Resultats de la cerca

Vida Compaginà els estudis d’història de l’art a la Universitat de Barcelona amb el batxiller de teologia i els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona El 1977 s’endinsà en la recerca musicològica, i el 1983 es doctorà amb una tesi sobre El fet musical a la Barcelona Modernista Des del 1987 és professor al departament d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, on dirigeix un doctorat de musicologia i el Grup de Recerca Història de les associacions corals a Espanya Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, com ara la "Revista Musical…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a…

Estudià a la seva ciutat natal i, posteriorment, al conservatori Čajkovskij de Moscou La seva tècnica extraordinària, derivada de l’escola d’interpretació iniciada per F Liszt, li permet exposar una concepció molt personal de les partitures, que sovint ha estat controvertida No obstant, això no li ha impedit consolidar-se com un dels pianistes més rellevants de la nova generació Ha destacat particularment en la interpretació de l’obra pianística de Bach, Beethoven i Chopin

Fundà i dirigí amb Giovanni Papini les revistes literàries Leonardo i La Voce Després exercí de professor de literatura italiana als EUA, a la Columbia University, i organitzà la compilació de l’utilíssim Repertorio bibliografico di storia e della critica della letteratura italiana 1937-48 En collaboració amb G Papini escriví La cultura italiana i Vecchio e nuovo nazionalismo , i, posteriorment, Il sarto spirituale 1907, La vita di N Macchiavelli fiorentino Publicà també el Manifesto dei conservatori

Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya

Fill de Guillem Massot i Beltran, seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable collecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines El 1984 fou publicat el seu Cançoner Musical de Mallorca

S’inicià en el món de la música amb Antoni Torelló i completà la formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Eduard Toldrà i Joan Manén Membre de l’Orquestra Pau Casals, el 1928 fundà l’Orfeó de Gelida, integrat per cent quaranta cantaires i apadrinat per Lluís Millet i Joan Llongueras També fou fundador i director de l’orquestra Euterpe Club, on tocà tant el seu primer instrument, el violí, com el saxòfon i el banjo

Obtingué el primer premi de flauta en acabar els seus estudis a Marsella i al Conservatori de Música de París Inicià la seva carrera com a solista l’any 1945 A París, conjuntament amb el Quintet de Vent, formà el Conjunt Barroc de París Aconseguí en diverses ocasions el Gran prix du Disque 1954, 1956, 1959-61, 1963, 1964 i 1978, a més d’altres premis Actuà també en conjunts de jazz i escriví La flûte 1978

Estudià al Conservatori Nacional de Santiago entre el 1899 i el 1908 i amplià els estudis a França i Espanya gràcies a una beca atorgada pel govern xilè De retorn al seu país, fou elegit membre de la Societat Folklòrica i inicià una àmplia trajectòria en diferents institucions musicals iberoamericanes i europees La seva obra musical fou determinada per l’adopció de les tècniques provinents de l’impressionisme combinades amb característiques pròpies de la música autòctona xilena

Fou violinista del Gran Teatre del Liceu i de la catedral de Barcelona i professor de solfeig al Conservatori del Liceu El 1863 rebé el primer accèssit d’un certamen promogut per Clavé, pel seu cor a veus soles Las huestes de Pelayo Compongué obres religioses, com una Misa sobre el Tantum ergo Rebé també una menció honorífica en el concurs literariomusical que s’organitzà dins els actes de celebració del millenari del monestir de Montserrat