L’antiga església de Sant Pere Sacelades, avui desapareguda, s’hauria de situar al turonet de Sant Pere, al nord-oest de la ciutat de Tarragona, prop de la carretera de Lleida. Segons J. Salvat, hi menava un camí que partia de l’era del Deume (vora l’actual avinguda de Catalunya) I seguia vers el camí de l’Àngel, al final del qual hi hauria l’esmentada església.
Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església es troba en el testament d’Arnau Ramon, veí de Tarragona, datat el 18 de març de 1287, el qual li féu un llegat de 50 sous per a les obres que s’hi estaven duent a terme (“qui dentur et convertantur in opere dictae ecclesiae”). Tanmateix, J. Serra i Vilaró suposà que l’existència de Sant Pere Sacelades s’hauria de remuntar al segle XII.
L’any 1304, quan l’arquebisbe Rodrigo Tellotingué la intenció de fundar un conjunt de priorats, assignà a l’església de Sant Pere, per a tal fi, la meitat de les rendes de la rectoria de Ciutadilla i 300 sous de les rendes de la de Guimerà; s’ha de dir, però, que el projecte de l’esmentat prelat no es va dur mai a terme. D’altra banda, en aquesta centúria, dues actes testamentàries proporcionen notícia de deixes al temple de Sant Pere Sacelades; en la primera, datada el 1327 i atorgada per Pere de Torrelleona, capellà beneficiat de l’església de la Selva del Camp, s’expressa que aquest feu llegat a moltes esglésies de Tarragona, la de Sant Pere Sacelades entre altres, a la qual deixà dos sous per a l’obreria; un segon testament, datat el 1362 i subscrit per Francesca, muller de Francesc Arcs, també veïna de la Selva, exposa que llegà al temple de Sacelades 12 diners.
Un inventari que porta la data de 7 de novembre de 1370 i que és enregistrat al llibre del clavari de la ciutat, consigna que en aquesta església hi havia quatre altars: Sant Pere, Santa Maria, Sant Sixt i Sant Macià; també assenyala que al costat del temple hi havia la casa de l’ermità amb el seu mobiliari i que el seu patronatge era dels cònsols de la ciutat, als quals corresponia l’administració. Posteriorment, l’any 1418, la municipalitat cedí l’administració d’aquesta església al gremi dels pescadors.
En un plànol de la ciutat de Tarragona realitzat el 1643 per un tal Calbet, hi figura, a l’oest de les muralles, una església amb el topònim de “Sant Pere lluny”, la qual es pot identificar amb Sant Pere Sacelades.
Aquesta església fou aterrada a mitjan segle XVII, durant la guerra dels Segadors.