Resultats de la cerca
Es mostren 6443 resultats
gabre

Gabre
© Fototeca.cat - G.Serra
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia bàsica, plutònica, de gra gros, formada essencialment per plagiòclasi, piroxè i molts cops per olivina.
És l’equivalent dels basalts volcànics És una roca texturalment equigranular, de color verd fosc, que s’altera molt fàcilment per la influència de la meteorització o per un lleuger metamorfisme i origina els metagabres Els gabres es troben en grans massissos, de vegades amb diferenciació progressiva des del nucli fins a la perifèria on són més àcids, o bé en complexos anulars o circulars Hom els pot trobar també relacionats amb les ofiolites
flap
Transports
Cadascuna de les superfícies de control de l’ala d’un avió que, per variació de l’angle que formen amb la superfície principal d’aquesta, incrementen o disminueixen la superfície efectiva i la curvatura del perfil de l’ala i varien, així, el coeficient de sustentació.
L’ús dels flaps permet de disminuir la carrera d’envol, d’escurçar la trajectòria d’aterratge i, en general, de volar més lentament sense perdre sustentació Els flaps del caire de sortida tenen a vegades, a més, un moviment de translació en el sentit longitudinal de l’avió Els flaps del caire d’atac, menys usuals que els anteriors, acompleixen llur funció amb molt poca influència sobre la resistència a l’avanç
guadamassil
Art
Cuir pintat o gravat amb dibuixos estampats, originari, a l’edat mitjana, de la ciutat nord-africana de Gadames.
A través de Còrdova, primer centre de fabricació al qual s’afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona, fou exportat a la resta d’Europa A voltes amb damasquinats d’or i argent, fou utilitzat per a folrar caixes, arquetes, coixins, poltrones, etc, per a entapissar parets d’estances i per a l’enquadernació de llibres Rebé la influència de diferents estils artístics i assolí el màxim apogeu als ss XVI i XVII
Antoni Pou i Reus
Història
Política
Polític liberal.
Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any
Bernadí Martorell i Puig
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1902.
Les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona 1910, les escoles de Capellades 1913, el cementiri d’Olius 1916, l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell 1923-32 i el convent del Redemptor, a Barcelona 1926
August Macke
Pintura
Pintor alemany.
Anà a París, on rebé la influència de l’impressionisme 1907, del fauvisme, del cubisme i, especialment, de RDelaunay 1912 Del 1909 al 1912 conegué VKandinskij i FMarc i participà en el grup Der blaue Reiter Treballà amb PKlee a Tunis 1914 i morí al front aquell mateix any La seva obra, figurativa en conjunt, revela una temàtica contemporània expressada mitjançant una estilització de les formes i una harmonia contrastada de tons
Kurt Seligmann
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i grafista suís naturalitzat nord-americà.
La seva pintura oscilla entre el surrealisme i l’abstracció, amb una clara influència del dadaisme Molt interessat per l’ocultisme, escriví l’obra The Mirror of Magic 1948 La seva última exposició a Nova York presentava efígies de Polifem, Leda, l’Esfinx, el Minotaure, contraposades als regnes vegetals i minerals Involució 1959, El rei 1960 Com a gravador illustrà Vagabondages héraldiques de PCourthion, Protuberances cardiaques d’AJakovski i Flaques de JPCollat
Gai Mari Victorí
Literatura
Cristianisme
Escriptor llatí i teòleg.
Professor de retòrica i filòsof neoplatònic a Roma, comentador de Ciceró i traductor de l' Òrganon d’Aristòtil i d’obres neoplatòniques, es convertí al cristianisme 355 i posà el seu neoplatonisme al servei de la teologia No exercí gaire influència Escriví De definitionibus, Ars grammatica i, com a teòleg, Adversus Arium, De generatione divini Verbi, De homoousio recipiendo i comentaris curiosament molt literals, essent com era neoplatònic a les epístoles de sant Pau
Gustav Adolph Wyneken
Educació
Pedagog alemany.
Collaborador de Hermann Lietz, fundà 1906 la comunitat lliure escolar de Wickersdorff, prop de Soolfeld Aquesta comunitat, mixta i lliure de tota influència familiar, confessional i estatal, era regida pels alumnes, que s’agrupaven voluntàriament entorn de llurs mestres i establien una relació educador-educand a tots nivells Entre les seves obres teòriques destaquen Schule und Jugendkultur ‘Escola i cultura juvenil’, 1913, Eros 1921, Weltanschauung ‘Cosmovisió’, 1941 i Abschied vom Christentum ‘Adeu al cristianisme’, 1963
Narinaga Motoori
Història
Literatura
Erudit, poeta i escriptor japonès.
Metge i deixeble de Kamo Mabuchi La seva obra mestra, Kojiki-den ‘Comentaris dels Kojiki’, 1764-76, és un estudi crític de les obres clàssiques japoneses, tot exaltant els costums i les tradicions religiosos del Japó Defensà el sintoisme, atacà les formes d’influència xinesa i restaurà el prestigi de la literatura clàssica japonesa D’un gran talent poètic, expressat sempre en el tanka clàssic, contribuí també a preparar el moviment nacional del 1867
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina