Resultats de la cerca

Installat a Madrid, entrà en el cercle socialista de Pablo Iglesias El 1885 anà a Biscaia, on féu proselitisme Participà en la fundació del PSOE 1888, que abandonà el 1921, any que esdevingué un dels fundadors del Partido Comunista Obrero Espanyol

Llicenciat en dret a Santiago, exercí a Madrid, on practicà també —amb la firma Don Pío — una crítica taurina força original Assolí els seus èxits més grans amb la novella de costums estudiantils La casa de la Troya 1915 i amb Currito de la Cruz , d’ambient taurí

Durant la guerra contra els àrabs de Granada, es destacà en la defensa d’Alhama 1482, l’assalt al castell de Salar 1486, el setge de Baza 1489 i la presa de Salobreña 1490 El 1527 escriví un llibre sobre el Gran Capità

D’origen incert, el 1542 fou reconegut com a fill de Gonzalo Pérez i Juana Tobar Estudià a Salamanca i a Itàlia En morir Gonzalo 1566, titular de la secretaria d’estat, li foren confiats els afers d’Itàlia, i aviat assolí la confiança de Felip II L’assassinat de Juan de Escobedo 1578 i la seva actitud en la successió de Portugal, que l’evidenciaren com a polític corrupte, menaren el rei a destituir-lo i fer-lo encarcerar Instruït el procés —que s’allargà per les vacillacions de Felip II—, el 1590 fugí al regne d’Aragó, on fou reclamat per la inquisició, i per evitar de caure en mans de Felip…

Entrà als observants 1515 i fou provincial d’Extremadura 1538-41 Es retirà com a ermità prop de Lisboa i amb uns quants seguidors propugnà la més rígida observança de la regla El primer convent reformat fou creat a Sevilla 1555, i les noves comunitats d' alcantarins foren constituïdes en província 1560 Confessor de Teresa d’Àvila, la guià en la reforma de l’orde carmelità El seu Tratado de la oración y meditación 1556 fou traduït a diverses llengües La seva festa se celebra el 19 d’octubre

Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall

Redactor de la publicació carlina “El Cuartel Real” durant la tercera guerra Carlina Fou secretari del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó i d’Àustria-Este Carles VII del 1880 al 1900 Autor de Veinte años con don Carlos publicada el 1940

Fill d' Antoni Maura i Montaner Diputat per Alacant 1916, defensà la política maurista La Dictadura de Primo de Rivera féu trontollar les seves conviccions monàrquiques, i el 1930 formà part del primer comitè revolucionari republicà Empresonat després de la insurrecció de Jaca , fou ministre de l’interior del govern provisional de la república 14 d’abril de 1931 S'hagué d’enfrontar amb nombrosos problemes d’ordre públic, com la crema de convents 11 de maig de 1931, i dimití el càrrec 1 d’octubre de 1931, perquè estava disconforme amb l’article 26 de la constitució la qüestió religiosa Era…

Defensà la importància del treball i de les activitats productives davant l’acumulació de metalls nobles, com a únic camí per a millorar la situació social i econòmica d’un país, per la qual cosa és considerat precursor dels economistes clàssics En la seva obra, recollida a Memoriales o discursos para remediar la despoblación, la pobreza y la esterilidad de España 1656, recomana les mesures creditícies que havia de prendre l’erari públic per a impulsar l’activitat econòmica i millorar la condició de les classes humils Fou reeditada per Campomanes en els Apéndices a l' Educación popular

Ascendí a general durant la guerra contra els independentistes xilens En esclatar la primera guerra Carlina prengué partit per Carles Maria Isidre de Borbó, bé que sempre figurà entre els moderats Comandant general de Biscaia 1835 i comandant en cap de l’exèrcit reial 1838, féu afusellar alguns caps destacats de la fracció apostòlica Estella, 1838 i inicià tractes per a la pau amb Espartero Tots dos signaren el conveni de Bergara l’any 1839 Per l’agost del 1836 havia estat nomenat comandant general de l’exèrcit carlí de Catalunya, en substitució d’Ignasi Brujó El 4 d’octubre de 1836 fugí a…