prudenci Bertrana o Octavi Saltor Escriví un volum de memòries…