Resultats de la cerca

Dels occidentals, els que tenen més tradició de conreu literati són el sobreselvà i l’engiadinès dels orientals, el furlà literatura furlana La primera manifestació escrita és La Chanzun da la guerra dal Chastè d’Müsch 1527, de Gian Travers Fou, però, l’esclat de la Reforma, amb l’enfrontament al llatí de l’Església Catòlica, l’estímul d’una abundant producció literària de caràcter religiós i apologètic, amb obres significatives també en la fixació escrita de les diferents parles retoromàniques com L’g Nuof Sainc Testamaint da nos Signer Jesu Christi 1560, de Jochiam Bifrun el Catechismus…

Un jutge del Tribunal Suprem del Brasil ordena investigar vuit ministres i un centenar de diputats i polítics del Brasil, entre els quals hi ha el cap de gabinet del president Michael Temer, el ministre d’Afers Estrangers i quatre expresidents Fernando Henrique Cardoso, Luiz Inácio Lula da Silva, Dilma Rousseff i Fernando Collor de Mello, tots ells acusats de rebre suborns de la constructora Oderbrecht a canvi de la concessió de contractes inflats en relació amb la companyia petroliera estatal Petrobras i de propiciar una legislació favorable

Ofereix les primeres manifestacions durant l’edat mitjana, en obres burlesques cants dels goliards, sermons joyeux, farses, etc, i assumeix un aspecte definitiu a la fi del segle XV, a Itàlia, amb el Baldus de Folengo Entre els seus precedents, hom troba els noms de Tifi Odasi amb la Macharonea , Fossa da Cremona, etc Fou conreada en diversos països europeus França, Anglaterra, Països Baixos i Germània, etc A la península Ibèrica, hom troba la Macaronea latino-portugueza 1791 i la Metrificatio invectivalis contra studia modernorum , publicada el 1794 amb el pseudònim de Matías de…

En un principi treballà amb Weissenkorcher el Vell a Salzburg i a Viena amb Kracker, bé que la seva formació fou primordialment italiana 1675-89 i influïda per l’art de Pietro da Cortona El 1689 fou nomenat escultor de la cort de Dresden, on treballà en el Zwinger amb l’arquitecte MPöpelmann 1711-18 És també obra seva l' Apoteosi del príncep Eugeni 1718-21, Barockmuseum, Viena El seu estil denota la sobrevaloració de la sensació efectista i moguda del conjunt enfront de la qualitat plàstica del detall

Estudià amb Bonaventura Pla i amb M Crickboom Quan aquest tornà a Brusselles 1905 hi anà amb ell i fou membre del seu quintet Més tard fou primer violí de l’orquestra Ysaye El 1908 fundà a Barcelona un quartet de corda i el 1912 el Trio de Barcelona amb el pianista Ricard Vives i el violoncellista J Pere Marés Fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya i de l’Associació de Música “Da Camera” Fou professor de les acadèmies Granados i F Marshall

A Milà pintà els frescs de Santa Maria di Brera i de l’oratori del Pio Luogo a Santa Corona 1521, i feu diversos cicles decoratius de temes sacres i profans a la capella Besozzi, a l’església de Sant Maurici, a l’oratori del Greco Milanese Musée du Louvre, París i a la Villa Pelucca 1522-25 Pinacoteca di Brera, Milà La seva obra cabdal és La Mare de Déu del Roser Pinacoteca di Brera, on és clara la influència de Leonardo da Vinci, de qui aprengué l’ sfumato

Exercí a la cort cordovesa És autor d’una enciclopèdia mèdica, Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta'ālīf , traduïda al llatí per Gherardo da Cremona, i després també al provençal i a l’hebreu, i amb nombroses edicions llatines al llarg de l’edat mitjana L’obra d’al-Zahrawī constituí un dels texts més importants per a l’estudi de la ciència mèdica occidental, sobretot per les seves descripcions de malalties i llurs tractaments i per les seves innovacions en cirurgia, acompanyades de dibuixos de diversos instruments que ell mateix ideà

Treballà a la catedral de Florència 1419-22, on féu el Profeta Abdies per al Campanile i, amb Donatello, de qui fou collaborador i imitador, el grup d' Abraham i Isaac Museo dell’Opera del Duomo Esculpí el monument funerari de Niccolò Maurizzi a l’església de San Niccolò da Tolentino A Verona collaborà al monument Brenzoni, a l’església de San Fermo Hom l’ha identificat com l’escultor Rosso, que treballà a Venècia a Ca d’Oro i que féu el Judici de Salomó de l’exterior del Palazzo Ducale

Filla de l’escriptor Carlo Mazzantini i de la pintora irlandesa Anne Donnelly, estudià a l’Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico de Roma i emprengué una reconeguda carrera com a actriu teatral Debutà en la literatura el 1994 amb Il catino di zinco , premi Opera Prima Rapallo-Carige, a la que seguiren Manola 1999, Non ti muovere premis Grinzane Cavour i Strega 2002, de la qual vengué dos milions d’exemplars a tot el món, Venuto al mondo premi Super Campiello 2009 i Nessuno si salva da solo 2011

Treballà com a funcionari mentre es dedicava al teatre d’afeccionats El 1962 obtingué el seu primer èxit amb Stephen D 1962, cosa que li permeté emigrar a Londres, on s’establí com a dramaturg i autor de guions televisius Autor molt prolífic, hom pot esmentar les obres The Patrick Pearse Motel 1971, Da 1973, guardonat amb un premi Tony, Dublin by Summer 1974 i Time Was 1976 Moltes de les seves obres tenen com a tema els seus conterranis, als quals fa blanc d’una àcida crítica