Resultats de la cerca
Es mostren 114265 resultats
extractor de mel
Apicultura
Aparell de centrifugació per a extreure la mel de les bresques.
Hom n'atribueix la invenció a CHruschka, el 1865 Consisteix fonamentalment en una caixa dins la qual hom fa girar ràpidament els quadres per tal de separar-ne la mel Modernament hom empra els extractors radials, amb capacitat per a 45 o 50 quadres, més pràctics i de major rendiment, els quals eviten les possibles destruccions de les bresques, per tal com la força centrífuga no en malmet les parets, com ho fan els altres sistemes
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…
Andros
Illa
Illa, la més extensa, de l’arxipèlag de les Bahames.
Situada a l’E de la punta meridional de Florida, és baixa, sorrenca, amb llacs, i travessada per canals navegables, anomenats bights , i pel riu Goose 25 km, l’únic de les Bahames La fusta del bosc tropical és aprofitada per a l’exportació La població viu a la costa oriental, on es troben les principals localitats Andros Town, Nicolls Town i Kemp's Bay L’illa fou anomenada de l’Espíritu Santo pels castellans i, més tard, els anglesos li donaren el nom d’Andros en honor d’Edmund Andros, governador britànic del s XVIII
cap i casal
Història
Títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València
Barcelona era considerada des de l’edat mitjana com la ciutat més important del Principat de Catalunya, pel predomini del comtat del seu nom per tal com presidia el braç reial de les corts, pel prestigi popular de les seves institucions, pels privilegis, que li havien donat una certa jurisdicció general segle XIII, i pel nombre de poblacions que, als segles XIV i XV, esdevingueren “carrers” de Barcelona El 1610 arribà a ésser anomenada metròpolis i mare del regne València rebé el títol de cap i casal per ser considerada com la més important del País Valencià
Club Piragüisme Costa Daurada

Campionat de Catalunya de caiac de mar del 2010 organitzat pel Club Piragüisme Costa Daurada
Club Piragüisme Costa Daurada
Altres esports nàutics
Club de piragüisme amb seu a les Borges del Camp.
Fundat el 1998, practica les diferents especialitats de canoa i caiac al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre Té seccions de caiac de mar, caiacpolo, surf de caiac, aigües tranquilles i aigües braves Participa en diverses competicions, com el Campionat de Catalunya i d’Espanya de caiacpolo i caiac de mar El 2010 organitzà el Campionat de Catalunya de caiac de mar Assolí el títol català per equips 2011 i la Copa Catalana 2010 d’aquesta especialitat Organitza activitats esportives i cursos relacionats amb el piragüisme com els d’esquimotatge o de paleig
teoria del tot
Física
Teoria que intenta unificar la descripció de les quatre interaccions fonamentals.
La idea és aconseguir un model matemàtic que permeti descriure juntes les quatre interaccions fonamentals forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació Això és equivalent a unificar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat El problema fins ara és que no s’ha arribat a una descripció quàntica de la gravitació Un primer pas en la bona direcció fou la unificació matemàtica de les forces dèbil i electromagnètica, assolida per SL Glashow, A Salam i S Weinberg Aquesta unificació indica que per sobre d’una determinada energia les forces dèbil i electromagnètica n'esdevenen la mateixa en…
cinta aïllant
Electrònica i informàtica
Cinta tèxtil o plàstica impregnada d’un adhesiu per una de les seves cares, que hom empra per a protegir les unions dels conductors elèctrics.
La cinta ha de posseir propietats aïllants són particularment remarcables les d’aïllament reconstituït, que solen fer d’aïllament propi d’un cable, i les de paper impregnat o de polivinil, pel fet d’ésser similars al material a què donen continuïtat
recalcament
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les peces metàl·liques, especialment les de forma cilíndrica, per tal de comprimir-les sobre elles mateixes per martelleig, de manera que s’eixamplin en sentit perpendicular al del martelleig.
Com a conseqüència augmenta llur primitiva secció en la part recalcada i disminueix la longitud de la peça Les cabotes dels perns, dels cargols, dels claus, etc, són obtingudes per recalcament manual o mecànic
adaptació
Psicologia
Conjunt i resultat de les reaccions per mitjà de les quals un individu respon harmònicament a les diferents condicions que li planteja un determinat ambient, modificant-se a si mateix, o bé modificant la realitat segons esquemes propis.
El grau d’adaptabilitat varia segons les disposicions individuals i els factors socials i ètics L’adaptació i les seves dificultats són especialment importants durant els primers anys de la vida del subjecte dins la família i a l’escola, en els quals l’individu estructura bàsicament la seva personalitat i rep, per mitjà de l’educació, els principals elements amb els quals haurà d’afrontar la realitat Segons Jean Piaget, en el nen hi ha dos mecanismes principals d’adaptació, l'assimilació i acomodació
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…