Resultats de la cerca

S'especialitzà en anatomia patològica, on féu aportacions bàsiques És coneguda també una malaltia que duu el seu nom La seva obra més important és Handbuch der pathologischen Anatomie , en tres volums 1842-46

Contractà la construcció de l’altar de Sant Isidre de Mataró 1628, on també féu el retaule de Sant Joan 1634-37 Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró 1635

Ha experimentat amb una temàtica realista els valors de contrast de la llum i del color en una obra exposada a Sabadell, Barcelona, París —on s’ha establert—, Amsterdam, Brusselles, i també al Japó

Format a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Valls, s’acredità com a retratista dins d’una línia clàssica Fundà l’Escola Lliure del Mediterrani, on exercí de professor

És autor de  Primavères 1927, Ce village où meurent les fontaines 1968, Clariana 1971 i Ces joies que l’on appelle intérieures 1974 Collaborà en nombroses revistes, com Les Marges , Ars Carminis i Tramontane

Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos

Obtingué grans èxits a Londres, Berlín, Florència i Moscou Exposà les seves teories teatrals a The Art of the Theatre 1905, On the Art of the Theatre 1911 i Towards a New Theatre 1912

D’origen humil, estudià a Cambridge, on fou professor Presoner de Cromwell per haver defensat el rei, fou desposseït de la càtedra La seva obra poètica, de caràcter satíric, fou aplegada a Poems 1656

Començà publicant treballs a L’Infantil  —on creà el personatge “Ramon"— i posteriorment a Patufet , Diario de Barcelona , Barrabás  i El Papus  —sovint juntament amb Oscar— Fou un dels principals collaboradors de El Jueves

Fou enviat per afers de les missions a Roma i a Madrid, on escriví El Orinoco ilustrado y defendido Madrid 1741, summa de coneixements directes sobre la natura i els habitants d’aquelles terres