Resultats de la cerca

És el cap del municipi i el nucli de població més important del delta i el seu centre geogràfic El creixement de la Cava s’inicià amb la construcció del canal de l’esquerra de l'Ebre 1911, que possibilità la colonització de les terres, fins aleshores totalment improductives L’hàbitat és relativament disseminat i és, pràcticament, unit a Jesús i Maria El 1967 desaparegué el carrilet que, des del 1927, l’unia amb Tortosa 26 km

Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines

Actuava d’extrem dret i jugà en el Torreforta 1975-76, el Gimnàstic de Tarragona 1976-82 i 1986-88, el Reial Club Deportiu Espanyol 1982-85, les dues darreres temporades a primera divisió, el Centre d’Esports Sabadell 1985-86 i el Tortosa 1988-89 És el jugador que més gols ha marcat al Nou Estadi de Tarragona 48 Ha entrenat el Reus Deportiu, el Vilanova i la Rapitenca, entre d’altres És professor d’educació física

Formada a la Unió Esportiva Horta, el 1984 debutà en la màxima categoria a les files del CB l’Hospitalet Després de la desaparició de l’equip femení d’aquest club, fitxà per la UE Mataró 1985-87, el Masnou Basquetbol 1987-88, el CB Cantaires de l’Ebre-Delta de Tortosa 1988-89, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa de la Reina, i el CE Hispano-Francès 1989-95, on es retirà

Presidí el Club Natació Tortosa 1987-2000 i creà, el 1990, les seccions d’atletisme, triatló i salvament i socorrisme Organitzà, entre d’altres, el Campionat d’Espanya de natació sincronitzada 1998 i el de salvament aquàtic 1999 Fou àrbitre de natació 1989-2000, de salvament i socorrisme 1994-2000 i de triatló des del 1996 Presidí la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 2008-12, de la qual ocupà el càrrec de vicepresident durant dotze anys 1996-2008

Fou membre de la branca de la família de la Cavalleria que no es convertí al cristianisme Poeta, és autor d’una obra en prosa rimada Melisà le-Maskil o 'Ofer wé-Dinà i de la refutació Qódeš qodašim als capítols lliurats per Jeroni de Santa Fe abans de la disputa de Tortosa com a base de les discussions Hom li ha atribuït, erròniament, la presència i també la intervenció destacada en els debats de la disputa

Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili

Eclesiàstic, doctor en teologia, estudià a Gandesa, Tortosa, Barcelona i València exercí de prior a Batea 1608-19 i de rector a Gandesa 1619-53 Deixà manuscrites unes notes històriques sobre Gandesa d 1619-d 1640 en el llibre de baptismes parroquial, en llatí i català, amb notícies sobre la incidència de la guerra dels Segadors a la contrada Manuscrites eren també la Memòria dels drets parroquials i la Consueta in ecclesia paro-chiali Gandesiae , avui perdudes

Dominicà 1633, fou catedràtic de teologia, consultor del bisbe de Vic F Crespí de Valldaura, prior del convent de València 1666 i qualificador del Sant Ofici Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València València 1651 i 1804, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos València 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer València 1668, reed ampliada el 1682 Càller 1695

Implantat el 1202 al regne de Castella-Lleó amb el nom de moneda forera , fou introduït per Pere I de Catalunya-Aragó als seus estats i anomenat monedatge o maravedís al regne d’Aragó L’impost requeia sobre tots els béns mobles i immobles a raó de 12 diners per lliura, tenia caràcter general i no n'estaven exempts ni la noblesa ni l’Església ni els ordes militars Sota Jaume I el monedatge es convertí en un ingrés regular cada set anys en la proporció d’un morabatí per cada set aurei o béns equivalents Hi estaven subjectes tots els territoris en els quals corria la moneda jaquesa Aragó,…