Resultats de la cerca

Catedràtic a la Universitat de València i a la de Madrid, on explicà geometria durant quaranta anys Exercí una gran influència amb la seva obra Tratado de la geometría de la posición 1899 i amb la seva acció personal en la formació dels matemàtics espanyols de la primera meitat del segle XX desenvolupà considerablement la geometria amb el mètode sintètic, és a dir, sense recórrer a procediments algèbrics Fou membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de l’any 1893 Els seus treballs més importants són la Teoría geométrica de las curvas y superficies desarrollables 1904 i…

Debutà als divuit anys al Gran Teatre del Liceu com a Musetta La bohème i actuà arreu de l’Estat espanyol, molt sovint al costat del tenor italià Beniamino Gigli El 1946 tornà al Liceu per cantar-hi Boris Godunov , i dos anys més tard es presentà a Oviedo al costat de Mario Del Monaco i Victòria dels Àngels en unes funcions d’obres de Giacomo Puccini, autor del qual fou una autèntica especialista Caracteritzada per una veu de soprano lírica lleugera, durant els anys cinquanta actuà assíduament al Teatro Campoamor d’Oviedo, i també als Estats Units, el Canadà i Cuba El 1956 cantà Maria…

Succeí el seu pare Joan III Ducas Vatatzes, que ja l’havia associat al tron Bon legislador i home d’una gran cultura, era també un bon estrateg i conservà totes les possessions territorials de l’imperi de Nicea Lluità contra els búlgars, que derrotà en dues ocasions 1255 i 1256, i obligà el tsar Miquel II Asen a signar un tractat Casà després 1257 la seva filla Irene amb el nou tsar de Bulgària, Constantí I Taš de Bulgària, i l’altra filla, Maria, amb Nicèfor, fill del dèspota d’Epir Miquel II, que li hagué de cedir Dyrrachium Durrës i algunes altres ciutats i fortaleses…

Representant a Camprodon de l’empresa de pissarres de ciment i amiant Eternitat Metzger i màxim ideòleg de l’Eixample Maristany Amb l’arquitecte Fossas construí l’Hotel Rigat 1915, i amb l’arquitecte Antoni Coll la casa Vila i la casa Surinyach 1916 Projectà les escoles de Sant Pau de Seguries 1922, la carretera de Vilallonga de Ter a Tregurà 1926, el clavegueram i l’empedrat de Camprodon 1927-28, la fàbrica Sala 1933 i vuit xalets a l’Eixample Maristany 1925-34 Alguns dels seus projectes foren reproduïts a La Muntanya i El Muntanyenc , de Camprodon Amb Marià Surinyach projectà el 1933 l’…

Fill del vicecanceller Antoni Agustí , fou sagristà de la catedral de Lleida 1518-24, ardiaca de Benasc i prior de la catedral de Santa Maria de Roda Proposat per Carles V com a bisbe d’Elna 1544, fou nomenat, abans de prendre’n possessió, bisbe d’Osca i Jaca 1545 L’any següent anà a Trento i fou l’únic bisbe de la península Ibèrica que assistí a les tres etapes del Concili S’oposà enèrgicament que les sessions fossin transferides a Bolonya El 1562 anà a Lleida, on, a petició dels canonges, presidí en nom del seu germà Antoni , que n’era bisbe titular, un sínode diocesà Feu…

La seva poesia s’emmarca en l’ Escola Satírica Valenciana Autor dels poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil en la cual ruega un gentil hombre a su amiga , seguida de la Resposta de la sua amiga al sobredit galant , que havien quedat recollides en un plec poètic imprès a València el 1556 De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis Foren editades per Marià Aguiló al Cançoner de les obretes en nostra lengua materna mes divulgades durant los segles XIV, XV e XVI, recullit e ordenat per Marian Aguilo y Fuster Barcelona…

És autor de la font de la plaça de Soler i Gustems de Vilanova i la Geltrú 1893, de l’hospital de Sitges, de la casa Puig i Colom de Barcelona 1913-14 i de la fàbrica Pirelli de Vilanova El 1904 féu la reforma de l’Ateneu Barcelonès Amic de Domènech i Montaner i d’Antoni Maria Gallissà, féu amb ells nombroses sortides arqueològiques, en les quals sovint aconseguia peces per a la seva notable collecció de ceràmica catalana dels s XIV al XVI, que el 1919 oferí a la diputació de Barcelona en canvi de la restauració del castell de la Geltrú Esdevingué acadèmic de Sant Jordi el 1922…

Construí l’orgue de Puigcerdà 1788 i el de Sant Joan de les Abadesses, i collaborà amb el seu pare a Santa Maria del Mar i l’església de la Mercè 1797 de Barcelona, i a Castelló d’Empúries 1805 El 1807 s’establí a Montpeller, on restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere, i més tard, el de la seu de Carcassona Feu obra nova a la catedral de Vic, i treballà a Lleida 1818, Navarra i El Escorial 1820 Installat de nou a Tolosa 1822, restaurà els orgues de Nimes i Galhac 1824 Es traslladà a París, on s’associà amb el seu fill Aristides, amb qui refeu l’orgue de la seu de Perpinyà 1850

Es distingí en la primera guerra Carlina, i el 1840 fou ascendit a mariscal de camp Conspirà contra Espartero 1841 i hagué d’exiliar-se el 1843 contribuí a enderrocar-lo Fou ministre de la guerra El 1847 manà un cos d’exèrcit que apaivagà a Portugal un aixecament contra Maria II l’èxit li valgué el títol de marquès del Duero, amb la grandesa d’Espanya Fou capità general de Catalunya 1845-46 i 1848-49 intervingué en la liquidació de la segona guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador maig del 1849 Milità en la Unió Liberal i féu costat a O'Donnell durant el seu…

Des de les pàgines de la revista Nea Grámmata ‘Noves Lletres’ introduí els corrents europeus en la poesia neogrega El 1940 publicà Prosanatolismí ‘Orientacions’, llibre ple de lluminositat La Segona Guerra Mundial determinà l’aparició, en l’obra del poeta, del dolor i de la mort Ãsma iroïkò kè pénthimo già tòn khaméno anthypolokhagò tĩs Albanías , ‘Cant heroic i fúnebre per a un sotstinent caigut a Albània’, 1945, i Tò Áksion estí, 'L’És digne’, 1960, on intentà de transposar en una dimensió humana, ètnica i laica el món espiritual expressat en la litúrgia grega És també autor de L’arbre de…