Resultats de la cerca

Fill d’una família de comerciants de vins de Tarragona S'establí a Cuba el 1830 amb la seva família A Santiago exercí com a importador de vins, vers el 1840 Começà a experimentar el procés de destillació del rom, l’aiguardent de canya de sucre, fins a obtenir-ne una beguda molt més suau Adquirí una destilleria i el 1861 constituí l’empresa Bacardí El 1876, deixà la companyia en mans dels seus fills Emilio, Facundo i José Bacardí Moreau

Fenomen artístic i de vendes durant els anys setanta i vuitanta, és considerat el responsable del ressorgiment de la música tradicional irlandesa, encapçalant un prolífic moviment que acull bandes com Pentangle i Dubliners Començà a publicar discs l’any 1965 i inclogué en la seva evolució musical formes contemporànies com el pop mitjançant la collaboració amb altres artistes Els seus títols més destacables són Year of the French 1982, Another Country 1992, Santiago 1996, Tears of Stone 1999 i Live in Dublin 2005

Substituí el “Diari de Mataró”, emparat pel comitè local antifeixista, i fou, de fet, la continuació del setmanari “Combat” abril-juliol del 1936 A partir del 9 de novembre de 1936 fou l’òrgan oficial antifeixista del consell municipal En foren redactors Julià Gual, de l’Esquerra Republicana de Catalunya, que el dirigí, JCases i Busquets, de la UGT, i Pedemonte, de la CNT Hi collaboraren regularment Joan Peiró, Julià Cuadras, Pelegrí Carran, Santiago Lleonart, etc Desaparegué pel gener del 1939

Impulsat per Ediciones Rápidas, també responsable de Dicen Tractava tots els esports, però principalment el futbol, des de la primera divisió fins a la segona categoria regional del Campionat de Catalunya Es publicava cada dilluns i en fou director Julián Mir, que tenia com a collaboradors els redactors Joan Garcia Castell, Santiago Codina, Joma, Manuel del Arco, Navarro Salanova, Morris, Monsalve Justo Conde i Luis Lainz i els dibuixants Peñarroya i Cifré Com a mínim se’n publicaren 718 números

S'inicià en la pintura amb Modest Urgell Residí a l’Argentina fins el 1915 És autor de llibres com, en castellà, El arte y el vivir de Fortuny 1921 i Pintores de España 1925, i, en català, Del natural i del meu humor sd i Fortuny, assaig crític-biogràfic 1935 Fou crític d’art de “La Esfera”, collaborà a “La Vanguardia” i fou cronista de la ciutat de Barcelona Fundà, amb Santiago Rusiñol, l’agrupació L’Arca de Noè

Es drenat per l’Ulla La capital del municipi és O Forte

Aparegué entre els anys 1921 i 1922 Entre els articles que publicava n'hi havia de caire independentista, informava de les activitats de la colònia catalana i de Catalunya Fou dirigida per Albert Daroca i Giralt, publicà al voltant de 13 números

El 1887, emigrà a Xile Coneixedor dels licors, dirigí la fàbrica de licors Ventura Hermanos, que amb el temps arribà a ser una de les més importants de Xile formà un nombre considerable de catalans que després treballaren en aquest ram Associat amb Miquel Coderch, Josep Costeis i Botà i Teófilo Cayla i Rex, fundà, el 1917, la destilleria Licores Mitjans SA, especialitzada en licor de raïm Integrat a la vida dels catalans residents en aquest país, fou president del Centre Català de Santiago de Xile

Ingressà a l’orde dels salesians i fou ordenat prevere el 1953 Es doctorà en dret canònic a Torí El 1960 fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador i el 1977 bisbe de Santiago de María, fins que fou cridat a ocupar la seu de l’arquebisbat de San Salvador, vacant per l’assassinat d’ Óscar Arnulfo Romero 1980 Continuà la línia de compromís social del seu antecessor i esdevingué mitjancer de pau entre el govern i el Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional

Anomenat també estil hispanoflamenc , es manifesta principalment en la profusa decoració arquitectònica, d’influència borgonyona i flamenca, amb temes de tipus heràldic i amb estilitzacions vegetals Obres d’aquest estil són la cartoixa de Miraflores i la capella del Conestable de la catedral de Burgos, de Simón de Colònia, el palau de l’Infantado de Guadalajara i San Juan de los Reyes de Toledo, de Juan Guas, i l’hospital de Santiago de Compostella i el de Santa Cruz de Toledo, d’Enrique Egas