Resultats de la cerca

Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell Féu algunes obres dins un simbolisme místic Trànsit , 1896 basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any, però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant Fantasia nietzcheana , 1901 i la seva exposició individual a la Sala Parés 1903 provocà controvèrsies El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent illustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants El 1906 tornà a exposar…

Fou acadèmic de mèrit i tinent de director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou alumne i pensionat a Roma Director de l’Academia Mexicana 1794, fou admirador, i sembla que deixeble, d’AR Mengs, de qui pintà un retrat, i executà pintura mural Decorà, a la manera neoclàssica, la cúpula destruïda per un incendi el 1967 de la catedral de la ciutat de Mèxic, construïda pel seu conterrani Tolsà, autor també del Palacio de la Minería, la capella de la qual Ximeno decorà amb temes relatius a la Verge de Guadalupe actualment restaurada Pintà també la cúpula del temple del…

Estudià al Black Mountain College de Carolina del Nord 1946-48, on fou deixeble de Josef Albers , i completà la seva formació a París 1948-49 En tornar als EUA, exercí la docència en institucions, entre les quals cal citar la Catholic University de Washington, DC 1951-60 La seva obra és plenament representativa de la segona generació d’artistes abstractes, que reaccionà contra el gestualisme expressionista emprant formes geomètriques de contorns precisos i jugant preferentment amb el color hard-edge Són paradigmàtics de la seva obra els cercles concèntrics de colors vius A partir de la…

Germà de Joaquim Nin i Tudó Passà per Llotja Fou deixeble de Carlos Luis de Ribera a Madrid, on s’establí Correcte retratista oficial Prim, Castelar , etc, conreà la pintura d’història, amb obsessiva preferència pels temes de morts Els herois de la Independència espanyola 1876 ajuntament de Madrid, L’enterrament d’Ofèlia 1878

Es formà a les acadèmies de Valladolid i de Madrid Becat 1901, estudià a Roma i a París, on compartí l’estudi amb Arteta Novament a Espanya 1911, guanyà medalla d’or a la Sisena Exposició Internacional de Barcelona Residí i exposà a Buenos Aires 1921-23 Des del 1933 passà temporades a Eivissa, on tenia casa, i residí i treballà sovint també a Mallorca Freqüentà, a Madrid, les tertúlies de la Generació del 98, especialment al Café de Levante Bàsicament retratista i figurista, fou un correcte acadèmic que troba els millors moments en alguns nus de delicada morbidesa

D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans dimensions per…

Es formà a Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo Es donà a conèixer, tímidament, a les exposicions locals del 1879, el 1880, el 1881 i el 1883 A la segona —celebrada a la societat El Iris— obtingué una menció especialíssima per l’oli Un frare Exposà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1884 i hi guanyà la tercera medalla per La visió de Sant Martí Enquadrat en la pintura de gènere, on no manquen els temes amables i lleugers i alguns altres que voregen les gestes històriques i les exaltacions religioses De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un torero, Dos…

Veí de la ciutat de València Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València La seva activitat és documentada des del 1390 Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió Aragó, del 1404, hom ha extret les característiques del cercle però cal dubtar-…

Apareix documentat a Mallorca en un contracte que signà el 1468, juntament amb Rafael Moger, per a fer el retaule de Sant Jordi , en el qual contracte es diu que Niçard farà la taula central i les predelles, que és precisament el que s’ha conservat Museu Diocesà de Palma Aquesta obra, que és l’única que es té d’ell amb seguretat i que consta que el 1470 encara no havia acabat, reflecteix una altra obra del mateix tema de Van Eyck, desapareguda És una mena de pintura eclèctica, amb elements d’influència alhora flamenca, italiana i francesa Fou el primer a difondre la pintura…

Fill d’emigrants jueus polonesos Es formà al City College de Nova York, a la Cornell University d’Ithaca i a l’Art Student League de Nova York Cofundador del grup novaiorquès The Club 1948 Començà a exposar a la galeria Betty Parsons el 1951 El seu art, fruit d’una mentalitat d’intellectual amb preocupacions existencials, és estàtic i molt senzill el caracteritzen grans masses uniformes normalment verticals Hom l’ha considerat precursor del minimal art