Resultats de la cerca

Inicialment crearen dos equips per participar en els campionats de Catalunya de primera i segona categoria El primer president fou Oriol Freixa i Vancells Debutà oficialment al Torneig de Tardor de la Federació Catalana d’Hoquei a l’octubre del mateix any La temporada 1965-66 l’equip juvenil guanyà el Campionat d’Espanya S’inaugurà el primer terreny propi al torrent d’en Pere Parres 1964 i es creà la secció d’atletisme 1966 El 1967 es traslladà als terrenys de Can Salas, inaugurats el 1969 amb la celebració de la Challenge Europea de Clubs d’Hoquei També es crearen les seccions de tennis i de…

Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè, i d’…

Des del segle XVIII, alguns estats europeus tractaren de revitalitzar la producció agrària sense tocar l’estructura d’unes societats basades en la supervivència del règim senyorial Aquest fou el cas del reformisme illustrat espanyol, obsessionat per la recerca de la “llei agrària” que havia de solucionar-ho tot El liberalisme burgès proposava, en canvi, de deixar lliure joc a les forces econòmiques, però això només podia bastar allà on una obra política de signe revolucionari hagués liquidat prèviament l’estructura de la propietat característica de l’Antic Règim, tal com s’esdevingué a França…

Féu estudis de pilot de vaixell mercant, essent el primer de la promoció, però deixà aquest camp per cursar estudis de tipografia El 1822 viatjà a Cadis, Sevilla —on va treballar a l’imprempta de l’Universal— i a Madrid, on treballà a la impremta reial El 1827 treballà com a oficial caixista a Barcelona Viatjà per diversos països d’Europa França, Suïssa, Bèlgica, Holanda, anglaterra i Alemanya, on treballà a empreses i aprengué les tècniques tipogràfiques més avançades El 1829 tornà a Barcelona, on treballà a l’Impremta Josep Torner fins que, el 1830, s’associà amb el publicista…

Format al Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip a l’abril del 1965 en un partit de Copa i marcà un gol Les dues temporades següents jugà amb el CF Comtal i continuà disputant partits amb el primer equip, al qual s’integrà plenament la temporada 1967-68 Començà jugant d’interior, però després passà a fer-ho d’extrem, sobretot a la dreta Disputà 638 partits, dels quals 447 foren oficials, i marcà 197 gols 122 en partits oficials Guanyà una Lliga 1974, quatre Copes 1968, 1971, 1978, 1981, una Recopa d’Europa 1979, una Copa de Fires 1966 i la Finalíssima de Fires 1971 Fou màxim…

De molt jove s’involucrà en política i fou cofundador de la Christlich-Demokratische Union  CDU de Renània-Palatinat 1947, que més tard presidí 1966-1974 Inicià estudis de dret 1950, que canvià pels d’història i ciències polítiques a la Universitat de Heidelberg, on es doctorà l’any 1958 Fou diputat des del 1959 al Parlament del  land  1969-76 de Renània-Palatinat, el govern del qual presidí del 1969 al 1976 President de la CDU 1973-98, el 1976 fou elegit per primer cop diputat al Bundestag Després de la moció de censura que feu caure el govern socialista d’ Helmut…

L’antiga església de Sant Pere Sacelades, avui desapareguda, s’hauria de situar al turonet de Sant Pere, al nord-oest de la ciutat de Tarragona, prop de la carretera de Lleida Segons J Salvat, hi menava un camí que partia de l’era del Deume vora l’actual avinguda de Catalunya i seguia vers el camí de l’Àngel, al final del qual hi hauria l’esmentada església Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església es troba en el testament d’Arnau Ramon, veí de Tarragona, datat el 18 de març de 1287, el qual li feu un llegat de 50 sous per a les obres que s’hi estaven duent a terme “ qui…

La primera referència documental del lloc de la Riba és de l’any 1159, quan és esmentat en un document en el qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, cedí a Guillem de Vilagrassa, a la seva esposa Pocululla i als seus fills un molí situat en el terme de la Riba El terme de la Riba formà part en els seus orígens del terme del castell de Siurana La primera notícia del castell de la Riba és de l’any 1176, en un document pel qual el rei Alfons I concedí en feu els castells de Montblanc i de la Riba a Guerau de Jorba i el seu fill Guillem d’Alcarràs En el testament del citat Guillem del…

El castell medieval del Morell s’aixecaria costat per costat de l’actual església parroquial, dedicada a sant Martí sobre els seus fonaments Plàcid de Montoliu bastí, al segle XVIII, el casal dit “el Castell”, un edifici de planta quadrada de grans dimensions, amb un jardí adjacent El terme del Morell era comprès dins l’extens territori del Codony, el desmembrament del qual prengué un fort impuls amb les iniciatives colonitzadores de l’arquebisbe Bernat Tort i el comte Ramon Berenguer IV sobre el Camp de Tarragona a partir del 1150 Clouria aquesta desintegració la tardana donació…

Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de poblament en la…