Resultats de la cerca
Es mostren 11110 resultats
Bruno Munari
Disseny i arts gràfiques
Artista i dissenyador italià.
Començà relacionant-se amb els futuristes Marinetti, Prampolini i d’altres, amb els quals exposà una sèrie de “màquines inútils” El 1948 intervingué en la fundació del Movimento per l’Arte Concreta Durant la dècada dels seixanta realitzà sèries de ‘múltiples’ així com objectes d’art cinètic, mentre començava a exercir com a dissenyador Es preocupà per la recerca estètica i també per la pràctica de l’art, sobre la qual escriví algunes reflexions Arte come mestiere 1969, Design e comunicazione visiva 1970, etc
Corrente
Moviment plàstic i ideològic italià de marcat caràcter antifeixista i contrari al Novecento, que es manifestà a Milà i s’estengué per tot Itàlia entre els anys 1938 i 1945.
Prengué cos entorn de la revista del mateix nom Promogut inicialment per universitaris, s’hi uniren els artistes plàstics Sassu, Birolli, Guttuso, i gent del cinema Lattuada, de la filosofia Antonio Banfi i de les lletres Quasimodo L’ideari de conjunt pot ésser caracteritzat per la llibertat d’expressió, que admetia tots els formalismes mentre anessin lligats als problemes de la vida concreta i quotidiana El moviment es fongué amb el Fronte Nuovo delle Arti, d’on, més endavant, sorgiren les revistes “Realismo” i “Il’45”
deisme
Religió
Doctrina religiosa que reconeix l’existència d’un Déu personal, principi i causa de l’univers, però sense cap influx ulterior sobre el món i sense possibilitat de revelació.
Aquest Déu, conegut només per la raó, pot ésser identificat amb cadascun dels déus de les diferents religions, mentre aquests siguin despullats de llurs elements històrics i positius Aquesta doctrina aparegué a Anglaterra, a la segona meitat del s XVI, i, sota l’impuls de lord Cherbury, s’estengué també a França, on se'n feren ressò, entre altres, Voltaire, Rousseau, Montesquieu i la major part dels enciclopedistes A Alemanya tingué seguidors des de mitjan s XVIII i en fou representant l’escola wolfiana
cadena
Electrònica i informàtica
Llista de caràcters o símbols considerada com un tot.
El que diferencia una cadena d’una llista és principalment la seva atomicitat en la majoria d’aplicacions una llista es veu com un objecte amb estructura interna, mentre que una cadena es veu com un objecte atòmic sense que res no impedeixi, però, l’ús de certes operacions subatòmiques Generalment, les cadenes s’usen per a emmagatzemar paraules La majoria de llenguatges de programació consideren la cadena com un tipus bàsic, i ofereixen funcions específiques per a la seva manipulació concatenació, longitud, etc
eritroblastosi fetal
Patologia humana
Malaltia congènita produïda per incompatibilitat entre els eritròcits materns i els fetals.
Els materns no tenen un factor antigènic Rh, mentre que els fetals el tenen per herència paterna Durant l’embaràs, la mare, sensibilitzada per embarassos anteriors, transfusions, injeccions de plasma, vacunes, etc, sintetiza anticossos contra el factor Rh fetal i provoca la lisi dels eritròcits fetals i l’aparició en el fetus d’anasarca, icterícia i anèmia hemolítica L’administració preventiva a la mare d’immunoglobulina anti-Rh evita la malaltia del fetus El procés es coneix també com a anèmia hemolítica del nadó
simbiosi
Sociologia
En ecologia humana, relació que sustenta l’estructura d’un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball i que inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components.
No hi ha acord quant als límits del camp de la simbiosi mentre que uns RE Park, EW Burgess la redueixen a un tipus subsocial d’interacció amb exclusió de totes les formes d’interrelació que inclouen el pensament i la parla, d’altres AH Hawley la limiten estrictament a la interacció i complementarietat entre persones que ocupen posicions diferents i exerceixen funcions especialitzades en la divisió del treball, amb exclusió de les relacions suplementàries entre persones que ocupen funcions similars, com en el cas del comensalisme
tenebrisme
Art
Manera pictòrica que s’expressa mitjançant el llenguatge dialèctic de llum i ombra, amb predomini d’aquesta darrera.
Es diferencia del clarobscur —també dialèctic— per l’elecció dels temes Mentre que hom troba aquest ja al segle XVI en els manieristes, el tenebrisme va molt lligat al concepte contrareformista i enllaça amb el primer naturalisme i amb el barroc de la segona meitat del segle XVII Hom pot parlar del valencià Ribalta com un dels capdavanters, dins el corrent naturalista, i de J Valdés Leal , dins el barroc temàtic i formal D’altres conceptes es confonen amb el tenebrisme, com el caravaggisme
anul·labilitat
Dret
Condició d’un acte jurídic (contracte, testament, resolució administrativa, etc) afectat per un vici o defecte legal que, bé que no és suficient per a produir la seva ineficàcia o nul·litat absoluta, permet, a petició d’una de les parts interessades, que els tribunals o l’administració en declarin la ineficàcia.
Mentre aquesta no sigui declarada, l’acte anullable és vàlid legalment, i també ho són els efectes a més, si les persones interessades deixen passar un cert temps sense demanar-ne l’anullació, perden el dret de demanar-la malgrat les infraccions o els vicis que pugui contenir l’acte, puix que és considerat legalment consentit per aquelles nullitat d’actes jurídics En dret administratiu són anullables tots els actes que incorren en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder
Banca Nazionale del Lavoro
Entitat bancària constituïda a Roma el 1913 amb el nom d’Istituto Nazionale di Credito per la Cooperazione.
Canvià la denominació el 1927 per la de Banco Nazionale del Lavoro e della Cooperazione, i dos anys més tard per l’actual El 1939 absorbí la Banca delle Marche e degli Abruzzi gran banca regional Estatitzat el 1983, el tresor italià n'inicià la reprivatització Aquest any la seva xarxa s’estenia a 10 estats europeus, 4 d’americans, i 6 d’asiàtics, i també a Austràlia, mentre que a l’Estat espanyol Madrid, Barcelona i València els seus actius sumaven 120 200 milions de pessetes
llibre d’Ezequiel
Llibre de la Bíblia, el tercer del grup dels profetes.
Bé que hom en data la redacció actual en la qual hi ha influències de la tradició sacerdotal del voltant del s IV aC, un nucli originari —però de difícil determinació— deu remuntar-se al temps de l’activitat profètica d’Ezequiel El llibre constitueix un registre de les experiències místiques del profeta i, de les dues parts en què es divideix, la primera conté primerament profecies de desastre i condemna dirigides a Israel, mentre que la segona, destinada a la consolació, anuncia la restauració del poble
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina