Resultats de la cerca

El president italià, Carlo Azeglio Ciampi, i el secretari de la Santa Seu, el cardenal Sodano, inauguren a Assís la restauració de la basílica de Sant Francesc, que va ser parcialment destruïda per un terratrèmol al setembre del 1997 Bona part del temple ha estat tancat des d’aleshores per a restaurar les pintures al fresc de Cimabue i de Giotto di Bondone, que només parcialment han pogut ser retornades al seu emplaçament original

Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora

Collaborà en el Corriere della Sera i en La Stampa La seva obra narrativa, com Lettere di una novizia 1941, Pietà contro pietà 1946, I falsi redentori 1949 i Le stelle fredde 1970, s’inspira sovint en motius de crítica dels costums És autor també de llibres de viatges De America 1953 i Viaggio in Italia 1957 Idoli e ragione és un recull d’articles apareguts entre el 1953 i el 1973

Actiu a Venècia almenys en el període 1534-65 i deixeble reconegut de GSavoldo i PAretino, la seva pintura és perduda amb rares excepcions Retrat , 1534, Musée des Beaux-Arts, Chambéry és important pel seu Dialogo di pittura 1548, text de típic encuny venecià, àgil i ben informat sobre pintors coetanis, on discuteix i ironitza contra l’ortodòxia toscana amb unes nocions i un vocabulari que la poètica del manierisme assumiria tot seguit

Professor de francès a Roma, dirigí l’Institut del Teatre S'inicià amb articles sobre Baudelaire i altres autors francesos i italians, recollits en part en Il cortegiano francese 1943 i Studi 1947 Altres obres interessants són Il paradiso della ragione 1960, La scuola dei sentimenti 1963, Vita, avventure e morte di Don Giovanni 1966, I fantasmi dell’opera 1971, La caduta della luna 1973, sobre Pirandello, i L’angelo della notte 1979, sobre Proust

Estudià a Nàpols El 1713 assolí una gran fama amb l’òpera L’amor tirannico Professà a Nàpols, al conservatori de Sant Onofrio 1723-39 i al dels Poveri di Gesù Cristo 1739-43 Autor de música escènica, com les ‘serenates’ Oreste i Il Polinice , estrenades a Madrid el 1738, l’òpera Arsace 1741, oratoris San Giovanni , 1715, etc Obrí una escola de cant que influí sobre l’estil operístic de l’època

Àngela fou promesa el 1500 al futur duc d’Urbino, Francesco della Rovere nebot del futur papa Juli II, però el matrimoni no s’arribà a celebrar Passà a Ferrara com a dama de Lucrècia de Borja, i són ben coneguts els violents i tràgics amors que sentiren per Àngela els dos cunyats de Lucrècia, Hipòlit i Juli d’Este El 1506 Àngela es casà amb Alessandro Pio di Savoia, senyor de Sassuolo

És conreat especialment a la península Ibèrica, Grècia, Occitània i el sud d’Itàlia El nom prové del port del Peloponès de Monembasía , que els venecians anomenaven Napoli di Malvasia La producció catalana de malvasia devia ésser poc important, car el 1403 hom n'importava de Creta, bé que sembla que, avançat el s XV, ja n'exportava a Anglaterra A Mallorca i a Garraf s’acredità el raïm dit malvasia de gra gros

Adherit als moviments literaris avantguardistes, participà en diverses revistes i escriví un manifest futurista Il controdolore , 1914 Provinent dels Crepusculars , atent a tot allò que és quotidià, polemitzà enmig d’una estètica que anava fins al grotesc Publicà  Poesie recull de la seva producció poètica jovenívola, 1905-30, Il codice di Perelà 1911, novella sintètica futurista i, posteriorment, Le sorelle Materassi 1931, I fratelli Cuccoli 1948 També tornà a la poesia Viaggio sentimentale , 1955

Compta, però, amb la disposició contrària del pare de Rosina, que el vol fer casar amb la vella Marcellina, que, sense saber-ho, és la seva mare Al final, resolts els nombrosos embolics ocasionats, Fígaro aconsegueix de casar-se amb Susanna Servint-se d’un llibret que li féu LDa Ponte, Mozart convertí aquesta obra en una òpera molt notable Le nozze di Figaro , estrenada a Viena el 1786 al Liceu de Barcelona el 1916