Resultats de la cerca

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà també l’…

Organitzà un gran nombre d’actes culturals i participà en la direcció de nombrosos organismes i entitats dedicats a la preservació i difusió del patrimoni cultural català Impulsà, entre d’altres, les Cent Conferències de Castellterçol, en les quals participaren intellectuals i polítics i organitzà les ballades de sardanes dels diumenges als anys cinquanta i seixanta, en ple franquisme Presidí la Comissió Abat Oliba ,  i també fou un dels fundadors del Patronat de la Casa-Museu Prat de la Riba, de la qual ocupà el secretariat Formà part, així mateix, del jurat del premi periodístic …

Doctorat a la Universitat de Berkeley 1937, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica i acadèmica, a més d’exercir-hi diversos càrrecs Dedicat a la física i química nuclear i a la radioactivitat, el 1940 descobrí el plutoni amb Edwin McMillan i establí com obtenir-lo en un reactor d’urani Dirigí les investigacions sobre plutoni del Projecte Manhattan 1942-46, descobrí l’americi i el curi 1945, i posteriorment 1950 el berkeli i el californi Establí també l’existència de la quarta família radioactiva, la del neptuni Fou, a més, director del Lawrence Radiation…

Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles  Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977,  Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna…

Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj ‘El dinar de l’ànima’, 1681 i Večerja duševnaja ‘El sopar de l’ànima’, 1683, reculls de sermons Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja ‘El saltiri en rima’, 1680, musicat a la fi del s XVII iniciant la música vocal profana russa Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne ‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’ i la…

Durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència, i al mateix temps s’interessà per la pintura El 1948 anà a París, on s’associà amb pintors com Pierre Dmitrienko i Serge Rezvani, i amb escriptors com Raymond Queneau, amb el qual collaborà en algunes obres conjuntes Els anys cinquanta anà a Tahití, on practicà una pintura d’un figurativisme esquemàtic i totèmic, que desembocà en una abstracció lírica amb freqüents incursions en el geometrisme A partir del 1962, adoptà una pintura abstracta fortament expressiva i allusiva als fetitxes del món concret Entre d’altres, creà la sèrie…

Correspon a l’actual Kawm al-Ǧu'ayf El seu nom egipci era Pi-emroye Fundada vers el 650 aC pels milesis, no es desenvolupà plenament fins al regnat d’Amasis 570-526 aC, de la dinastia XXVI, el qual hi concentrà el comerç grec d’Egipte i li concedí l’autonomia municipal Vila grega per excellència, exercí un monopoli sobre els productes egipcis exportats a Grècia, blat, fonamentalment i sobre els d’aquest país vers Egipte argent, sobretot Nectaneb I imposà una taxa sobre les mercaderies que entraven a Naucratis per afavorir el temple de Neith a Sais Estela de Naucratis Decaigué arran de l’…

Fill de l’escriptor Claudi Mas i Jornet i germà de Pere Mas i Perera El 1922 es graduà a l’Escola Superior d’ Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya en enologia El 1927 es traslladà a Xile, contractat per una empresa a Lontué Posteriorment, fixà definitivament la seva residència a Santiago de Xile Allà feu també estudis d’agronomia, i es llicencià com a enginyer agrònom Dedicat al món empresarial, fundà, el 1939, la fábrica de licors Mas y Cía Participà activament en la vida dels catalans residents en aquest país Fou president del Centre Català de Santiago de Xile 1932-34,…

Es traslladà a Amèrica i s’establí a la zona de La Plata, probablement a Buenos Aires Féu constants viatges entre Buenos Aires i Montevideo, ciutat on residia el seu oncle, que tenia una farmàcia que proveïa de medicina l’hospital local Dedicat al comerç de productes farmacèutics, importà medicaments directament dels EUA i Àsia Amb motiu de les invasions angleses a l’Argentina, el 1807 féu un donatiu al Cabildo Arran de la seva amistat amb el virrei Cisneros entrà en l’administració colonial, i fou nomenat notari auxiliar Durant els primers moviments independentistes es mantingué del costat…

El 1874 cursa els estudis de farmàcia a Barcelona Atret per la vida religiosa, ingressà, ja adult, a la Companyia de Jesús a França Fou ordenat de sacerdot el 1890 Dedicat a la docència, fou professor a diversos collegis de la Companyia El 1915 fou destinat a Amèrica, a Buenos Aires Hi regentà la càtedra de teologia moral al seminari metropolità d’aquesta ciutat Villa Devoto El 1931 tingué la mateixa càtedra al collegi màxim de San José, a San Miguel Dins del treball pastoral, destacà com a remarcable predicador i escriptor Dins del camp de la traducció, féu la traducció al…