Resultats de la cerca
Es mostren 5065 resultats
Simó Frígola
Història del dret
Jurista.
Fou nomenat per Felip II de Castella vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1585-1598, però, per tal de poder exercir el càrrec —els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos—, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585 El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva allegació en defensa de la Universitat de Saragossa
Corneli Nepos
Historiografia
Literatura
Poeta i historiador romà.
Fou amic de Catul i de Ciceró, i sembla que visqué allunyat de la vida pública Després d’una primera etapa de poeta, es dedicà exclusivament al gènere biogràfic i a la història, que conreà amb un mètode retòric i anecdòtic D’entre les seves obres es destaca De viris illustribus , conservada fragmentàriament i on, seguint el criteri que després adoptaria Plutarc, comparava les vides de personatges grecs i romans
Josep Comes
Història del dret
Jurisconsult.
Fou notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà Viridiarium artis notariatus 1704 Fou publicada en versió castellana amb el títol de Teórica del Arte de notaría 1826-29 i esdevingué fonamental per a l’estudi i la pràctica de la notaria en els dos aspectes judicial i notarial i per al coneixement del conjunt de les institucions de dret civil
Just
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (d 517 — ~546) Era germà dels bisbes Justinià, Nebridi d’Ègara i Elpidi d’Osca.
Assistí als concilis segon de Toledo, de l’any 527, de Lleida i de València, del 546 De les seves obres es conserva un sermó a llaor de sant Vicenç màrtir, una carta al seu diaca, també Just de nom, i un comentari al Càntic dels Càntics , obra extensa de caràcter allegòric, que dedicà al metropolità Sergi de Tarragona La seva festa se celebra el 28 de maig
Antoni Francesc Josep Jorba i Ferran
Història
Descobridor.
S'enrolà en el cos de voluntaris de Catalunya que formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia Amb uns quants companys s’internà cap al nord i contribuí a fundar les missions de San Carlos, San Luis Obispo, etc S'establí en aquella zona i es dedicà a la ramaderia Es casà amb una indígena El seu nom ha donat origen al topònim Yorba Linda, localitat californiana
Idaci
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~666-689).
Fou amic del metropolità Julià de Toledo , amb el qual es tractà en el concili toledà del 688 i que escriví, a petició d’Idaci, el Prognosticon futuri saeculi El 689 trameté aquest tractat a Sunifred, metropolità de Narbona, amb el prec de difondre'l entre els seus sufraganis Julià li dedicà una altra obra, perduda, i el tractà de sant, fama que ha passat a la literatura posterior
Aloïs Heiss
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic.
D’origen belga, arribà a la península Ibèrica com a enginyer de ferrocarrils Entrà en contacte amb el grup de numismàtics del Memorial Numismático Español i es dedicà a treballs de síntesi com Description générale des monnaies des rois wisigoths d’Espagne París, 1872 i sobretot Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes Madrid, 1865, on Àlvar Campaner féu la part de Mallorca
Camille Enlart
Arqueologia
Arqueòleg.
Estudià a París a l’Ecole des Chartes Des del 1903 fou director del museu d’escultura comparada de París Dedicà atenció a l’arquitectura de l’orient català en Monuments d’architecture gothique en Grèce 1897, L’art gothique et la renaissance en Chypre 1899, Villes mortes du moyen âge 1920 i deixà treballs i estudis sobre l’arquitectura gòtica a Espanya, a França i a la Gran Bretanya
Elionor d’Aragó
Història
Reina de Portugal.
Filla petita de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Fou casada 1428 amb l’infant Eduard de Portugal des del 1433, Eduard I , que li dedicà la seva obra O leal conselheiro Vídua 1438, fou regent del seu fill Alfons V , i hagué de fer cara a les lluites familiars Són notables el seu túmul i el del seu marit al monestir de Batalha
Francisco Elías de Tejada y Spínola
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en dret a Madrid, amplià estudis a Oxford i a Berlín Dedicà atenció especial a la història de la corona catalanoaragonesa, i publicà estudis com Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval 1950, Cerdeña hispánica 1960, Nápoles hispánico 1965, Historia del pensamiento político catalán 1965, etc També publicà El hegelismo jurídico español 1944, El reino de Galicia 1966 i manuals universitaris Les seves interpretacions reflecteixen una ideologia tradicionalista
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina