Resultats de la cerca

Llicenciat en matemàtiques i doctor en filosofia, és professor de dramatúrgia i d’història del pensament a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i fundador del collectiu teatral El Astillero Autor de diverses obres, com Más ceniza 1992 —premi Calderón de la Barca—, forma part de la fornada de dramaturgs espanyols que irrompé durant els anys noranta amb la voluntat explícita de retornar al teatre de text, sota una perspectiva contemporània que experimenta noves possibilitats de significació del discurs textual També ha traduït texts com La visita de la vieja dama…

Llicenciat en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament S’inicià en poesia amb Memòria de la carn 1987, premi Miquel de Palol 1986, gènere que continuà amb els volums La llum dins l’aigua 1996, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona i Una ombra a l’herba 1998, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Com a narrador, s’inicià amb el recull de contes Objectes perduts 1990, i ha continuat amb les novelles Terra negra 1996, Bulbs 1999, premi Crítica Serra d’Or, L’absent 2000, Ulls d’aigua 2002, Punt mort 2005,  Amb home o sense 2010, amb Astrid Magrans,  La…

Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952 Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París 1958 i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons 1960-65, cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar 1966-68 i metge del servei d’urgències de l’ Hospital de Sant Pau  1968-75, on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que fou la primera de l’Estat…

Llicenciat en art el 1957 per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic de Bucarest, començà a treballar aquell mateix any a la televisió romanesa com a director i productor de programes, tasques que realitzà fins el 1968, que s’incorporà a Televisió Espanyola TVE A la segona meitat dels anys setanta popularitzà l’ús del zoom , que acabà essent un dels trets distintius dels seus programes televisius com a director i productor de programes de TVE El 1979 treballà amb la Radiotelevisione Italiana RAI i el 1980 passà a Canale 5, televisió privada controlada per Silvio Berlusconi,…

Llicenciat el 1981 i doctorat el 1992 per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Tarradell, publicà prop de 140 articles en revistes especialitzades, i collaborà en una seixantena de treballs collectius Dirigí nombroses excavacions, entre les quals les de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona i l’Arc de Berà en els projectes de conservació dels quals tingué una participació rellevant, i al jaciment de Túsculum Laci, a l’anomenada Villa di Tiberio Fou soci corresponent del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín 1993, membre del consell directiu de l’Associazione…

Llicenciat en medicina 1974, s’especialitzà en anestesiologia i reanimació i en epidemiologia President de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i de l’Associació Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària 1981-91, en 1979-81 fou director dels serveis sanitaris de l’ajuntament de Barcelona, i en 1981-83 coordinador de la subàrea de salut pública El 1983 fou elegit per primer cop regidor a l’ajuntament de Barcelona pel PSC Designat successivament director del districte de Ciutat Vella 1987, segon tinent d’alcalde 1991 i primer tinent d’alcalde i president de la comissió…

Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la Ilustració Catalana de Barcelona , al Semanario Católico de Reus i a La Cruz i a Lo Camp de Tarragona De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del segle XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del…

Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic Tot i que conreà la poesia La doble espera de l’aigua i tu , 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964, la narració El cavall no és de cartó , 1973 Cinc mil metres papallona , 1975 L’avió damunt els vidres , 1981 i la novella La dona sense atributs , 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan, centrà la seva activitat en el teatre És autor de les obres Defensa índia de rei 1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966, Meridians i parallels 1977, premi Josep…

Germà de la pedagoga Carme Miquel Llicenciat en dret 1962 per la Universitat de València i en ciències polítiques 1975 per la de Madrid, exercí com a advocat Des del 1986 fins a la jubilació 2009 treballà a l’Ajuntament de València, d’on fou secretari general durant més de vint anys S’introduí en el valencianisme a través dels cursos de llengua de Lo Rat-Penat El 1965 fou un dels fundadors en la clandestinitat del partit Unió Democràtica del País Valencià , afí a la democràcia cristiana Publicà L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla 1965 i impulsà la campanya de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1978, després d’exercir com a fiscal a Guipúscoa, el 1982 s’incorporà a la Fiscalia de l’Audiència Territorial de Barcelona i exercí als jutjats d’instrucció de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Arenys de Mar President de l’Asociación de Fiscales del 2002 al 2004, al juliol del 2012 fou nomenat Fiscal Superior de Catalunya Al novembre del 2012 obrí diligències contra el diari El Mundo per una notícia suposadament basada en dades de la policia sobre dipòsits del president de la Generalitat Artur Mas, l’expresident Jordi Pujol…